Alerta sobre nous casos de sense sostre utilitzats com a testaferros
Les entitats i els serveis socials avisen que grups organitzats s'aprofiten de persones vulnerables per cometre estafes
Sis anys ha trigat la justícia a acreditar que J. F., de 63 anys, no és un estafador. Una jutgessa de Barcelona acaba d'emetre una resolució a favor seu després d'un llarg procés per demostrar que l'home, un sense sostre que rep ajuda del centre d'acollida Assís, no és el cervell d'una trama que va enganyar diverses empreses. No és la primera ni l'única víctima del que semblen ser grups organitzats que utilitzen persones vulnerables com a testaferros o abusen de la seva situació precària per lucrar-se. A la dotzena de casos denunciats per la Fundació Arrels la setmana passada s'hi sumen els d'Assís, Sant Joan de Déu i Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona.
En tots els casos el modus operandi és el mateix. Una oferta econòmica a una persona que es troba en extrema vulnerabilitat a canvi de signar documents i hipoteques, obtenir fotocòpies dels seus documents d'identitat o fins i tot realitzar compres de béns com cotxes de luxe. “Se n'aprofiten. En moltes ocasions hi ha també problemes d'alcohol i altres addiccions. Imagini's una persona al carrer, tremolant per la síndrome d'abstinència, i algú que li ofereix 100 euros per signar un paper”, explica Jesús Ruiz, director d'Assís, que acull uns 150 sense sostre al dia. Aquesta entitat ha registrat almenys una desena de casos en els últims anys.
Les situacions només surten a la llum quan l'Agència Tributària i la Seguretat Social reclamen judicialment els deutes que els suposats liquidadors o administradors d'empreses tenen per l'impagament de les seves obligacions. P. M., de 62 anys, és un altre cas en què Assís ha intervingut. L'home, també indigent, apareixia com el responsable d'estafa mitjançant negocis amb cotxes a dues ciutats fora de Catalunya. Tot es va descobrir quan un educador del centre va acompanyar P. M. a renovar el seu DNI i va resultar que estava en cerca i captura. Va estar sis mesos a la presó.
Arrels detecta un cas en què un sense sostre va signar una assegurança de vida
En altres casos, l'afectat s'adona de la seva situació quan intenta cobrar una pensió o una ajuda social. Els deutes amb la Seguretat Social, per exemple, impedeixen que s'atorguin prestacions a les quals es té dret.
Però els estafadors no només utilitzen els més vulnerables. També tenen al punt de mira les persones que acaben de sortir del carrer i estan en ple procés de reconstruir la seva vida. A Sant Joan de Déu Serveis Socials arriben moltes queixes d'ofertes de feina falses, explica Natalia Marcos, portaveu de l'entitat. “Semblen ser processos normals de selecció laboral, els fan fer cursos de formació pels quals han de pagar uns diners o trucar a línies telefòniques de cobrament. Tot sembla que funcioni, però a l'hora de concretar la proposta desapareixen els suposats ocupadors, moltes vegades amb fotocòpies de documents d'identitat”, diu Marcos. Des de Sant Joan de Déu sempre conviden a notificar tots els casos davant les autoritats.
La gairebé vintena de casos que denuncien aquestes entitats se sumen als cinc que aquest any han detectat els Serveis Socials de l'Ajuntament de Barcelona. No és clar que siguin els mateixos afectats, ja que en molts casos els sense sostre recorren a diversos serveis alhora. Des del Consistori es fa l'acompanyament segons les característiques de cada cas. Tot i que disposen d'assessoria legal, les entitats no tenen les possibilitats econòmiques per assumir el cost dels processos jurídics per ajudar els beneficiaris que es veuen implicats.
Els estafadors també tenen al punt de mira les persones que acaben de sortir del carrer
El cas de J. F. és paradigmàtic, explica Ruiz, perquè la jutgessa va considerar provat que no era responsable dels deutes de 150.000 euros que li sol·licitaven les empreses que ell suposadament havia estafat i no es beneficiava dels delictes. “Després de diversos informes dels Serveis Socials que explicaven els seus problemes i d'entrevistar-se amb ell, la jutgessa va decidir que J. F. també era una víctima”, explica el director del centre d'Assís.
Des d'Arrels també consideren que en alguns casos les vides dels sense sostre poden córrer perill. Fa uns dies van atendre un cas en el qual havia subscrit una assegurança de vida i accidents. “Desconeixem per què i qui és el beneficiari i els documents que l'hagin pogut obligar a signar, però ho podem imaginar, i això és important”, va alertar el president de la fundació, Ferran Busquets.
“No creiem que sigui un sol grup, sinó uns quants. El nivell d'organització és alt. Queden en bars determinats, hi ha molta gent implicada en cada cas”, conclou Ruiz després d'escoltar els testimonis. D'entrada, Arrels portarà a la Fiscalia els casos dels quals té coneixement perquè s'iniciï una investigació.
En alguns casos les vides dels sense sostre poden córrer perill
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.