El canvi haurà d’esperar

La majoria dels brasilers ha decidit donar la seva confiança al Partit dels Treballadors (PT) en reelegir per a quatre anys més com a presidenta de la República la seva candidata, Dilma Rousseff.

La por entre els més pobres de perdre el que s'ha aconseguit en els 12 anys de Govern petista ha prevalgut sobre la incògnita d'apostar pel canvi. Això, malgrat que Rousseff ha acabat els quatre anys de presidència amb uns índexs econòmics més negatius dels que havia rebut el 2010 del seu antecessor, l'expresident Lula da Silva.

Les xifres de les eleccions presenten, en efecte, un país profundament dividit, cosa que constituirà un plus de dificultat per governar aquests propers anys. Amb els 50 milions de vots que ha aconseguit –només tres menys que la guanyadora Rousseff–, Aécio Neves havia enarborat la bandera del canvi amb el suport de l'ambientalista Marina Silva i es converteix ara en un fort líder de l'oposició, cosa que no passava des que Lula va arribar al poder.

L'huracà de novetat del president extorner, les conquestes socials que va aconseguir aprofitant també una conjuntura històrica positiva, el seu innegable carisma i la seva positiva projecció internacional, van acabar acoquinant i anul·lant l'oposició en els seus dos governs.

Ni tan sols el 2005, quan va sorgir l'escàndol de corrupció del mensalão, que afectava càrrecs del PT, l'oposició es va atrevir a enfrontar-se a Lula. Llavors, els seus rivals van tenir por que els moviments socials, dominats pel president, poguessin sortir al carrer i crear un caos institucional. En aquell moment va ser el mateix expresident Fernando Enrique Cardoso, líder del PSDB, que va aconsellar al seu partit que no ataqués Lula, que va aconseguir així tornar i reelegir-se.

La força popular de Lula no només va aconseguir triar com la seva successora la seva exministra, Rousseff, sinó que la va protegir també a ella dels tirs de l'oposició. I ha acabat aconseguint la seva nova victòria.

El nou triomf del PT retarda quatre anys més el moviment d'un canvi polític que va tenir inici en les manifestacions de protesta del 2013 i que van acabar perdent els tres personatges polítics que li havien donat vida en aquesta pugna electoral: el socialista del PSB, Eduardo Campos, que va acabar víctima d'un accident aeri; l'ecologista Silva i finalment Neves, que va acabar derrotant-la pel camí. La diferència aquesta vegada és que la victòria de Dilma té lloc amb un país dividit després d'una de les campanyes electorals més dures entre els candidats.

Ara, la reelegida Rousseff haurà de fer comptes amb una meitat del país, la més pròspera i rica que, encara que perdedora, difícilment desistirà de continuar lluitant per un canvi al país. La seva estratègia els haurà de convèncer que ella serà la presidenta de tots els brasilers i no només de la meitat victoriosa. Necessitarà canviar l'estratègia de la por que ha fet servir en les eleccions amb els més pobres, que es van veure amenaçats amb perdre el benestar social aconseguit en aquests 12 anys de govern del PT i enarborar també l'altra bandera, la d'un canvi que han demanat el 70% dels ciutadans.

Això suposa convèncer els que la van votar que els avantatges d'un canvi profund del seu Govern i del seu model econòmic en crisi serà beneficiós no tan sols per als més adinerats, sinó també per a aquesta nova classe mitjana que, sortida de la pobresa, és la primera a desitjar asseure's també a la taula dels que (enmig de la disputa electoral) es va batejar negativament amb el nom d'elit social, enemiga dels pobres. Avui, en realitat, ningú es resigna més a ser pobre al Brasil.

Aquesta vegada, Dilma haurà de saber conviure amb una oposició forta i organitzada, amb un líder reconegut per la meitat del país. De la seva capacitat de saber conviure-hi, instrument fonamental en qualsevol democràcia perquè no s'acabi corrompent, en dependrà el futur del seu nou Govern.

El Brasil ha decidit les eleccions en plena llibertat democràtica, amb un exemple net de respecte ciutadà, sense violència i sense posar en dubte els resultats. Ara toca a la presidenta triada i a la nova oposició nascuda de les urnes tenir la saviesa de, junts i respectant els respectius papers democràtics, fer més pròsper el país, sense tornar a caure en les temptacions viscudes durant la campanya de convertir la democràcia en una guerra de desqualificacions personals.

El 70% dels brasilers (inclosos molts dels que han donat el vot de confiança a Rousseff) exigeixen canvis perquè el país continuï creixent econòmicament, socialment i democràticament. I aquest Brasil, que ha apostat per la democràcia i per un salt en el camí de la seva modernitat, tindrà posats els ulls avui més que mai en el Govern i en una oposició nova i inèdita.