_
_
_
_

Le Pen intenta rentar la cara al Front Nacional per conquerir el poder

La líder ultradretana del partit francès es planteja fins i tot canviar el nom a la formació malgrat l'oposició del seu pare i fundador

Carlos Yárnoz
Marine Le Pen, líder de el Frente Nacional, al costat del seu pare Jean-Marie.
Marine Le Pen, líder de el Frente Nacional, al costat del seu pare Jean-Marie.AFP

Marine Le Pen, la presidenta de l'ultradretà Front Nacional (FN) francès, ha emprès una nova etapa en el seu afany per netejar la imatge del partit i ampliar el seu electorat com a única estratègia per conquerir el poder en les eleccions presidencials del 2017. Le Pen, de 46 anys, planteja fins i tot canviar el nom al partit. L'estratègia passa per allunyar-se més del seu pare, Jean-Marie Le Pen, president d'honor i fundador el 1972 de la formació, que ahir va considerar “una traïció” aquesta possible modificació del nom.

El Front Nacional va ser la força més votada a les europees del maig amb el 26% dels vots. Els últims sondejos indiquen que Le Pen seria ara la més votada en la primera volta d'unes presidencials, segons l'enquesta d'Ifop publicada al setembre per Le Figaro. Aconseguiria un 30% de vots davant d'un 25% de Nicolas Sarkozy, si aquest fos el candidat del centredreta. En una segona volta, en canvi, la líder de l'FN perdria davant qualsevol dels potencials candidats conservadors.

Conscient d'aquesta limitació, Le Pen ha impulsat una nova fase de modernització, d'equiparació a un partit democràtic tradicional i, sobretot, d'assimilació a “un partit de Govern”, com insisteix en les seves aparicions públiques. Per fer-ho, busca més distanciament del seu pare, amb qui manté una tensa relació, i una ampliació del seu espectre ideològic i temàtic perquè els seus missatges arribin també als estudiants, professionals, el sector de la cultura o els treballadors qualificats, que fins a hora li han girat l'esquena.

“Hem de ser visibles en tots els temes, superant tabús, fent entendre que tenim un pensament polític en tots els sectors”, assegura. Le Pen ha criticat aquests dies les reduccions previstes de les ajudes a les famílies i als estudiants, ha defensat a ultrança els serveis públics i ha arremès contra l'austeritat econòmica. En paral·lel, ha llançat tres plataformes d'activistes: Racine (arrel), per a mestres; Marianne, per a estudiants, i Audace, per a “joves patriotes”.

Jean-Marie Le Pen considera

En aquest allunyament respecte al seu pare, de 86 anys, ell mateix s'encarrega de fer-li la feina amb els seus constants exabruptes, incloent-hi comentaris antisemites. Ahir, Jean-Marie va declarar que el règim de Vichy “va fer el que va poder per intentar defensar els francesos”. Comentava així un recent i polèmic llibre d'èxit (Le Suicide Français), en el qual l'autor, el periodista Eric Zemmur, assenyala que, durant la II Guerra Mundial, el règim col·laboracionista de Vichy va salvar jueus de nacionalitat francesa. “No es pot salvar res de Vichy”, li va respondre Florian Philippot, vicepresident de l'FN encarregat de la comunicació.

Per Jean-Marie, que de vegades dóna suport, en contra de Marine, a la seva néta Marion Maréchal Le Pen, canviar ara el nom de l'FN “seria enganyar la gent i una traïció als militants que han construït aquest moviment”. “Alguns pensen, de forma equivocada, que canviant el nom es captarà més gent”, va declarar Jean-Marie a la cadena BFMTV. Segons l'antic fundador, ningú canvia la seva marca quan li va bé. “Les marques de whisky o de conyac conserven amb cura el seu nom... des del 1815”.

En el terreny temàtic i ideològic, les dificultats per a Marine Le Pen, que manté com a principi bàsic la sortida de la UE i de l'euro, vénen del seu propi discurs. Dimecres passat va convocar una conferència de premsa per parlar de seguretat, un dels temes que la lliga a l'origen de l'FN. Va ser aquí on va dir que “no és un tabú” sotmetre als seus 75.000 afiliats, com farà després del congrés de novembre de l'FN, fins i tot el canvi de nom.

En aquest acte va fer comentaris com aquests: “Els francesos volen ordre. Estem a favor de la tolerància zero. Si calen més presons, es poden utilitzar antigues casernes abandonades. Cal abandonar l'espai Schengen. Cal expulsar els estrangers condemnats penalment. Una societat multicultural és una societat de conflictes múltiples. Hi ha una submissió pressupostària del nostre país”.

En un comunicat oficial, l'FN saludava ahir l'èxit de la manifestació del dissabte a Milà convocada per la Lliga Nord per l'augment d'immigrants clandestins: “Les nostres marines nacionals haurien d'utilitzar-se per impedir l'entrada de clandestins als nostres països més que per ajudar-los”.

Primer intent d'assalt a l'Elisi

C. Y., París

En els seus 42 anys d'existència, que es compleixen aquest mes, el Front Nacional té per primera vegada com a objectiu accedir al poder, governar França. Així ho assumeixen públicament no només els seus dirigents, que ho reiteren amb assiduïtat, sinó també els dos principals partits del país: el governant Partit Socialista (PS) i la Unió per un Moviment Popular (UMP), la principal força de l'actual oposició. De forma sistemàtica, el Front Nacional s'adreça a tots dos partits anomenant-los “UMPS”, perquè els seus suports electorals procedeixen en bona mesura dels desencantats de les formacions tradicionals, “dels oblidats”, com els qualifica habitualment Marine Le Pen.

El primer ministre, Manuel Valls, alerta des de l'estiu que l'FN “està a les portes del poder”. El primer secretari del seu partit, Jean-Christophe Cambadélis, ha declarat a aquest diari que l'FN ja no és “el front contestatari” de les passades dècades. “El d'avui vol el poder”.

En la seva primera intervenció pública després del seu retorn a la primera línia política, l'expresident Nicolas Sarkozy va assenyalar que tornava per frenar “la desesperança i la còlera” que estan portant molts francesos a votar l'FN.

En les presidencials del 2002, Jean-Marie Le Pen ja va aconseguir la fita històrica de passar a la segona volta amb Jacques Chirac, desbancant els socialistes. Però el fundador només va obtenir el 16,8% dels vots. En les passades eleccions europees, l'FN va aconseguir el 26% (el 2009 només havia arribat al 6%) i ara els sondejos li atorguen el 30% si les presidencials se celebressin avui.

En una segona volta, Marine Le Pen perdria ara davant de qualsevol candidat del centredreta, que rebria molts vots de l'esquerra per impedir l'arribada de la ultradretana a l'Elisi. I viceversa. Per això, aquesta i el seu partit han emprès l'estratègia d'ampliar a costa d'aquestes dues formacions el seu electorat, avui concentrat en la crida “França perifèrica”: classes populars de ciutats industrials, aturats, àrees rurals... El vot del PS i la UMP té el seu suport principal en les grans urbs i en els jubilats.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Carlos Yárnoz
Llegó a EL PAÍS en 1983 y ha sido jefe de Política, subdirector, corresponsal en Bruselas y París y Defensor del lector entre 2019 y 2023. El periodismo y Europa son sus prioridades. Como es periodista, siempre ha defendido a los lectores.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_