_
_
_
_
_

El viatge de Brittany Maynard cap a una mort digna

Després de saber que té un càncer incurable, una dona de 29 anys anuncia la data en què posarà fi a la seva vida i desperta el debat sobre el suïcidi assistit als EUA

Pablo Ximénez de Sandoval
Brittany Maynard, en una foto familiar.
Brittany Maynard, en una foto familiar.AP

Una dona de Califòrnia anomenada Brittany Maynard morirà el pròxim 1 de novembre amb 29 anys d'edat. Així ho ha decidit ella mateixa, després de saber a principis d'aquest any que té un càncer incurable al cervell. Abans volia tenir fills. Ara el seu únic projecte és arribar en bon estat a celebrar l'aniversari del seu marit, quan s'acabi aquest mes. Si pot, anirà a veure el Grang Canyon. Després, al seu dormitori i envoltada de la seva família, se suïcidarà sota supervisió mèdica. Tot això ho ha explicat a la televisió i en un vídeo viral a una audiència bocabadada.

Más información
'Una mort digna', per JORGE M. REVERTE (castellà)
“Vull morir perquè estimo la vida” (castellà)
El PSOE vol incloure en la Constitució el dret a una mort digna (castellà)

Per poder morir amb les seves pròpies regles, sense haver de patir les cures pal·liatives del càncer fins al final, s'ha hagut de traslladar d'Oakland, a Califòrnia, a Portland, en l'estat veí d'Oregón, on existeix una llei de mort digna. Allí, un metge pot prescriure els medicaments necessaris per posar fi a la seva vida sense patiment. El cas va començar a circular quan Maynard va accedir a participar en una campanya per promoure aquesta mena de lleis en tots els estats, i el vídeo en què explica la seva decisió ha despertat el debat de costa a costa.

Brittany Maynard es va casar l'any passat i volia tenir fills de seguida. Però uns estranys i forts maldecaps li estaven fent la vida impossible. El diagnòstic va arribar l'1 de gener d'enguany. Té un tumor anomenat gliobastoma multiforme, la forma més agressiva de càncer al cervell. Els metges dubten que pugui viure un any més. Tot el seu projecte de vida ha desaparegut. “Immediatament vaig aturar tots els meus plans. No puc portar un nen al món sabent que no tindrà mare”, deia en una entrevista a la NBC dijous passat. El tractament que ha rebut durant aquest temps li ha deformat la cara i amb prou feines s'hi reconeix la dona de les fotos de noces que inunden la xarxa.

Moriré a casa, al llit que comparteixo amb el meu marit i me n'aniré en pau, amb la música que m'agrada sonant de fons

El web de l'organització Compassion&Choices, la més important dels EUA en la defensa del dret a la mort digna, rep el visitant amb un formulari per enviar el seu suport a Maynard i dir-li si t'ha commogut la seva història. “No vaig començar aquesta campanya perquè volgués publicitat; de fet, per mi és difícil de processar. Ho vaig fer perquè vull un món on tots tinguin accés a una mort digna, com jo. El meu viatge és més fàcil gràcies a aquesta decisió”.

En el vídeo de la campanya, Maynard mostra els medicaments amb què pensa posar fi a la seva vida. Els porta a la bossa "per quan els necessiti". I relata amb fermesa com ha planificat el moment de la seva mort. "Espero estar envoltada de la meva família: el meu marit, la meva mare, el meu padrastre i la meva millor amiga, que és metge. Moriré a casa, al llit que comparteixo amb el meu marit i me n'aniré en pau, amb la música que m'agrada sonant de fons".

Compassion&Choices i Brittany Maynard estan intentant que el cas serveixi de punta de llança per estendre pels EUA lleis de mort digna que, ara com ara, només existeixen a Oregón, Washington, Montana, Nuevo México i Vermont. La família de Maynard ha fet un important esforç per poder complir el seu desig, com explica ella en un article a la CNN. "Instal·lar-me a Oregón per poder fer ús de la llei va exigir canvis monumentals. Vaig haver de trobar nous metges, establir la meva residència a Portland, buscar una casa, treure'm un permís de conduir nou, canviar el meu registre de votació, buscar qui es fes càrrec de les meves mascotes, i el meu marit Dan va haver d'agafar-se una excedència a la feina. La gran majoria de les famílies no tenen la flexibilitat, els recursos i el temps per fer aquests canvis".

