“L’ús de les targetes era un tema pacífic, no hi havia cap problema”

La declaració literal de l'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, davant el fiscal anticorrupció Alejandro Luzón i el jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu, el passat 16 d'octubre, revela com s'eximeix de responsabilitats en la tramitació de les targetes opaques i en la decisió d'ampliar el límit de despeses. "A mi se'm feia una proposta i jo deia: "tramiti's". Aquestes són les seves respostes a les preguntes del fiscal.

FISCAL. Quina, com i qui va prendre la decisió d'emetre les targetes?

BLESA. Jo vaig ser president a partir de l'any 1996, vaig començar l'11 de setembre. Abans de ser president havia estat membre del consell d'administració des del 1994. Quan vaig arribar al consell l'any 1994 vaig rebre una targeta, que és del que parlem, se'm va dir que era una targeta, un complement retributiu, un incentiu que es podia utilitzar per a despeses de representació del càrrec i de lliure disposició per part del conseller.

El 1996, quan vaig ser elegit president i vaig prendre possessió del càrrec, vaig rebre una altra targeta. Dues targetes, una per a despeses de representació en nom de la caixa i una altra que complia la mateixa funció que acabo de dir, tenia un complement retributiu.

F. Qui l'hi va donar?

B. Suposo que el secretari general, que era el que tenia la relació amb els consellers. Era Ángel Montero.

La de l'any 1996 me la devia donar el representant de recursos humans, que en aquell moment era Manuel Gutiérrez.

Als consellers que s'incorporaven al consell d'administració se'ls anava donant com a pràctica habitual i institucionalitzada des dels anys vuitanta, des del 1988, que és quan sembla que tenen el seu origen aquestes targetes. Jo quan arribo allà no pregunto pel fonament normatiu o els acords que avalen totes i cadascuna de les activitats que hi ha a la caixa. Un admet que aquestes coses tenen un fonament. Ha estat ara a propòsit de la situació que s'ha creat per aquests informes per part de Bankia que jo he tingut coneixement de l'origen i fonament d'aquestes targetes. Perquè a través del meu advocat hem aconseguit una sèrie d'actes on es recull l'origen d'aquesta decisió de donar les targetes.

L'any 1988 hi va haver una comissió executiva, el 23 de maig, on als precs i preguntes es plantejava la retribució dels consellers, que es considerava que era una retribució en aquell temps insuficient. Les dietes estaven limitades per part del Banc d'Espanya i hi va haver una manifestació, per part del president, en què es deia que aquest problema no es resolia elevant les dietes al límit establert pel Banc d'Espanya, de manera que presentaria al consell la proposta oportuna.

L'endemà hi va haver un consell d'administració, es reflecteix així en una acta, i als precs i preguntes del 24 de maig es deia que calia buscar un sistema que compensés les despeses en què es pogués incórrer per l'exercici de la funció i s'establia fins i tot una xifra màxima mensual per a aquests casos.

Llavors es va demanar que el consell delegués en la comissió executiva perquè establís el sistema i la quantia mensual d'aquesta fórmula. I el consell va prendre la decisió, segons consta a l'acta, de delegar en el president perquè resolgués tant el sistema com la quantia.

També hi ha fets posteriors a aquest acord: una comissió executiva, de 14 de novembre del 1988, en què als precs i preguntes es tornava a plantejar la compensació de despeses per l'exercici de la funció de conseller, i llavors el president deia que caldria reflexionar sobre el reajustament del que s'havia denominat compensació de despeses per l'exercici de la funció de conseller i el sistema aplicat fins avui. 

En la documentació que jo he tingut ocasió de veure, pot ser que n'hi hagi una altra, però no la conec, hi ha un document de "facultats i delegacions" d'un consell de l'any 1994, del 20 de juny del 1994, en què també es parla de la concessió d'aquesta targeta i s'estableixen unes facultats i delegacions, i del 30 d'octubre de l'any 1995, també en un consell d'administració, en què es parla en un punt determinat dels reintegraments diversos per la funció de consellers, i s'esmenten diferents conceptes: "targeta visa d'empresa per als membres del consell i de la comissió de control exclusivament per a les despeses de representació”. Hi ha una última dada, ja de l'any 1996, d'un conseller que demanava al president d'aquell moment, el 8 de gener del 1996, que es reflexionés sobre les meritacions dels consellers per tots els conceptes que es traduïen en ingressos en efectius i un altre tipus de percepcions. Llavors el president parlava dels diferents conceptes, recordava que als consellers se'ls facilitava una targeta de crèdit perquè poguessin utilitzar-la en despeses de representació. Diguem que en aquesta arrencada de l'any 1988, d'aquests successius acords, és d'on ve la connexió d'aquestes targetes.

