Només Fabra busca rèdits en el conflicte català

El procés sobiranista català no ha arrelat a la Comunitat Valenciana. En una població que es declara en un 85% tan valenciana com espanyola, la crida independentista solament es manté viva en un nucli cultural nacionalista, actiu però minoritari. L'únic partit que propugna la constitució dels Països Catalans, que formarien les autonomies de l'àmbit lingüístic català, és Esquerra Republicana del País Valencià, que va obtenir el 0,45% dels vots en les últimes eleccions autonòmiques del 2011.

El procés sobiranista català, no obstant això, s'ha colat en l'agenda política valenciana de la mà del PP. Quan falten set mesos per a les eleccions autonòmiques i acorralats pels casos de corrupció i els problemes financers de la Generalitat, els populars han tornat a treure l'espantall catalanista i el conflicte lingüístic sobre la diferent naturalesa del valencià i el català que va enfrontar la societat valenciana durant la Transició.

Les direccions provincials del PP de Castelló i Tarragona tancaran avui a Vinaròs (Castelló) una campanya portada a terme durant l'últim mes a les dues províncies, Junts sense Fronteres, amb la qual intenten rebatre els arguments independentistes. Entre les accions realitzades, que han inclòs la defensa de tradicions com les festes taurines (bous al carrer), ha destacat una entrevista de dirigents del PP amb el bisbe de Tortosa, Enrique Benavent, per traslladar la seva preocupació pel “futur de la diòcesi [a cavall entre Tarragona i Castelló] davant una hipotètica secessió”.

El president de la Generalitat fa mesos que insisteix que el PP és l'únic dic de contenció de la marea sobiranista

El president de la Generalitat valenciana, Alberto Fabra, fa mesos que insisteix que el seu partit és l'únic dic de contenció de la marea sobiranista catalana a la Comunitat Valenciana. Els populars valencians asseguren que si els partits d'esquerra aconsegueixen el Govern en les eleccions de l'any que s'encendrà la flama de l'independentisme. De fet, l'Executiu valencià promou un projecte de Llei de Senyals d'Identitat per definir què distingeix els ciutadans d'aquest territori dels altres. Una iniciativa que té l'oposició de l'esquerra, les universitats públiques, organismes estatutaris com el Consell Valencià de Cultura i nombrosos col·lectius socials, algun dels quals no ha dubtat a qualificar la idea de disbarat.

El discurs de Fabra contrasta amb l'actitud de l'oposició, part de la qual està a favor de permetre que els catalans siguin consultats, encara que no hi ha cap partit d'esquerres amb representació que doni suport a la independència de Catalunya. El PSPV-PSOE, Compromís, Esquerra Unida del País Valencià i Podem han optat per ignorar el debat que plantegen els populars i al qual és aliè la majoria de la població.

Els empresaris han decidit no entrar en aquesta batalla i prefereixen buscar sinergies

Els empresaris han decidit no entrar en aquesta batalla i prefereixen buscar sinergies. “Catalunya és el nostre principal client i el nostre principal proveïdor. Ningú ja no creu que els catalans ens envairan i annexionaran”, sosté el president de la patronal autonòmica Cierval, José Vicente González. La independència de Catalunya, en qualsevol cas, no comportaria “cap avantatge” per a la Comunitat Valenciana, de la qual és “soci natural”, afegeix González.

L'editor i president de l'entitat nacionalista Acció Cultural del País Valencià, que va sufragar els repetidors en territori valencià de TV-3, Eliseu Climent, reconeix que els valencians “estan molt més preocupats per l'atur, la corrupció o per fer fora el PP de la Generalitat que pel procés sobiranista, que no es viu com una prioritat”. Però Climent es considera independentista: “A causa del tracte que els valencians hem rebut i rebem no queda més remei que ser-ho”.

A les universitats públiques, col·lectius minoritaris com el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans també donen suport al procés sobiranista.