Noruegues, a files

Noruega encapçala les estadístiques de Nacions Unides en matèria d'igualtat. Té una primera ministra, una bisbe al capdavant de l'Església luterana i des del 14 d'octubre, després de la seva aprovació al Parlament, l'obligació de cridar a files també les seves conciutadanes. La mesura converteix el país nòrdic en el primer d'Europa a estendre el servei militar obligatori a les dones que, segons una nova llei, s'hauran d'incorporar a partir de l'estiu del 2016, començant per les joves nascudes el 1997.

Les dones van entrar per primera vegada a les Forces Armades el 1985, després de l'impuls reivindicatiu del feminisme, però no han superat mai el 10% dels efectius. Amb la intenció de duplicar aquest percentatge en nom de la igualtat, el Govern laborista de l'exprimer ministre Jens Stoltenberg, actual secretari general de l'OTAN, va presentar el 2008 la primera proposta de canvi en la llei del servei militar, a la qual s'ha acollit ara l'actual coalició de centredreta, encapçalada per la conservadora Erna Solberg.

Els partidaris de la iniciativa la defensen com una garantia per assegurar el reclutament en un país de només cinc milions d'habitants. Els detractors la rebutgen en considerar-la supèrflua en un exèrcit (disposa de 23.000 soldats ampliable a 83.000 en cas de conflicte) cada vegada més professional. El líder del Partit Demòcrata Cristià, Knut Arild Hareide, amb un 6% de representació al Parlament, es va oposar a la mesura: “Es presenta com a part de la lluita per avançar en la igualtat de gènere, i encara que hi ha un ampli acord en la importància de la igualtat, no s'han analitzat les conseqüències per a la societat”, explica a EL PAÍS.

“L'Exèrcit té una gran reputació perquè tria els millors entre els millors”, diu la periodista Simonsen

En l'entorn europeu, on l'allistament voluntari s'associa a la modernitat de les Forces Armades, l'exemple noruec es pot entendre com una contradicció. Només mantenen la mili obligatòria Suïssa, Àustria, Finlàndia, Dinamarca, Estònia, Grècia i Xipre, i tan sols per als homes. Per a les dones, la mili és forçosa en menys d'una dotzena de països del món, entre els quals, Israel, Tunísia, Cuba i Corea del Nord. “Noruega considera el servei militar obligatori un puntal de la societat a l'altura de l'escola unitària, en què estan representades totes les capes socials i les regions del país”, explica Marie Simonsen, responsable de l'àrea de política del diari Dagbladet. “Som escèptics sobre la necessitat de tenir un exèrcit professional. La mili ha contribuït a formar un exèrcit altament qualificat, que serveixi de mirall per a la societat, i poc marcat per la cultura guerrera”, afegeix.

Malgrat l'obligació legal, només una quarta part dels joves de cada promoció —aquells, i ara aquelles, que compleixin 19 anys— s'incorporen finalment a files. Per fer la mili cal passar proves teòriques, psicològiques i físiques. “L'Exèrcit es vanta de triar els millors entre els millors, per això la mili es valora també per al currículum”, assenyala la periodista Simonsen mentre apunta que les Forces Armades tenen a Noruega un considerable suport popular i una gran reputació.

La sociòloga Ulla-Britt Lilleaas apunta el risc que tenen les dones de ser víctimes d'assetjament sexual en la vida militar

L'extensió del servei militar obligatori a les dones ajudarà, segons Ayesha Wolasmal, una exsoldat noruega que va ser a l'Afganistan, en el desplegament d'operacions internacionals, on hi ha necessitat manifesta de dones en la primera línia. “L'Exèrcit modern no tan sols necessita homes amb grans músculs i motxilles. En la meva experiència, vaig comprovar la importància de les dones en situacions en què els meus col·legues masculins no podien intervenir, com generar confiança en la població, entrenar dones de les forces de seguretat locals... Les dones contribuïm a augmentar la comprensió i flexibilitzar situacions desafiadores. A més, l'Exèrcit és una institució social que ha de reflectir el poble que ha de defensar”. Una noruega, la comandant Kristin Lund, es va convertir al maig en la primera dona al capdavant d'una missió de l'ONU (la força de pau de Xipre).

Wolasmal, filla de pares afganesos nascuda a Noruega fa 27 anys, treballa com a assessora a Tankesmien Agenda, un think tank de centreequerra per conscienciar sobre polítiques de justícia social. “Una quota més gran de dones a l'Exèrcit implica més recursos. El canvi reclamarà temps i diners, però és essencial per reclutar-les i també per retenir-les. Si volem motivar-les a triar la carrera militar com a sortida professional, les dones s'han de sentir acceptades i valorades. L'Exèrcit haurà de reconèixer la necessitat de dones no només amb paraules, sinó amb fets que eliminin la masclecultura”.

La sociòloga Ulla-Britt Lilleaas, investigadora de la Universitat d'Oslo i experta en qüestions de gènere a l'Exèrcit, apunta en un informe el risc que tenen les dones de ser víctimes d'assetjament sexual en la vida militar. “Només un lideratge competent per part de les autoritats podrà prevenir els casos d'assetjament”, afirma. La seva investigació, recollida en un llibre que aviat sortirà publicat a Noruega, recomana l'ús d'espais compartits entre tots dos sexes que incentivin la companyonia i l'amistat en la convivència.

Mentre Noruega celebra com una fita històrica l'aprovació de la mili per a les dones, en el terreny de la igualtat no està tot fet, considera Lilleaas. “La política d'igualtat ha permès que les dones hagin aconseguit els seus drets en la majoria dels àmbits, però també hi ha conflictes. Una enquesta recent indica que el 10% de les dones noruegues han patit violacions. Aquí encara hi ha molta feina per fer”.