Marina Castaño, imputada per malversació

Marina Castaño, vídua del premi Nobel Camilo José Cela, serà cridada pròximament a declarar com a imputada pels suposats delictes de malversació, estafa, apropiació indeguda i frau. Els càrrecs contra Castaño figuren en la causa que se segueix contra ella en un jutjat de Padrón (la Corunya) per a la gestió dels fons de la fundació que porta el nom de l'escriptor, amb seu a la localitat natal de Cela i que la seva vídua va presidir durant diversos anys. En les mateixes diligències està imputat el que va ser gerent de la fundació, Tomás Cavanna.

La declaració de Castaño davant el jutjat està ara pendent que el fiscal del cas, Álvaro García Ortiz, presenti un informe que detalli les acusacions contra ella. El ministeri va denunciar fa dos anys la vídua del Nobel i Cavanna després de comprovar que tots dos havien derivat a una societat privada les devolucions de l'IVA de la Fundació Cela, exempta de tributació, i havien carregat despeses privades a aquest organisme, finançat en bona part amb fons públics. 

Va ser Lola Ramos, una veïna d'Iria Flavia, el lloc on va néixer Cela i on hi ha la seu de la fundació, la que va presentar la denúncia inicial davant la Fiscalia de Galícia i va aportar diversa documentació. El fiscal García Ortiz va trobar indicis que que l'agrupació d'interès econòmic Lengua y Literatura, constituïda amb un 80% de capital de la Fundació Cela i un 20% aportat per Marina Castaño, a través d'una altra societat que dirigeix des del seu propi habitatge, anomenada Letra y Tinta,  va gestionar les subvencions de la Fundació Cela i va abonar-ne les factures, cosa que li podria haver permès aconseguir "grans quantitats de diners en concepte de devolució d'IVA".

En la denúncia també s'indicava que diversos empleats que figuraven com a treballadors de la Fundació Cela i cobraven d'ella les nòmines "en realitat prestaven els seus serveis en activitats privades del matrimoni Cela". Un d'ells s'encarregava del servei de la llar al domicili privat de la vídua de l'escriptor a Madrid. Treballadors de la Fundació feia anys que denunciaven aquests desviaments de fons així com les despeses desorbitades tant de Castaño com de Cavanna, contractat en el seu moment per a la fundació pel mateix Cela i que amb el temps es va convertir en l'home de confiança de la vídua.

La crítica situació econòmica de la Fundació Cela va portar la Xunta de Galícia –una de les entitats que contribuïen al seu sosteniment–  a rescatar-la i incorporar-la al patrimoni públic el 2012. La intervenció pública va provocar la sortida de Castaño de la presidència de l'organisme. Els fons de la Fundació, dipositats a la seva seu de la Casa de los Canónigos d'Iria Flavia, inclouen desenes de manuscrits i cartes de Cela, així com d'altres escriptors que van mantenir contacte amb ell; una valuosa col·lecció artística amb pintures de Picasso o Miró i objectes extravagants que havia reunit el Nobel al llarg de la seva vida, com l'últim garrot vil que es va fer servir per a una execució a Espanya. Els treballadors de l'organisme també van denunciar en diverses ocasions durant els últims anys les deficients condicions de conservació d'aquest llegat.