Abertis traurà a borsa la seva filial de telecomunicacions el 2015

Fa tres anys va deixar de banda els aparcaments i els centres logístics, que es van quedar en la disgregada Saba Infraestructuras. Ara Abertis ha decidit deixar volar la seva divisió de telecomunicacions, convertida en una única companyia que sortirà a borsa l’any vinent. En aquest cas, no obstant això, el grup de concessions seguirà sent el principal accionista –en el cas de Saba és Criteria Caixaholding— d'una divisió que acumula 7.700 torres de telecomunicacions i amb un valor que podria situar-se entorn dels 3.000 milions d'euros, segons fonts financeres. Així que l'oferta pública de venda (OPV) d'accions que el consell d’Abertis va aprovar dimarts passat aportarà recursos perquè Abertis reinverteixi en noves autopistes de peatge i perquè la seva futura participada pugui dedicar-se a comprar més torres de telecomunicacions a Europa.

El conseller delegat d’Abertis, Francisco Reynés, ha assenyalat avui que la nova Abertis Telecom Terrestre és una empresa “que ha de tenir una vida independent i profitosa per captar oportunitats en el marc europeu i ha d'estar preparada en estructura de capital” després d'explicar el nou pla de negoci de la companyia 2015-2017 en una reunió amb analistes a Londres, trobada a la qual ha convidat a EL PAÍS i altres mitjans de comunicació. El grup pretén treure rèdit d'un negoci amb una gran estabilitat i rendibilitat, que ha intentat argumentar amb números: entorn dels 400 milions d'euros de facturació i 175 milions de benefici operatiu brut (Ebitda) l'any. Els 3.000 milions amb els quals es valora la companyia ho confirmen, una xifra que no és absurda, si es té en compte que una cotitzada del mateix sector, la italiana EITowers, acumula una capitalització borsària de 1.124 milions d'euros amb 3.200 torres.

Reynés amb prou feines ha respost les preguntes que els analistes li feien sobre l'operació. S'escudava en el fet que la decisió es va prendre dimarts passat i que ara s'hauran d'anar perfilant dades concretes sobre una operació que, fins al moment, ha dirigit Morgan Stanley. El que sí que ha explicat és que la decisió de llançar una OPV es va prendre després de descartar l'entrada directa de socis. “Era la millor alternativa, abans que donar entrada a inversors”.

El que ha volgut deixar clar sense tampoc especificar-ho gaire és que la nova Abertis Telecom –que aglutinarà Abertis Tower, TowerCo, Retevision i Tradia—no inclourà la participació del grup en l'operador de satèl·lits Hispasat, en l'accionariat dels quals conviu amb l’Estat i Eutelsat. L'interès de la nova companyia se centra en la gestió de les freqüències televisives i, sobretot, en la de la creixent telefonia mòbil.

Hispasat serà una excepció en les participacions d’Abertis, que, amb la sortida del negoci aeroportuari, focalitzarà els seus objectius en el negoci de les autopistes de pagament. No hi ha la intenció d'eixamplar l'horitzó cap a altres mercats i el director financer de la companyia, José Aljaro, ha explicat davant els analistes que en aquest camp anirà en dues direccions: realitzar adquisicions a Austràlia, Amèrica i Europa Occidental (on s'estan analitzant sis projectes) i allargar les concessions existents al Brasil, Xile, Espanya i França. En aquest últim país és on les negociacions estan molt avançades amb el Pla de rellançament acordat amb l’Executiu francès, segons el qual s'invertiran 590 milions d'euros a canvi d'allargar la vida útil de les concessions 2,5 anys.

La companyia també introduirà canvis interns. Simplificarà la seva estructura directiva i aplicarà un nou pla d'eficiència que suposarà una tisorada a les despeses bàsicament a França, el Brasil i España que arribarà als 450 milions d'euros. L'objectiu de tot això no és més que disparar el benefici operatiu brut a un ritme del 8% anual fins a situar-lo als 4.000 milions d'euros el 2017 i elevar la retribució a l'accionista fins a un 10% anual, entre dividends i ampliacions de capital alliberades. En total, es preveu repartir 2.000 milions d'euros en tres anys.

Reynés ha subratllat que els resultats dels nou primers mesos han superat les expectatives dels inversors, ja que s’ha arribat a una xifra de negoci 3.676 milions d'euros, un 7% més. El benefici net es va situar en els 560 milions d'euros (un 5% més) i l’Ebitda, en 2.415 milions d'euros, un 11% més que en el mateix període de fa un any.