Hisenda va tenir coneixement fins al 2007 de despeses de targetes però no ho va investigar

A mesura que es van coneixent més detalls sobre la utilització de les targetes dels consellers i directius de Caja Madrid i Bankia, es complica més el cas. Segons fonts coneixedores de l'operativa, l'Agència Tributària coneixia un compte denominat “despeses dels òrgans de representació”, on s'incloïen les dels consellers camuflades entre els càrrecs normals de l'entitat.

El responsable de la inspecció, Cipriano Muñoz, que va morir el 2007, feia un estudi aleatori de les factures presentades i, “cada any”, segons fonts coneixedores, trobava despeses que no es corresponien a les de representació. Davant d'aquesta situació, l'Agència anul·lava la deducció del 35% de l'impost de societats que s'havia fet Caja Madrid per aquestes despeses i aixecava un acta de sanció, d'acord amb l'entitat, per import del 20% de les despeses que, aproximadament, s'havien deduït incorrectament.

Amb aquest sistema, com diuen directius que van ser a l'entitat, “s'aconseguia pagar el 55% per aquestes despeses, que és una quantitat aproximada a la que haurien de tributar per l'IRPF els consellers”.

Però el fisc no va anar més enllà. L'Agència Tributària, sota el control de Luis Pedroche i el ministre Pedro Solbes, no va exigir que es desmantellés el sistema de targetes de consellers ni va demanar que les despeses personals de cada conseller s'apliqués a les seves corresponents declaracions d'IRPF. No obstant això, aquest sistema ja existia amb anterioritat a l'arribada del PSOE al poder i el PP tampoc va prendre mesures.

Aquesta situació va ajudar al fet que es creés un ambient d'aparent normalitat que va fer pensar a molts consellers que Hisenda coneixia el sistema de targetes per a despeses personals i no hi posava objeccions. Molts consellers han afirmat que preguntaven cada any per la seva situació fiscal al secretari del consell, Enrique de la Torre, el qual responia que no es preocupessin i que l'única cosa que havien de declarar a Hisenda era el que figurava a l'informe de retencions, on no hi havia ni rastre de les despeses personals.

Enrique de la Torre, secretari del consell, va descriure aquesta situació en un correu electrònic quan va admetre que la caixa assumia les despeses personals i que hi havia targetes “black a efectes fiscals” de les quals van parlar a Muñoz. Va dir tenir dubtes que la nova inspectora admetés aquest sistema per al 2008.

L'acta del 2007 implica que no es puguin reclamar deutes fiscals a Bankia entre el 2003 i aquest any. A les persones físiques només se'ls pot reclamar quatre anys anteriors, així que aquesta qüestió no els afecta fiscalment. No obstant això, suposa “un cert rearmament moral”, com declara algun dels consellers, ja que explica l'ambient d'aparent legalitat en el qual es van moure aquells anys.

Hisenda no va signar més actes des del 2007, de manera que té oberts els exercicis 2008, 2009, 2010, 2011 i 2012 de Caja Madrid i Bankia.

No obstant això, hi havia un altre compte que Hisenda mai no va conèixer, denominat “Tractament Administratiu Circular 50/99”. En aquest compte es carregaven les targetes dels executius i aquest sí que estava fora de tot circuit legal i Hisenda l'investigarà amb lupa.

En resum, la situació podria suavitzar una possible multa fiscal per a Bankia perquè ja no seran 10 exercicis els que se li imputin, però no alleuja la pressió sobre els consellers perquè mai no haurien pagat més enllà del 2009 al 2012. Tampoc tanca el camí penal i no impedeix que el jutge consideri que Caja Madrid i Bankia han pogut cometre malversació de fons o administració deslleial.

No obstant això, demostra que es va saber que hi havia una mala actuació continuada que se saldava amb una sanció del 20%, però no es desmantellava el sistema.

D'altra banda, Bankia va lliurar aquest dijous al jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu els correus corporatius de l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa, que li va reclamar per investigar si va planificar l'emissió de preferents “amb coneixement del perjudici” que podia ocasionar als seus clients.