El jutge inicia l’embargament dels béns de Blesa per les targetes opaques

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu ha iniciat aquest dijous els tràmits per embargar els béns de l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa. El magistrat ha engegat el procediment per investigar el patrimoni de Blesa després que l'exdirectiu no hagi dipositat la fiança de 16 milions d'euros que li va imposar el magistrat fa una setmana quan va declarar com a imputat per l'escàndol de les targetes opaques de l'entitat creditícia.

El magistrat ha acordat que la secretària del seu jutjat requereixi a Blesa que “en el termini d'una audiència” –terme judicial que equival a 24 hores– lliuri una relació de béns i drets suficients per cobrir la garantia econòmica fixada. Blesa havia sol·licitat a Mapfre, l'asseguradora amb la qual el consell de Caja Madrid havia subscrit una pòlissa de responsabilitat civil, que diposités els 16 milions d'euros de la fiança, quantitat que cobreix els diners gastats amb les targetes opaques pels consellers de Caja Madrid del 1996 al 2010, època en què Blesa va presidir l'entitat, més una multa a l'entorn del 25%.

Blesa haurà d'explicar si els béns que presenta estan ocupats o no per terceres persones i en quin règim. La secretària judicial li explicarà que si no presenta la relació dels seus béns, o inclou béns que no són seus o no inclou béns propis embargables incorrerà en un delicte de desobediència greu. A més, en cas que no aporti la relació tal com correspon, la secretària li pot imposar multes periòdiques.

Andreu s'ha dirigit a la unitat de Policia Judicial adscrita a l'Audiència Nacional perquè, de forma paral·lela, recapti tota la informació patrimonial sobre Blesa a través de l'anomenat Punt Neutre Judicial. Aquesta institució, engegada pel Consell General del Poder Judicial, coordina bases de dades públiques –Registre Civil, Hisenda, Cadastre i d'altres– que contenen informació sobre les propietats dels ciutadans.

El jutge Andreu va imposar la fiança civil de tres milions d'euros a Rodrigo Rato i a l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa en observar indicis “racionals i suficients” que tots dos suposadament “van consentir, propiciar i acceptar” l'ús indegut de fons de l'entitat mitjançant l'atribució i la utilització de les targetes opaques, en les quals 83 consellers de Caja Madrid i Bankia van carregar a les caixes 15,5 milions d'euros en despeses personals.

L'expresident de Bankia Rodrigo Rato ha dipositat ja a l'Audiència Nacional els tres milions d'euros de fiança civil que li va imposar dijous passat el jutge Fernando Andreu per l'escàndol de les targetes opaques de Caja Madrid. L'exministre d'Economia amb el PP i exdirector gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) va optar per presentar un aval bancari per cobrir aquesta garantia el mateix dia que expirava el termini fixat pel magistrat.

L'entitat que ha emès l'aval és el Banc Sabadell. Rato treballa amb aquest banc des de fa temps i està considerat un bon client de la filial de banca privada. La modalitat de pagament mitjançant aval està subjecta a interessos, però té un avantatge fonamental: l'embargat s'evita la investigació dels béns que imposa la Llei d'Enjudiciament Civil. D'acord amb aquesta llei, l'avalista de l'embargat haurà de ser citat pel secretari del jutjat perquè confirmi que efectivament està presentant la garantia, segons fonts jurídiques.