F. Vostè entén que aquestes targetes utilitzades lliurement per a les despeses estrictament privades que cadascú tingués oportú es justifiquen en aquesta acta, en aquesta referència a la compensació a despeses per l'exercici de la funció de conseller i a les despeses de representació a les quals es refereix l'any 1995.

B. Aquest és el fonament que tenen a partir d'aquests acords de l'any 1988 i següents. Es comencen a emetre aquestes targetes amb el tractament que jo li acabo de dir.

F. Però a vostè, quan l'any 1994 se li lliura aquesta targeta. ha manifestat que se li dóna com un complement retributiu…

B. Així se li donava a tothom, de lliure disposició…

F. Però un complement retributiu no és una targeta d'empresa, ni de representació, ni de compensació per despeses en l'exercici de la funció. Un complement retributiu és un complement retributiu, no sembla que tingui relació amb aquestes actes que vostè ha llegit.

B. El complement es fa amb la titularitat d'una targeta de la qual es pot disposar lliurement per a despeses.

F. Per a despeses no, per gastar-lo.

B. Sí, per gastar-lo.

F. Per gastar-lo. Qui va fixar els límits de cada targeta i amb quin criteri?

B. Com es van fixar inicialment no ho sé, jo em vaig trobar ja establerts uns límits determinats, suposo que això es devia fer amb algun procediment. A partir de l'any 1996, en què jo tenia ja la responsabilitat com a president, les targetes tenien uns límits i periòdicament, no recordo amb quina periodicitat, s'actualitzaven aquests límits d'acord amb un procediment: a mi em feien una proposta per part de recursos humans o de la comissió de mitjans, i jo la donava per bona. L'any 1994…

F. Ho decidia vostè, doncs.

B. No, perquè hi havia un procediment establert perquè totes aquestes decisions es prenguessin per part del comitè de mitjans: hi havia una proposta que feia recursos humans i resolia el comitè de mitjans, perquè a més calia formalitzar contractes…

F. Però les retribucions dels consellers les decideix el consell d'administració, és així?

B. La retribució dels consellers era una proposta que a mi m'arribava. Jo la donava per bona, i això s'elevava al comitè de mitjans que definitivament emetia les targetes.

F. És que vostè utilitza molt el reflexiu, ho elevava vostè.

B. Jo no ho elevava, però si volem entendre que donant el vistiplau a la proposta que se'm feia s'iniciava el circuit per a l'aprovació…

F. Qui ho aprovava?

B. Feia la proposta formal recursos humans i ho aprovava el comitè de mitjans.

F. Qui era, per tant, la persona que decidia els límits?

B. A mi se'm feia una proposta i jo deia si em semblava bé i que s'elevés al comitè de mitjans, que era qui definitivament emetia les targetes.

F. Vostè rep una proposta i vostè diu: “faci's”.

B. Tramiti's.

F. Tramiti's. Per tant, la decisió és seva.

B. Tramiti's.

F. Els beneficiaris de les targetes també eren una proposta que li feien o ho decidia vostè.

B. Els beneficiaris eren membres del consell d'administració, membres de la comissió de control i de l'equip directiu.

F. Però no tots els directius, només alguns.

B. El comitè de direcció, tot.

F. Tot el comitè de direcció, sí.

B. Sí, sí.

F. Quina informació es va donar als titulars i qui la va donar?

B. Les targetes les lliurava als titulars el secretari del consell d'administració. I els donava l'explicació que li acabo de dir: això és una targeta que es considera un complement a la retribució del conseller i que pot utilitzar-se per a despeses de representació de la caixa i per a despeses de lliure disposició.

F. Sánchez Barcoj ha declarat que a ell l'hi va donar vostè.

B. Jo no donava les targetes. Sánchez Barcoj tenia aquesta targeta perquè era director de la caixa abans que jo arribés.

F. Diu que l'any 1996 l'hi va donar vostè.

B. No, quan jo vaig arribar ell era director de banca comercial; després, director d'auditoria i no va caldre donar-li la targeta perquè ja la tenia. És possible que mentre jo fos president se li renovés, però jo no l'hi vaig donar.

F. Se'ls donava alguna indicació sobre la necessitat, d'altra banda òbvia, de declarar l'IRPF d'aquest complement retributiu?

B. No, a mi mai no em van donar cap explicació sobre si calia declarar-ho. Com tampoc me la van donar sobre si calia declarar altres retribucions en espècie que hi havia, com l'assegurança de vida.

