L’eurozona esquiva la recessió però segueix ancorada en l’estancament

Les arrels vigoroses que el Govern central afirma que veu en la recuperació espanyola s'endinsen en un terreny poc fèrtil. L'eurozona va esquivar pels pèls la recessió en el tercer trimestre, tot i que va cap a un llarg estancament, amb tendències deflacionistes i l'atur a uns nivells desesperadament elevats. El PIB dels divuit va créixer un 0,2% en el tercer trimestre, després de l'estancament del trimestre anterior, segons ha anunciat l'Eurostat, l'agència estadística de la Unió Europea.

L'economia de l'euro segueix a la zona euro: el creixement interanual es limita al 0,8%, la qual cosa suposa una recuperació molt feble després d'una dura crisi financera i una recessió profunda. I després de més de sis anys de Gran Recessió, l'economia de l'euro segueix sense recuperar els nivells del 2008 i s'aproxima perillosament a acumular una dècada perduda: la crisi existencial de la zona euro sembla superada, però el seu llegat –amb un endeutament públic i privat molt elevat que dificulta l'arrencada i una gestió discutible de la política econòmica— seguirà obstaculitzant l'economia europea durant molt de temps.

L'FMI, el G-20 i els Estats Units han llançat advertiments seriosos en els últims dies a Europa perquè canviï la seva política econòmica. L'única resposta, de moment, és l'anunci d'un pla d'inversions a Alemanya que supera per poc el 0,1% del PIB del país. El gir en la política monetària dels Estats Units, la desacceleració a la Xina, la caiguda dels preus del petroli i els conflictes geopolítics són els greus riscos externs que dificulten la reactivació a Europa.

Però els problemes més importants són endògens: ni hi ha inversió ni polítiques monetàries ni fiscals prou expansives per desfer el nus japonès en què es va ficant l'eurozona. Fins al punt que algunes veus avisen que el futur de l'euro torna a estar en qüestió: l'economista nord-americà Allan Meltzer va ser ahir l'últim a pujar al carro dels qui prediuen una ruptura de l'eurozona, dins d'una nòmina que no deixa de créixer i en la qual figuren bàsicament experts nord-americans, però també destacats analistes europeus, com Wim Buiter (Citi).

Però això, si arriba, serà a llarg termini, i a llarg termini “tots estarem morts”, deia John M. Keynes. De fet, Keynes també va dir que la vida i la història “estan fetes de curts terminis”. I el curt termini no pinta bé, però tampoc tan negre com semblava: Alemanya va créixer un 0,1% al tercer trimestre; França, un 0,3%, i Espanya, un 0,5%. El cas més preocupant és el d'Itàlia. El producte interior brut italià ha experimentat una contracció del 0,1% al tercer trimestre, la qual cosa implica l'entrada de l'economia transalpina en recessió tècnica, segons les dades publicades per Istat.

El contrast de l'economia europea amb altres àrees econòmiques és frustrant. Els Estats Units van créixer un 0,9% al tercer trimestre, amb un increment anual del PIB d'un 2,6%. L'eurozona creix un 0,2% trimestral i un 0,9% anual.