El Tribunal de Comptes canvia els seus examinadors per evitar influències

El Tribunal de Comptes ja ha posat la primera pedra perquè les persones que examinin els qui aspirin a incorporar-se a la seva plantilla siguin majoritàriament aliens a la institució. La idea és atorgar més transparència als processos selectius i, de passada, eliminar les sospites de nepotisme que planen sobre algunes oposicions celebrades en els últims lustres. El seu president, Ramón Álvarez de Miranda, va avançar, entre altres mesures antinepotisme, que modificaria la composició dels jurats opositors. Ho va fer durant una compareixença del juliol passat al Congrés dels Diputats per explicar com era possible que més d'un centenar d'empleats d'aquesta institució siguin parents d'alts o mitjos càrrecs o familiars entre ells.

Álvarez de Miranda ja disposa de l'esborrany, molt avançat, i al qual ha tingut accés EL PAÍS. Aquesta nova normativa imposa que, com a mínim, quatre dels set jurats no tinguin cap vincle amb el tribunal, a diferència del que passa ara. Els jurats aliens al tribunal seran, a més a més, designats per altes institucions de l'Estat. L'esborrany afecta en concret el Cos Superior de Lletrats. Aquest tribunal (que s'encarrega de fiscalitzar si els diners de les Administracions es gasten i distribueixen d'acord amb la legalitat) té uns 642 treballadors. Uns quants més de 450 són dels cossos superiors i estan subjectes a l'Estatut de la Funció Pública, i al voltant de 200 són personal laboral, subjecte a conveni col·lectiu i, per tant, no a l'Estatut de la Funció Pública.

L'esborrany és una resolució del mateix president del Tribunal i, amb alguna lleugera modificació, serà aplicable d'aquí unes quantes setmanes. El president del Tribunal opositor serà, segons s'avança en l'esborrany, “un lletrat del Tribunal de Comptes que es trobi actiu amb més de deu anys de serveis en efectiu”.

Entre els vocals hi haurà un “auditor del Tribunal de Comptes” també amb deu anys de servei efectiu; un lletrat de les Corts Generals o del Consell d'Estat, que serà proposat pels secretaris generals de les dues institucions; dos magistrats amb més de deu anys d'experiència, que seran proposats pel Consell General del Poder Judicial (un d'ells expert en la matèria que tracta l'oposició); un catedràtic d'universitat expert en alguna de les disciplines del programa d'exàmens i que triarà el Consell de Coordinació Universitària, i, finalment, com a secretari actuarà un altre lletrat del Tribunal de Comptes, que serà el que més bones notes hagi obtingut en les últimes proves d'accés. “Per actuar vàlidament, el tribunal haurà de tenir, com a mínim, cinc dels seus membres”, indica l'esborrany.

Seran cinc els exercicis, orals i escrits, però no hi haurà entrevistes, que han estat criticades a causa del seu eminent caràcter subjectiu. La norma és per al cos de lletrats, no per als ciutadans que optin a les categories laborals, que es regeixen pel conveni col·lectiu, i que en l'actualitat imposa com a jurats alts càrrecs, d'uns banda, i representants sindicals, de l'altra. El juliol passat, el president del Tribunal de Comptes va ser forçat pel PP, el PSOE i IU a donar explicacions davant del Congrés per l'elevat nombre de familiars i parents de càrrecs i representants sindicals que han aconseguit places fixes en oposicions. En la seva compareixença Álvarez de Miranda va anunciar tota una bateria de mesures, entre les quals el canvi en la configuració dels membres dels tribunals opositors. Per modificar els tribunals que examinen els aspirants a una plaça laboral s'ha de modificar el conveni col·lectiu avui vigent. 

investigacion@elpais.es