Les enquestes mostren un ampli suport al suïcidi assistit, però depenent de com es plantegi

El suïcidi assistit és un debat que està lluny de ser central als EUA, però quan als nord-americans els pregunten directament, sembla que estan a favor de l'elecció personal. Una enquesta de Gallup publicada l'any passat revela un ampli suport al suïcidi assistit, tot i que la mateixa empresa d'enquestes advertia que depèn de la manera com es presenta al públic. Si es presenta com "posar fi a la vida del pacient per mitjans no dolorosos", el 70% hi està a favor. Però si es pregunta per "ajudar el pacient a suïcidar-se", la xifra baixa al 51%, encara que s'estigui parlant de la mateixa qüestió. Una altra enquesta recent de Pew Research Center revela un suport del 66% a la idea que hi ha circumstàncies en què a un pacient se li ha de permetre morir.

A Oregón l'any passat 122 persones van rebre els medicaments per posar fi a la seva vida dins de la llei de suïcidi assistit i 71 la van utilitzar, segons dades oficials. El 97% van morir a casa seva. Les xifres s'han multiplicat per cinc des que la llei va entrar en vigor el 1997. Les tres causes més esmentades per demanar els medicaments de mort digna, segons la seva definició oficial, són pèrdua d'autonomia, pèrdua de capacitat per participar en activitats que permeten gaudir de la vida, i pèrdua de la dignitat.

En el veí estat de Washington (nord-oest), l'any passat van morir 173 persones legalment assistides per metges. El 77% tenien càncer, segons les dades oficials.

La revista The Economist ha aprofitat el tema per reprendre el seu suport al dret a la mort digna. "L'efecte més important del dret a morir és restituir certa sensació de control quan s'enfronta una incertesa dolorosa, costosa i sovint tràgica", deia en un article sobre Maynard aquesta setmana.

En una entrevista emesa a la CBS el dia 15, Maynard tornava a emocionar l'audiència, que espera el desenllaç d'aquí uns deu dies: “Tothom està fent un gran esforç perquè jo no pateixi. I jo tampoc vull que ells pateixin, perquè veure'm morir durant molt temps en un hospital seria demolidor, no solament per a mi sinó per a tots”.

Les formes de l'eutanàsia

EMILIO DE BENITO

Els avenços mèdics i ètics han canviat i complicat la manera d'entendre els termes que es barregen quan parlem de mort digna. Aquest concepte ha substituït l'inicial d'eutanàsia (bona mort en grec), però segons els països i les legislacions té diferents conceptes.
Suïcidi assistit amb medicaments. És la modalitat que ha triat Brittany Maynard: un metge li facilita la combinació de fàrmacs que li causaran la mort, però se'ls ha de prendre l'afectat. A Europa es permet a Suïssa mitjançant un buit legal. A Espanya aquesta pràctica, entesa com a cooperació necessària amb el suïcidi d'una manera general, no en malalts terminals, té d'una manera genèrica un càstig, segons el Codi Penal, de dos a cinc anys de presó. Però la legislació espanyola estableix que si hi ha "petició expressa, seriosa i inequívoca" d'un malalt amb "una malaltia greu que conduiria necessàriament a la seva mort, o que produís greus patiments permanents i difícils de suportar" la condemna serà "un o dos graus" menys.
Eutanàsia. En aquest cas, el metge aplica la combinació letal amb la finalitat de posar fi a la vida d'un malalt terminal. L'afectat pot estar inconscient si ha deixat establert clarament abans, quan estava en plenes facultats mentals, que aquesta era la seva voluntat. A Europa només ho permeten Holanda, Bèlgica i Luxemburg.
Sedació terminal. Aquesta pràctica és legal en tots els països occidentals i es basa en la idea que davant el patiment d'un malalt terminal, el més important és alleujar-li el dolor o altres símptomes, i això s'ha de fer fins i tot encara que la medicació utilitzada pugui tenir com a efecte secundari l'escurçament de la seva vida. Necessita el consentiment del pacient, i, bàsicament, es diferencia d'una eutanàsia en l'objectiu de la intervenció mèdica. En la sedació és treu el dolor o altres símptomes. En l'eutanàsia es busca directament la mort.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Pablo Ximénez de Sandoval
Es editorialista de la sección de Opinión. Trabaja en EL PAÍS desde el año 2000 y ha desarrollado su carrera en Nacional e Internacional. En 2014, inauguró la corresponsalía en Los Ángeles, California, que ocupó hasta diciembre de 2020. Es de Madrid y es licenciado en Ciencias Políticas por la Universidad Complutense.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_