La UE endureix el to amb Israel i s’ofereix a intervenir en un pla de pau

El temps per fer viable la creació d'un Estat palestí al costat de l'israelià s'està esgotant. Amb aquest convenciment, la Unió Europea es va oferir aquest dilluns per exercir “un paper principal” en la recerca d'una solució negociada al conflicte israelo-palestí. Els ministres d'Exteriors comunitaris van endurir el to amb Israel en recordar-li que la seva política d'assentaments és il·legal. I el van advertir que estan “disposats a aplicar mesures addicionals per defensar la viabilitat de la solució de dos Estats”, segons les conclusions acordades en la reunió celebrada a Brussel·les.

El reconeixement de Palestina com a Estat a càrrec de Suècia i les iniciatives que han promogut altres països perquè els seus Governs segueixin el mateix camí —el Parlament britànic i el Senat irlandès han aprovat resolucions recentment; el Congrés espanyol preveu fer-ho aquest dimarts i el francès molt aviat— revelen una voluntat més elevada de la UE d'implicar-se en aquest procés. “El reconeixement de Palestina és una decisió de cada Estat, però volem començar a donar respostes comunes i a anar d'acord amb el que els Estats decideixin”, va assegurar l'alta representant per la Política Exterior, Federica Mogherini, en conferència de premsa.

Molt més explícit, el ministre espanyol, José Manuel García-Margallo, va concloure que, si continua la política israeliana d'assentaments, “la solució de dos Estats seria físicament inviable, perquè partiria Cisjordania en dues”. La UE dóna suport a un nou procés de pau i esgrimeix el potencial per exercir un paper de facilitador: és el primer soci comercial d'Israel i el primer donant d'ajuda a Palestina. “El procés de pau és ara més urgent i necessari que abans”, va subratllar Margallo.

Europa dóna suport a la represa de les negociacions de pau, que es van frustrar per última vegada l'abril d'aquest any. El secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, va tenir la setmana passada contactes preliminars per reprendre-les. És en aquest marc on el club comunitari busca ara un més protagonisme. “No hi ha unanimitat en el reconeixement de Palestina, però hi ha acord per treballar intensament en un procés de pau”, va explicar el titular francès d'Exteriors, Laurent Fabius.

Amb un missatge molt més rotund que en altres documents del Consell Europeu d'Exteriors, els ministres van esgrimir un element de pressió que inquieta Israel. Es tracta dels intercanvis comercials que afecten els territoris ocupats. La UE ha reforçat el control dels productes israelians perquè no apliquen als béns provinents d'assentaments els beneficis comercials que regeixen entre els Estats comunitaris i Israel. D'aquesta forma recorda al Govern de Benjamin Netanyahu que aquests territoris no formen part d'Israel per la comunitat internacional.

Tant Mogherini com altres ministres consultats van negar que hi hagi un informe comunitari que detalli possibles represàlies diplomàtiques i comercials contra Israel per la política d'assentaments, tal com ha publicat aquests dies el diari israelià Haaretz. En tot cas, Brussel·les fa mesos que intensifica les mesures de control comercial i mostrant més duresa contra la construcció de nous assentaments, fet al qual “la UE s'oposa fermament”. El comunicat enumera els més recents i insta l'Executiu de Netanyahu a “fer marxa enrere aquestes decisions, que contravenen a les normes internacionals i amenacen directament la solució dels dos Estats”, ja que si les colònies s'estenen serà impossible delimitar els territoris israelians dels palestins per crear els dos Estats.

La d'aquest dilluns va ser la primera trobada presidida per Mogherini, que ha rellevat en el càrrec l'anterior cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton. El conflicte àrabo-israelià va dominar la jornada, pocs dies després que Mogherini conclogués el seu primer viatge oficial com a alta representant a Israel i els territoris palestins. Abans, l'exministra italiana havia assegurat, en una entrevista amb EL PAÍS i cinc diaris europeus més, que aspirava a aconseguir un Estat palestí durant el seu mandat.