Un accident, diverses incògnites

Jules Bianchi continua ingressat a la unitat de vigilància intensiva de l'hospital general de Mie, lluitant per salvar la vida després de l'accident que va patir diumenge durant el Gran Premi del Japó en estavellar-se amb el monoplaça contra una grua que retirava el d'Adrian Sutil. Des de la tarda-nit d'ahir, el pilot de Marussia, de 25 anys, ja lluita acompanyat dels seus pares, Philippe i Christine, que, després d'un viatge llarg i ple de condicionants per culpa del tifó Phanfone, finalment van aconseguir arribar a la clínica. Només un parell d'hores després, Matteo Bonciani, portaveu de la Federació Internacional de l'Automòbil (FIA), va llegir un comunicat en el qual resumia l'estat del niçard: “Està molt crític però estable. La seva evolució pot anar en un sentit o en un altre”. Al llarg del dia d'avui també s'espera Nicolas Todt, agent del corredor, i Gérard Saillant, un neurocirurgià prestigiós, fundador de l'Institut del Cervell i una de les persones que marca la pauta en el procés de recuperació de Michael Schumacher.

Tinc dubtes que aquest tipus de grues siguin apropiades” Martin Brundle

Al marge de la preocupació per la salut de Bianchi, el que va passar deixa moltes incògnites no resoltes, que, se suposa, amb el pas dels dies seran analitzades pels responsables de la seguretat del campionat. La gravetat del contratemps i de les lesions derivades de l'accident reobren el debat sobre la idoneïtat del protocol d'emergència per a casos com aquest últim, especialment pel que fa a l'entrada en escena de vehicles pesants d'assistència quan la cursa no està neutralitzada.

“Aquests prototips passen moltes proves de xoc, però és clar que estavellar-se contra una grua no n'és una. El que li va passar a en Jules va ser molt estrany”, afirma Rob Smedley, el cap d'enginyers de Williams. Igual que va fer Felipe Massa, Smedley també va fitxar aquest curs per l'estructura de Grove procedent de Ferrari, i com Massa també té gravat l'accident que el 2009 gairebé costa un ull al brasiler, a Hongria, quan una molla del bòlid de Rubens Barrichello va sortir disparada durant la cronometrada i li va copejar al casc quan ell circulava a més de 200 quilòmetres per hora. Aquell incident va posar damunt la taula la possibilitat de cobrir els habitacles dels cotxes. “No tinc ni idea de si això podria haver ajudat en Jules, però en aquests moments desitjaria que el cockpit hagués estat tancat”, afegeix el tècnic.

Estem tan acostumats que no passi res, que quan passa no ens ho creiem” Niki Lauda

El que és indubtable és que la seguretat que envolta la F-1 s'ha multiplicat durant els últims temps, bàsicament a partir de la mort d'Ayrton Senna, a Imola, ara fa 20 anys. “Estem tan acostumats que no passi res, que quan passa no ens ho creiem. L'automobilisme és perillós, sempre ho ha estat”, reflexiona Niki Lauda. Aquella mateixa temporada del 1994 en la qual Senna va morir, precisament a Suzuka i en el mateix revolt set en el qual Sutil i Bianchi van perdre el control com a conseqüència d'un aquaplaning, Gianni Morbidelli i Martin Brundle van protagonitzar un accident pràcticament calcat, tot i que el resultat va ser molt diferent. En aquella ocasió va ser Martin Brundle qui va atropellar amb el McLaren un comissari que estava recollint parts del monoplaça de l'italià i li va trencar una cama. “Tinc dubtes que aquest tipus de grues siguin apropiades. Són massa altes i els pilots van asseguts molt baixos”, afirma Brundle.

Independentment de la idoneïtat d'aquests tractors, l'opinió més generalitzada és que el safety car hauria d'haver entrat a la pista immediatament després que Sutil acabés encastat contra les proteccions.