“La pressió de carrer no és suficient. Fan falta vagues laborals”
Entrevista a Alex Chow, líder estudiantil del moviment prodemocràcia de Hong Kong
Alex Chow, de 23 anys, és el secretari general de la Federació d'Estudiants Universitaris de Hong Kong, l'organització que, en nom del moviment prodemocràcia, va dialogar en un debat sense precedents al territori autònom xinès amb el Govern local sobre reformes electorals. La conversa es va saldar sense apropar posicions, i els estudiants asseguren que mantindran les posicions fins que l'Executiu presenti una proposta que garanteixi eleccions lliures i democràtiques el 2017. En conversa amb EL PAÍS analitza el fenomen de les manifestacions als carrers hongkonguesos des de fa 25 dies i sospesa els propers passos.
Pregunta. Com avalua el resultat del diàleg amb el Govern?
Resposta. Mai no hem tingut grans expectatives, així que no estem gaire decebuts, tot i que els funcionaris ens van oferir encara menys del que esperàvem. Van llançar un parell de paraules clau sobre la taula: “informe” i “plataforma”, però són termes sense significat perquè no hi ha data, detalls ni metes definides. Aquesta Administració no té el coratge de dir a Pequín que la gent de Hong Kong no accepta la seva proposta de reforma electoral. Davant d'aquesta realitat, la nostra tasca és, mitjançant el moviment de desobediència civil, pressionar sobre el Govern autònom i obligar-lo a transmetre aquest missatge de la ciutadania a Pequín. Volem fer entendre a aquests funcionaris que tenen aquesta obligació i també aquest dret.
P. Des del principi s'ha criticat aquest moviment per la seva aparent falta de lideratge. Amb l'inici del diàleg és el moment per reclamar aquest lideratge?
Continuar demanant la renúncia del cap de l'Executiu no té valor estratègic"
R. El problema ara és la confiança mútua, la cohesió. Crec que és un bon moment per guanyar-se novament la confiança de la gent, però hi ha desafiaments, cal traçar un pla d'acció clar que ens convenci a tots i amb el qual puguem avançar junts. Alguns volen avançar i d'altres creuen que és hora de retrocedir. Fins i tot dins dels que volen seguir avançant hi ha divisions: la Federació, per exemple, creu en el fet de seguir pel camí de la desobediència civil i no només en l'ocupació de carrer.
P. Com es poden portar endavant les negociacions amb el Govern si no sembla que vulgui oferir cap concessió significativa?
R. La clau ja no està en el diàleg o la negociació, sinó a exercir suficient pressió política i social per forçar el Govern a més concessions. També fa falta aconseguir que el Govern central comprengui que Hong Kong necessita la seva atenció. La pressió exercida per l'ocupació de carrer és significativa, però la crua realitat és que no és suficient. Si tan sols amb l'ocupació poguéssim aconseguir les nostres metes, ja ens n'hauríem anat a casa. Fa falta més, una vaga laboral i estudiantil combinades, una major cohesió dels sectors de la societat. Sense una força social d'aquest tipus no hi ha res més a parlar. El nostre repte és atreure més suport de diferents sectors de la societat.
P. Què planegen fer perquè el Govern posi més sobre la taula?
R. Caldrà oferir al Govern sortides mentre duri la pressió de les mobilitzacions. No crec que aquesta sigui la tasca de la Federació: correspon als acadèmics (colíders del moviment) el fet d'idear plans en aquesta etapa. És una divisió de tasques. Encara que la gent negui que existeixi un lideratge, els organitzadors continuem treballant en conjunt. Cal entendre que la força d'aquest moviment ja ha arribat al seu límit, i això és el poc que aconseguim.
Hem de fer entendre a la gent que no hi haurà un resultat immediat"
P. Si, com diu, el moviment està al límit, quines són les opcions?
R. És difícil convèncer el manifestant de tornar a casa si el Govern no fa cap concessió. A més, molta gent ve amb la idea que si no aconseguim eleccions lliures aquesta vegada haurem fracassat per sempre. Hem de fer-los entendre que no s'aconseguiran resultats immediats. En el millor dels casos el Govern ens oferirà un pla més concret, un calendari amb metes clares. Amb això la gent podrà anar-se'n, i si no es compleixen les promeses, organitzar-se i sortir de nou als carrers. Però el Govern també pot no satisfer cap de les nostres demandes. En aquest cas haurem de plantejar-nos com amplificar la pressió, i la resposta potser està novament en l'organització cívica i la protesta.
P. Una de les demandes al principi de les mobilitzacions era la dimissió del cap de l'Executiu, Leung Chun-Ying. Per què ja no se'n parla, d'això?
R. La seva dimissió no és decisió seva. Qui decideix és Pequín, que ja li va mostrar el seu suport. Ara se'l nota més confiat i ferm que al principi. Continuar demanant la seva renúncia no té valor estratègic. A més, tots són conscients que no resoldria res.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.