Un clàssic superlatiu

Malgrat que hi ha entremig dos partits fantàstics de la Champions, al Camp Nou contra l'Ajax i a Anfield contra el Liverpool, el clàssic arriba en una bona hora tant per al Barça com per al Madrid. Als blaugrana els somriu la classificació: són capdavanters amb quatre punts d'avantatge sobre els blancs i Bravo no ha encaixat cap gol en vuit partits de Lliga. La millor targeta de visita no és, no obstant això, cap garantia quan s'arriba al Bernabéu, i menys si les estadístiques generals es contrasten amb les particulars, terreny en què sobresurt Cristiano Ronaldo: el portuguès suma els mateixos gols (15) que Neymar (8) i Messi (7) junts. Encara que les xifres somriuen al Barça, les sensacions semblen avalar el Madrid. Les crisis no acostumen a durar més de dos partits a Chamartín des de l'arribada d'Ancelotti. A una nòmina excel·lent de davanters ha afegit un grapat de migcampistes espectaculars, futbolistes amb la projecció suficient com per combatre el record que van deixar Di Maria, Özil i Xabi Alonso. Té gol i joc per a una temporada en què se'l suposa disposat a lluitar per la Lliga després de conquerir la Décima.

Fins i tot el Barça sembla en certs moments que s'ha contagiat del model del Madrid. Hi ha una febre blaugrana per veure com funciona el trio Neymar-Messi-Luis Suárez. Ningú no dubta de l'estrena de l'uruguaià al Bernabéu si es té en compte el mal moment de Pedro, tret que Luis Enrique se la jugui amb Munir o reorganitzi l'equip amb canvis com l'alineació en el lloc de lateral de Mathieu. La imbatibilitat perd valor si es recorda que Ter Stegen va encaixar tres gols en la seva exigent sortida a París, escenari en què va decebre Rakitic, símbol de la transició del Barça.

L'equip blaugrana viu del bon moment de forma de Neymar i del desequilibri de Messi

El debat sobre els migcampistes blaugrana, signe de distinció i nus del joc, es manté molt viu des que Xavi ha decidit continuar la seva carrera al Camp Nou. El futbol ja no s'organitza al voltant de Xavi sinó que ara Xavi soluciona les disfuncions de Barça. Una diferència especialment notable, sobretot quan l'equip no pot córrer i s'encomana a Messi.

Viu el Barça del bon moment de forma de Neymar i del desequilibri de Messi, que tant juga d'atacant, com de volant o obert a la banda, pendent ara mateix de batre a Madrid el rècord golejador de Zarra. Messi continua sent el signe de distinció en una institució cada vegada més convencional, molt especialment en la llotja, terreny en què la gestió professional dels tecnòcrates s'imposa sobre qualsevol passió, tant és així que la intel·ligència emocional no tindria sentit ja en el "Més que un club". Al Barça no li convé perdre singularitat en la direcció de l'entitat ni en la de l'equip i competir en el terreny del Madrid.

No sembla haver-hi cap preocupació més al Bernabéu que Casillas

Hi ha dades que conviden a una reflexió seriosa en el Barça. La massa salarial dels futbolistes s'està menjant el pressupost després d'unes previsions que la situen al voltant del 68%, d'acord a les xifres facilitades el dissabte a l'assemblea. Al Madrid, per contra, li quadren els números i el seu president presumeix que els seus comptes s'estudien a la Universitat de Harvard. No sembla haver-hi més preocupació en el Bernabéu que Casillas. Ningú no porta la contrària a Florentino i Ancelotti pot jugar tant amb quatre migcampistes (4-4-2) que amb tres davanters (4-3-3). L'equip és tan rodó que fins i tot hi ha encaixat Benzema. Ningú no diria que va perdre contra la Reial Societat i l'Atlètic i que llavors es va afirmar que mai no havia estat campió quan havia sumat dues derrotes en els tres primers partits de Lliga.

No hi ha res prohibit, no obstant això, a un futbolista excepcional com Cristiano, al qual surten els gols per les orelles, tant és si li passa la pilota Kroos, Isco o James. El dissabte aspira a posar fi a la marca de Bravo de la mateixa manera que Messi vol superar el registre de Zarra. La categoria de tots dos engrandeix encara més un clàssic disposat en el calendari per marcar tendència en la Lliga: al Madrid l'anima l'etiqueta de club més ric del món, que es permet millorar una plantilla ja campiona d'Europa, mentre que el Barça aspira a confirmar que ha trobat la fórmula per reinventar-se sense perdre la carta de naturalesa que va fer que protagonitzés un cicle triomfal des del 2008.

No es té en compte inicialment ni el València ni l'Atlètic, encara que sigui perquè mai no ha renovat el títol des de la temporada 1950-1951. El bipartidisme recupera tot l'esplendor en l'arribada del clàssic.