Una firma de la trama va acaparar 160 milions en contractes manipulats

La macrooperació contra la corrupció que ha impulsat el jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco (51 detinguts, entre ells sis alcaldes, i l'exsecretari general del PP de Madrid, Francisco Granados), assenyala la firma francesa Cofely i la seva filial a Espanya com la gran beneficiària dels 250 milions d'euros adjudicats en obres i serveis públics. Aquesta empresa francesa va aconseguir que la majoria dels ajuntaments implicats en l'anomenada operació Púnica li adjudiquessin en els últims anys contractes per a suposats estalvis energètics (il·luminació) a les seves ciutats per una mica més de 160 milions d'euros, del total de 250 milions en nombrosos contractes que s'investiguen.

Cofely va ser l'adjudicatària d'aquests milionaris contractes gràcies a l'ajuda de David Marjaliza Villaseñor, un dels detinguts en l'operació d'ahir, expresident de la firma Dico i amic íntim de l'exsecretari general del PP de Madrid, Francisco Granados.

Perquè aquests contractes acabessin en mans de la trama, va existir una connivència entre Cofely, polítics i funcionaris, segons recalquen fonts de la investigació. Les bases dels contractes es manipulaven suposadament a favor de les signatures beneficiàries.

Cofely és el nexe comú, el més sòlid, entre els ajuntaments madrilenys esquitxats per l'escàndol: Valdemoro, Móstoles, Parla o Collado-Villalba.

Els agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil van registrar ahir aquests Consistoris a la recerca dels seus contractes amb Cofely davant la sospita que estiguin manipulats. També van buscar adjudicacions de serveis de neteja en instal·lacions esportives d'aquests municipis, que es troben entre els més poblats de la Comunitat de Madrid. La investigació s'ha estès a altres comunitats perquè Cofely, suposadament amb les mateixes arts, també ha contractat amb elles. És part de la pedra angular de l'operació.

Amb els diners obtinguts pels contractes, Cofely pagava suposadament comissions a Marjaliza i aquest, al seu torn, després ho repartia amb els polítics i funcionaris municipals que afavorien aquestes adjudicacions. Cofely va ser una de les empreses registrades ahir pels agents de la UCO de la Guàrdia Civil.

La investigació judicial, que s'ha desenvolupat amb summe sigil des del juny passat després que se'n fes càrrec el jutge Velasco, la va iniciar la Fiscalia Anticorrupció el gener passat, quan les autoritats suïsses van alertar les espanyoles que Francisco Granados havia disposat d'un compte al BNP Paribas amb fins a 1,5 milions d'euros.

Suïssa va saber que Granados era un càrrec públic espanyol perquè havia llegit el seu nom a EL PAÍS en relació amb la trama de suposat espionatge polític que van patir cap al 2008 dirigents polítics enfrontats a Esperanza Aguirre, llavors presidenta de la Comunitat de Madrid.

Després d'arribar aquesta informació procedent de Suïssa, la Fiscalia Anticorrupció va començar a investigar la procedència dels diners de Granados a l'estranger. I aviat va trobar el nexe entre aquest, que va ser alcalde de Valdemoro entre el 1999 i el 2003, i David Marjaliza. Valdemoro, per exemple, va adjudicar a Cofely prop de 60 milions d'euros.

Granados va vendre un xalet que tenia a Marbella (Màlaga) a Marjaliza, un dels constructors establerts en aquesta ciutat amb els quals mantenia una estreta relació. Un altre constructor, Ramiro Cid, que li va vendre la casa on viu ara Granados, va construir un xalet de dos milions d'euros que suposadament havia de comprar l'exsecretari general del PP. El cotxe que utilitzava la dona de Granados es va incendiar el 2006, incendi que la investigació de la Guàrdia Civil va considerar intencionat. El vehicle estava a nom del constructor Ramiro Cid.

Seguint la pista de l'empresari Marjaliza, el jutge va descobrir que les seves relacions van més enllà de Francisco Granados i que actua com una espècie d'aconseguidor de contractes i serveis en municipis madrilenys, bàsicament per a l'empresa Cofely.

En veure que els tentacles de la trama s'engegantien, el jutge va ordenar seguiments i intervencions telefòniques i va començar a estrènyer el cercle. Va ser quan es va decidir posar a l'operació el nom de Púnica Granatum, per la semblança amb el cognom de Francisco Granados.