Libertad Digital, un grup mediàtic al servei del PP

Va néixer com una pàgina web i en pocs anys Libertad Digital es va convertir en un grup mediàtic que gestionava desenes d'emissores de ràdio i canals de televisió. L'empresa creada el 2000 per l'economista Alberto Recarte i el periodista Federico Jiménez Losantos, quan encara era una estrella de la Cope, es va desenvolupar a tota marxa a l'empara del PP, que a més d'adjudicar-li llicències li va proporcionar finançament per tirar endavant el projecte, com reconeixen dirigents del partit. Entre el 2004 i el 2005, el PP va injectar a Libertad Digital a través de la caixa b de Génova 446.000 euros, segons les investigacions judicials. Alts càrrecs del PP, entre ells l'exministre Ángel Acebes, van rebre peticions de Recarte, llavors president de Libertad Digital, perquè el partit els ajudés a obtenir fons per a una ampliació de capital.

A banda de l'ajut econòmic, Libertad Digital va rebre l'incondicional suport del PP en forma de llicències. Les comunitats autònomes en les quals governaven els populars van repartir les emissores locals de televisió i les freqüències de ràdio entre grups afins. Un dels més beneficiats va ser el conglomerat liderat per Losantos. L'Executiu d'Esperanza Aguirre va ser especialment generós: el 2005 li va concedir quatre emissores locals de televisió a les principals demarcacions de la comunitat madrilenya (Madrid, Alcalá de Henares, Móstoles i Fuenlabrada). El mateix camí va seguir a la Comunitat Valenciana Francisco Camps, que va premiar Libertad Digital amb quatre canals comarcals. En tots dos casos hi va haver denúncies per irregularitats en els processos d'adjudicació derivats especialment dels criteris de valoració. Segons una d'aquestes denúncies, l'aval –un milió d'euros– de l'oferta de Libertad Digital a Madrid procedia de Caja Madrid, un dels consellers de la qual era Recarte, soci de Libertad Digital.

Altres comunitats governades pel PP també van actuar a favor d'aquest grup mediàtic. Jaume Matas, per exemple, va impulsar la creació de la franquícia Libertad Balear, a través de la qual el Govern de les illes finançava l'empresa de Losantos. Ángel Luis Valcárcel li va concedir tres emissores locals de televisió a Múrcia i l'Executiu gallec li va atorgar quatre freqüències de ràdio.

Amb la xarxa de canals de TDT, el 2006 va començar a operar Libertad Digital TV, que a més d'emetre a través de les seves pròpies emissores cedia programes a altres plataformes. Els seus continguts servien per alimentar una associació d'emissores impulsada pel PP que emetia a Andalusia amb l'objectiu de ser un contrapès a la televisió pública autonòmica Canal Sur, a la qual els populars acusaven d'estar al servei del PSOE.

Losantos es va aliar amb l'ala més dura del PP. Va defensar Esperanza Aguirre a ultrança i va atacar sense repòs, amb injúries incloses, el llavors alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, al qual des de la Cope qualificava de “perfecte farsant” i “lacai”, i l'acusava de “tapar” l'11-M perquè no s'investigués l'origen de l'atemptat terrorista. Ruiz-Gallardón va portar a judici el locutor, que havia citat com a testimonis Aguirre, Acebes, Eduardo Zaplana i Ignacio González. Amb l'estupor consegüent de Losantos, tots van negar que l'alcalde fos un traïdor. Mariano Rajoy –a qui anomenava “maricomplejines” des de les ones de ràdio– figurava a la diana de les seves crítiques. El 2009, Losantos va abandonar la Cope, una sortida en la qual alguns van veure pressions de Rajoy.

Poc abans de deixar la cadena dels bisbes, Losantos es va aliar amb el diari El Mundo per optar a una llicència de ràdio a la Comunitat de Madrid. El Govern del PP, un altre cop, li va adjudicar una emissora a la capital que s'ha convertit en el motor d'esRadio, una cadena generalista que va començar a emetre el 2009 a través d'una xarxa que agrupa unes setanta freqüències repartides per gairebé totes les comunitats.

El grup Libertad Digital, que fa dos anys es presentava com un mitjà “d'informació de qualitat i opinió independent”, deia que tenia més de mil accionistes i que es finançava “a partir de fons propis, cosa que li garanteix una bona posició de liquiditat”. Però la realitat ha demostrat el contrari. La crisi econòmica el va obligar el 2013 a vendre les llicències de Madrid a la televisió cristiana dels Estats Units Trinity Broadcasting Network (TBN). A partir de llavors, Libertad Digital ha redirigit les seves inversions cap a esRadio, que, segons les dades de l'EGM, aconsegueix una audiència de 320.000 oients.