Evangelisme ‘hipster’ per a joves urbanites

“El teu amor és implacable, el teu amor és implacable”, canta la banda de rock a manera de tornada mentre Carl Lentz espera al centre de l'escenari amb el micròfon a la mà. Amb els cabells rapats pels costats, tupè discret, caçadora de cuir ajustada, samarreta escotada, texans estrets esquinçats pels genolls, botes vintage sense cordar i diversos tatuatges, Lentz es mostra com un hipster de Brooklyn. Centenars de joves, uns 6.000 cada diumenge en diverses sessions, omplen a vessar la sala de ball del Manhattan Center, a Nova York. Cap supera la trentena. Són bells animals, cristians i devots. Esperen la paraula del pastor. “Benvinguts. Sóc feliç de tenir-vos aquí. Estimo la meva església perquè és molt senzilla. No volem canviar ningú. Només volem la gent”, arrenca Lentz el seu sermó sota la mirada de la seva dona i els seus tres fills, amb el suport de la música, un portàtil d'Apple, tres enormes pantalles de vídeo i una creu il·luminada. Quan obre la Bíblia, molts dels joves encenen els mòbils per seguir els salms des de les seves aplicacions.

Lentz és un dels líders carismàtics de Hillsong, una església pentecostal australiana que s'ha llançat a la conquesta de joves creients a tot el món. Amb una diferència: si les esglésies evangelistes tradicionals busquen adeptes, sobretot, en entorns rurals, Hillsong vol seguidors urbans. Cada cap de setmana, uns 100.000 segueixen els seus serveis en capitals com Nova York, Amsterdam, Barcelona, Ciutat del Cap, Copenhaguen, Kíev, Londres, París, Lió, Düsseldorf o Estocolm. L'elecció no depèn de l'atzar. L'objectiu són metròpolis modernes, referents culturals amb gran atractiu per a la gent jove, un terreny abonat per al seu particular culte: una comunió amb Déu a través de la música i la paraula a cavall del concert de rock, el club nocturn londinenc i el servei religiós.

Hillsong va ser fundada pel matrimoni australià Brian i Bobbie Houston el 1986. És un sincretisme d'última generació de les esglésies evangèliques i la cultura dels joves cristians, en les quals la música ha jugat sempre un paper fonamental. La seva principal font de finançament és el seu segell discogràfic, Hillsong Music Australia, el principal del món cristià, que en dues dècades ha editat més de 40 àlbums en diversos idiomes i ha venut més de 16 milions de discos. Té 10 milions de seguidors a les xarxes socials i un canal de YouTube amb 150.000 subscriptors. A Austràlia té, a més, un campus universitari. Hillsong és un fenomen global. “No cal creure per ser aquí”, repeteix en tots el sermons el pastor Lentz, de 35 anys, exjugador de bàsquet al qual és habitual veure a peu de pista amb els Knicks i acompanyat d'alguna celebritat, com Justin Bieber.

Els crítics asseguren que no se sap gaire bé si Hillsong és una església que ven discos o una discogràfica que ofereix consol a la seva parròquia. La seva teologia simple, basada en un Déu irreductible i en un creacionisme edulcorat; el seu cristianisme hipster, en el sentit literal del terme (inconformista); el seu gust per envoltar-se de famosos (afirmen que Bieber ja ha estat batejat) i la seva indefinició en qüestions com l'avortament o l'homosexualitat l'han fet objecte de no poques crítiques.

Aquesta nit Lentz vol parlar de Déu, no de religió. La religió no excita la gent, diu, però Déu, sí. I molt. “El que Déu et dóna en forma d'amor és cinc vegades més valuós que qualsevol cosa que puguis trobar. Déu és l'única cosa que ens ha de preocupar. Si alguna cosa t'importa a tu, li importa a Déu. La novetat que arriba es diu Déu”, proclama el pastor mentre la banda de rock que té al darrere emfatitza amb la música les seves paraules. En les seves entrevistes, Lentz assegura que la religió ha mort, i que en el seu lloc hi ha Déu. “Mira què pot fer ell per tu, no tu per ell”, afegeix.

Hillsong atreu cada diumenge milers de joves cristians que omplen les cinc sessions de culte que s'ofereixen al costat del Madison Square Garden des de les 10 del matí. L'últim ofici té lloc a la nit a Montclair, Nova Jersey. La resta de la setmana la dediquen al coneixement de la Bíblia, als batejos i a accions solidàries. Durant els propers dies, davant la proximitat de les primeres nevades i del Dia d'Acció de Gràcies, hi haurà recollida de roba d'hivern per donar als més necessitats i repartiment de menjar entre els projects, habitatges públics per a gent sense recursos. Tant a l'entrada com a la sortida de l'espectacle, nois i noies amb aspecte de models saluden o acomiaden tothom. “Us estimem, res més”, afirmen.