El Govern espanyol xoca amb Torres-Dulce

El Govern espanyol està inquiet per la poca celeritat amb la qual la Fiscalia està tramitant la querella relativa a la celebració de la consulta alternativa del 9-N, segons fonts dels ministeris de Justícia i Interior. L'Executiu hagués preferit que es presentés abans per no donar imatge de buit polític en la reacció davant el desafiament sobiranista. Però el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, va decidir marcar el seu propi camí i mantenir els temps amb els quals es treballa jurídicament, i no els que marca l'actualitat política.

Fonts de la Fiscalia admeten haver-se sentit pressionats després que es filtrés que estaven “ultimant” la querella contra Artur Mas i la vicepresidenta del Govern català, Joana Ortega, i que la mateixa líder del PP català, Alicia Sánchez-Camacho, fins i tot fixés els terminis i els suposats delictes que s'havien d'imputar.

Torres-Dulce no s'ha plantejat la dimissió. I el Govern no el pot destituir perquè, per llei, el mandat del fiscal general de l'Estat té una durada de quatre anys i abans que conclogui només pot plegar a petició pròpia, per incórrer en alguna de les incompatibilitats o prohibicions, per incapacitat o malaltia que l'inhabiliti per al càrrec, per incompliment greu o reiterat de les seves funcions o quan cessa el Govern que l'ha proposat.

Malgrat que es tracta d'un nomenament de l'Executiu, el fiscal general té autonomia i, al seu torn, primacia jeràrquica sobre la resta de fiscals espanyols. Tot i així, hi ha la possibilitat que el Govern espanyol demani a la Fiscalia que promogui “les actuacions pertinents amb vista a la defensa de l'interès públic”, com recull el mateix estatut fiscal. “Quan el president del Govern ho cregui necessari podrà adreçar-s'hi directament”, assenyala la mateixa llei. Però no ha estat així perquè aquest requeriment necessita publicitat i la convocatòria d'una junta de fiscals per estudiar la viabilitat o procedència de les actuacions interessades.

“El fiscal no tolera pressions de ningú”, van afegir les mateixes fonts que, juntament amb altres de la Fiscalia Superior de Catalunya, sostenen que també la Generalitat s'està emprant perquè, si escau, l'acusació no continuï endavant. “La justícia ha de prendre distància dels esdeveniments”, consideren fonts del ministeri públic, que afegeixen que “cadascú ha de fer-se càrrec de la seva responsabilitat”. Igual que va fer el Tribunal Constitucional, que no va voler pronunciar-se sobre un advertiment que el Govern espanyol va demanar fer al president de la Generalitat, Artur Mas, si incomplia les resolucions judicials, la Fiscalia considera que el seu paper tampoc no és resoldre problemes polítics.

Amb tot, les mateixes fonts destaquen el pronunciament que es va fer el mateix diumenge, en admetre les denúncies presentades per UPyD i Plataforma per Catalunya en considerar que hi havia indicis de criminalitat que havien de ser investigats.

La situació de Torres-Dulce no resulta nova, ja que en els últims anys ha tingut una relació difícil amb els dos successius ministres de Justícia: Alberto Ruiz-Gallardón primer i ara Rafael Catalá. Fa poc més d'un any, es van revelar aquestes discrepàncies per decisions concretes de l'anterior ministre que xocaven amb l'opinió de la Fiscalia. Per exemple, decisions sobre nomenaments, renovació d'institucions i reformes legals, entre d'altres.

Torres-Dulce no ha ocultat aquestes diferències públiques, per exemple, per qüestionar la necessitat d'elevar les penes en el nou Codi Penal com va fer Gallardón o en l'encert de les mesures per lluitar contra la corrupció que proposa l'Executiu. Tampoc no veia de bon ull l'avantprojecte de Codi Processal Penal, que preparava l'anterior ministre, i no va aconseguir veure complertes les seves peticions d'augment de plantilla de la carrera fiscal.

Aquesta relació no ha millorat amb l'actual titular de Justícia i s'ha agreujat aquests dies per la falta de sintonia en la tramitació de la querella, pel termini de presentació i també pel seu abast.