Deu monges contra Núñez i Navarro

Les deu monges clarisses de Pedralbes han trencat la seva harmonia monacal per prendre partit contra la urbanització del parc del Castell de l’Oreneta. Les religioses han signat el manifest de la plataforma veïnal Defensem l’Oreneta, que exigeix a l’Ajuntament de Barcelona que no cedeixi 5.500 metres quadrats d’espai verd a la constructora Núñez i Navarro. L’empresa dóna per feta l’aplicació de l’acord, aprovat inicialment al juliol, i només està a l’espera que el Consistori l’aprovi definitivament les properes setmanes.

Montserrat Casas, mare superiora del monestir de Pedralbes, confirma que les deu monges clarisses del convent “s’han unit a la protesta per evitar perdre aquest espai verd. Tots aquests arbres no els podem perdre”. Després de consultar-ho amb l’arquitecte responsable de la restauració del monestir, Josep Maria Julià, les representants de les clarisses van decidir aquesta setmana donar suport al moviment veïnal contrari a la promoció de 30 habitatges de luxe que Núñez i Navarro té previst construir a l’Oreneta. L’Ajuntament té un conveni amb l’empresa per bescanviar aquest espai per dues finques de Núñez a Sant Gervasi i Horta, que es convertirien en equipaments públics. El projecte està en fase d’anàlisi de les al·legacions. A part dels grups veïnals i ecologistes, també hi són contraris el PSC, ERC, ICV-EUiA i la CUP. Fonts de Núñez i Navarro donen per fet que no hi haurà inconvenient perquè l’espai, al carrer Montevideo, és urbanitzable. L’oposició política proposa la conversió d’aquest espai en no urbanitzable perquè considera que ja és de facto una àrea verda.

L’Ajuntament diu que la zona no forma part del parc, però als mapes del recinte sí que s’hi inclou

El parc es va inaugurar el 1978. Es va crear a partir de la unió de dues finques, una propietat de la família Milà i l’altra la de la família Tous, accionistes de l’antiga empresa siderúrgica La Maquinista. El parc té 17 hectàrees de bosc i ha sigut objecte de diversos intents d’urbanització. Durant el franquisme, la Creu Roja va mirar d’establir un hospital sobre els fonaments de l’antic castell, construït el segle XIX. A la dècada dels noranta la Clínica Quirón va negociar amb l’Ajuntament el trasllat de la seva seu al mateix lloc on ara es preveu edificar. El 2002 es va decidir que la nova Quirón s’establiria en uns terrenys de Núñez i Navarro a la falda del Tibidabo gràcies a una permuta pactada amb el Consistori. A Torre Vilana, la urbanització de luxe que té Núñez i Navarro a Collserola, a dos quilòmetres de l’Oreneta, el preu de les cases oscil·la entre 1 milió i 2,7 milions d’euros.

L’Ajuntament insisteix que aquests 5.500 metres quadrats, separats del gruix de la zona verda, no formen part del parc, tot i que als mapes que hi ha al recinte de l’Oreneta sí que s’hi inclouen com a extensió del parc. L’espai és boscós i ofereix una diversitat important d’espècies vegetals. Jordi Bigues, representant de Defensem l’Oreneta, creu que l’Ajuntament aprovarà de manera definitiva la urbanització aquest 2014, perquè si ho endarrereix estaria massa a prop de les eleccions municipals. El 6 de novembre està previst que la urbanització del carrer Montevideo sigui el plat fort de la reunió del consell de barri de Sarrià.

Prop de 2.300 persones i 33 entitats han firmat el manifest de la plataforma Defensem l’Oreneta. La mare superiora del monestir de Pedralbes afegeix que aquesta vegada volen plantar resistència a diferència del que va passar amb l’antiga pedrera del monestir, on des de fa dos anys hi ha en marxa les obres d’un futur edifici educatiu de l’escola Betania-Patmos que, segons Casas, també malmeten l’equilibri del monestir i el seu entorn.