F. Vostè era el president de CM, a vostè no li han de donar explicacions, ha de donar-les vostè.

B. Ni jo vaig rebre explicacions quan vaig arribar ni tampoc no es donaven. Resulta obvi que una cosa que és una retribució complementària tindria el tractament fiscal que li correspongui.

F. Practicava Caja Madrid alguna retenció fiscal?

B. Pensàvem que sí. Amb aquests informes és quan he vist que no es practicava cap retenció. Cosa que crec que ningú no sabia.

F. Els titulars d'aquestes targetes tenien altres targetes corporatives?

B. Els membres del comitè de direcció, sí. Per a despeses que calia justificar degudament passant la factura. De les altres despeses no es presentaven les factures perquè es considerava un complement retributiu.

F. Vostè tenia altres targetes de Caja Madrid?

B. Sí, la que deia abans que cal justificar amb factura cada despesa.

F. Tenia Caja Madrid obligació d'informar el Banc d'Espanya o la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) de la totalitat de retribució dels consellers?

B. Jo crec que la informació a la CNMV no s'ocupava d'això. El Banc d'Espanya té tota la informació de tots els comptes. Pot tenir coneixement de tot. Té accés a tots els comptes.

F. Jo no pregunto si el Banc d'Espanya ho pot esbrinar, sinó si vostès l'hi explicaven.

B. Al Banc d'Espanya no se li explica res amb grans detalls, tret que ho pregunti. Si hagués preguntat per les retribucions dels consellers, se li hauria explicat, sens dubte.

F. Com es gestionaven aquestes targetes? Qui era l'encarregat de gestionar-les?

B. L'informe de la fiscalia assenyala Sánchez Barcoj com la persona encarregada de gestionar-les.

F. Qui va decidir que aquestes despeses es comptabilitzessin de la manera en què es va fer?

B. No ho sé. No sé si seria directament el responsable de comptabilitat o d'un nivell superior. No li puc contestar, per mi és impossible saber-ho. Però tot està sotmès al control de l'auditoria, que està tot l'any revisant les decisions que es van prenent a la caixa. I aquest afer sempre va ser un tema pacífic, mai no hi va haver problemes. Però jo no sé qui va prendre la decisió de comptabilitzar-ho així.

F. Diu vostè que va ser un tema pacífic. Sabia si el comitè d'auditories coneixia aquesta situació?

B. Estic convençut que coneixia aquests pagaments perquè és que està tot l'any dedicat a això, a revisar totes les operacions. Aquesta no seria una excepció.

F. En tot cas, per què no es comptabilitza amb la resta de la retribució d'aquestes persones?

B. No li puc contestar, és que no ho sé.

F. L'informe d'auditoria de serveis centrals diu que les liquidacions en el compte de liquidació es registraven manualment per l'àrea de comptabilitat. Qui va decidir això?

B. No ho sé.

F. Permetia aquesta comptabilitat peculiar que els seus usuaris, aquests tercers als quals va destinada, coneguessin la veritable raó d'aquesta partida de despeses?

B. Penso que sí, ja que en l'auditoria es coneixia i ho posaria de manifest en els seus informes si veiés alguna irregularitat en aquesta manera de comptabilitzar.

F. En qualsevol cas, sembla que és més difícil conèixer aquestes despeses que si s'haguessin inclòs amb les retribucions d'aquestes persones, no?

B. Com que no conec l'origen de la decisió de comptabilitzar-ho així, no li puc contestar.

F. Si vostè ho hagués sabut, no li hauria cridat l'atenció?

B. M'ho diu ara i és clar que em crida l'atenció. Però això no vol dir que el compte sigui opac, cap compte és opac, està a la vista de qui els examina.

F. Quant a les seves despeses introduïdes en la seva targeta entre el 2003 i el 2010, ha reintegrat alguna quantitat?

B. No, ja que vaig considerar que era una retribució complementària. El que sí que he fet una vegada sembla ser que no hi ha hagut retenció és regularitzar-ho. Tots crèiem que quan tenim una certificació de retribucions dineràries aquí hi ha incloses les quantitats de la targeta.

F. Quan rep la certificació d'Hisenda, no s'adona que falta l'import d'aquesta targeta, que no és una quantitat menor?

B. Jo rebo una certificació i el primer que faig és enviar-la a un despatx perquè em facin la declaració. La quantitat disposada amb targeta, tot i ser una quantitat important, té un pes específic del total de les retribucions que pot ser d'un 2%. Sincerament, no em crida gaire l'atenció.

F. Sap qui pren la decisió que aquestes retribucions no apareguin en les nòmines ni en la comptabilitat?

B. No ho sé.

F. Va donar cap ordre en aquest sentit?

B. Cap. Sempre vaig considerar que s'estava incloent en les retencions, ningú va dir que no.