Dilma Rousseff: la presidenta amb caràcter

Una tarda d'abril del 2009, a Belo Horizonte (Mines Gerais),Dilma Rousseff, en aquells temps ministra de la Casa Civil de Luiz Inácio Lula da Silva, feia una reunió amb un grup d'empresaris. Llavors va entrar el seu secretari personal per advertir-la que tenia una trucada important. Rousseff va mirar al seu col·laborador (un amic de molts anys de confiança) i va endevinar que la qüestió era greu. Així que es va aixecar, es va excusar davant els presents i va atendre la trucada en una sala contigua.

Era del seu metge. Acaba de rebre el resultat d'un nòdul a l'aixella dreta que havien trobat a Rousseff en una revisió rutinària. L'examen no admetia dubtes. Era càncer. Amb un pronòstic favorable, molt possiblement, curable. Però càncer. Rousseff va assentir, va penjar. Després, segons relata el periodista Ricardo Batista Amaral en el seu llibre A vida quer é coragem (la vida demana coratge), va mirar al secretari personal que s'havia quedat esperant al costat. Li va dir: “La vida no és fàcil; no ho ha estat mai”. Després, amb una perfecta calma extreta d'un domini complet de si mateixa, va tornar a la reunió dels empresaris, que mai no van sospitar res.

Dilma Rousseff, filla d'un immigrant búlgar reconvertit en constructor que venia edificis i una professora brasilera, havia nascut en aquesta mateixa ciutat, Belo Horizonte, feia 67 anys. Va gaudir d'una infància feliç, va anar a escoles bones de nena de bona família, va aprendre música i francès. Va ser una nena seriosa, estudiosa, tenaç, memoriosa i amant dels llibres. Aviat es va involucrar en política. Amb vint anys estava afiliada a la formació clandestina d'extrema esquerra Política Operària. Les seves funcions consistien a fer classes de marxisme, a establir contactes amb els sindicats i a fer un diari. Va ser entrenada per muntar i llançar bombes. Ella mateixa va confessar, molts anys després, que en els seus temps de guerrillera va aprendre a muntar i desmuntar un fusell automàtic i que van arribar a planejar un segrest en plena dictadura militar. Dos anys més tard, va ser detinguda al centre de São Paulo i acusada de subversió. Va ser torturada durant vint dies. Li van aplicar xocs elèctrics i va rebre una vegada tants cops a la cara que li van desencaixar la mandíbula. Però no va revelar mai l'adreça de la casa que compartia amb la seva companya Celeste. Hi ha una fitxa de la delegació de la Policia que fa referència a aquesta detenció. Hi apareix Rousseff, jove, amb els cabells arrissats, ulleres de pasta de miop, sostenint el número de la seva filiació. En un dels apartats diu: “No està penedida”. La foto d'aquells anys ha servit per aquesta campanya electoral i els seus seguidors l’han estampat en samarretes, orgullosos de proclamar d'on ve la candidata, què va fer en els temps més durs.

Quan va sortir de la presó pesava quinze quilos menys però seguia amb la mateixa fortalesa de caràcter. Després del final de la dictadura, afiliada ja al Partit Democràtic dels Treballadors (PDT), va exercir diversos càrrecs polítics. El 2003, quan el Partit dels Treballadors de Lula va aconseguir el poder del Brasil, la va triar com a ministra de Mines i Energia. El mateix Lula, el 2009, poc abans que el metge li diagnostiqués càncer, la va triar com a successora. Quan al cap d’uns dies ella li va donar la notícia, el president li va contestar:

I el va superar. Va guanyar les eleccions el 2010. Es va convertir en la primera presidenta del Brasil. D'una peça, reservada, constant, treballadora, sense facilitat de paraula, amiga de les estadístiques, de portar el tema apamat a força d'estudiar-lo, al·lèrgica a les festes i als amiguismes del poder, amiga de molt pocs, de vegades esquerpa i procliu a paralitzar molts col·laboradors a força de crits i d’esbroncades, sense la mà política del seu mentor, sense el seu ull ni oïda per l’àmbit popular ni la seva capacitat per aliar-se amb el diable, Rousseff va governar durant quatre anys a la seva manera, envoltant-se d'un cercle molt estret de persones de confiança. Amb l'ombra sempre de l'èxit de Lula a l'esquena. Una vegada es va escapar dels guàrdies de seguretat i se’n va anar a passejar per Brasília amb moto. Una altra, va sortir a comprar sola al Corte Inglés de Madrid, segons relata un llarg reportatge publicat recentment a la prestigiosa revistaPiauí. Aquest mateix article revela que en els últims mesos les relacions entre Rousseff i Lula no van ser bones, que Lula mai no li va perdonar que decidís presentar-se a la reelecció sense consultar-l’hi o sense donar-li abans l'oportunitat de fer-ho ell. Que decidís ser ella mateixa. Tot això ja és passat. Ara tindrà quatre anys més per ser Dilma Rousseff completament. No serà fàcil. Però això ella ja ho sap.