El PP rebutja prendre la iniciativa de reformar la Constitució

Les possibilitats d'entaular un diàleg sobre la reforma constitucional presenten una gran dificultat davant la reacció del partit que ara té la clau per la seva majoria parlamentària i per estar al capdavant del Govern central. El Grup Popular, que dirigeix el portaveu parlamentari Alfonso Alonso, ha volgut avançar-se, segons fonts oficials, per desqualificar l'anomenada Declaració de Saragossa del PSOE, que propugna una revisió de la Constitució però amb respecte i sobre les bases del pacte constitucional del 1978. De nou, el PP demana al PSOE que “davant els molts anuncis i cap concreció de la seva reforma constitucional, presenti a les Corts una proposta concreta”.

El subsecretari d'Organització del PP, Carlos Floriano, ha insistit en aquesta idea aquest matí en la seva compareixença després de la reunió de la directiva del partit. "El PSOE té un problema que es diu Partit Socialista de Catalunya, que fa que sigui incapaç d'articular un model d'estructura territorial del país. Aquesta indefinició que li genera el PSC pretén que l'arreglin tots els espanyols amb una reforma constitucional", ha dit. "Però la reforma no és un fi en si mateix, ha de tenir uns objectius i aconseguir el màxim consens possible, el mateix que va obtenir la Constitució del 78. No ens neguem a parlar de reformar, però abans el PSOE ha de concretar quins objectius persegueix i quins punts concrets vol canviar", ha afegit.

La direcció parlamentària del PP formula en la distància preguntes al PSOE sobre les seves pretensions. “Convindria saber si aquesta reforma està feta per acontentar els que voten la independència d'Espanya”. A aquesta pregunta, el PSOE respon, segons el text de la Declaració de Saragossa, que “el president de la Generalitat ha burlat la seva condició de representant de tots els catalans i ha preferit una actuació personal i partidària, que ha provocat una greu fractura en una societat plural com és la catalana”. I, a continuació, vénen els retrets al Govern d'Espanya per “no haver entès la dimensió del repte ni haver volgut plantejar alternatives per atendre, sense lesió de la igualtat de tracte de tots els espanyols, els problemes que l'Estat autonòmic mostra avui a Catalunya i al conjunt de les comunitats autònomes”.

Tot això suposa “indefinició i vaguetat”, segons els interlocutors oficials del Grup Popular. “Què entenen els socialistes per Estat federal i en què es diferencia del model actual?”, és una de les preguntes del qüestionari que els plantegen. “En què consisteix la delimitació de competències de l'Estat i de les comunitats autònomes? Més o menys competències autonòmiques o estatals?”. I segueixen les preguntes: “Què implicarà aquest nou reconeixement dels fets diferencials: competències diferents o un finançament diferent?”.

De l'anterior deriva el contingut de la següent: "El model resultarà simètric o asimètric?". Les preguntes acaben amb un judici de valor: “Si el PSOE no és capaç de suscitar un acord en el seu partit per anar més enllà de les generalitats habituals, com pensa trobar un consens al Parlament?”.

Sí que va haver-hi consens a Saragossa entre els dirigents del PSOE i va haver-hi unanimitat en no presentar un text articulat, sinó que al si de la Comissió Constitucional es convoqui una subcomissió perquè experts constitucionalistes i representants d'òrgans de l'Estat i de les comunitats autònomes debatin els límits de la reforma.

Abans, o simultàniament, el PSOE proposa al president del Govern espanyol que convoqui “de manera urgent” la Conferència de Presidents per “renovar el sistema de finançament autonòmic, i possibilitar així el finançament suficient per al manteniment i la recuperació dels serveis derivats de l'Estat del benestar”. En aquesta Conferencia caldria també “impulsar mesures de regeneració democràtica en totes i cadascuna de les institucions de l'Estat”. Aquesta convocatòria està en mans del president del Govern espanyol.