La protesta de Hong Kong s'esquerda

El moviment prodemocràcia a Hong Kong sempre ha fet gala de no tenir líders clars; de ser un moviment nascut des de les bases, sense autoritats. I això els va passar factura aquest diumenge a la nit, quan expirava l'ultimàtum donat pel Govern local perquè abandonessin els carrers i posessin fi a les manifestacions que durant vuit dies han paralitzat el centre de l'excolonia britànica i punts perifèrics. Les primeres divisions internes van quedar en evidència.

Mentre el moviment civil Occupy Central anunciava l'obertura del carrer que desemboca a la seu del Govern autònom, i l'aixecament de la seguda al barri de Mong Kok, a l'altre costat de la badia, altres grups de manifestants no volien anar-se'n. I les principals organitzacions d'estudiants, la Federació d'Estudiants i Scholarism, negaven haver donat instruccions als seus partidaris perquè es repleguessin cap al nucli principal de les manifestacions.

A Mong Kok, que 48 hores abans havia estat escenari d'enfrontaments entre els manifestants i grups afins a les autoritats, diverses desenes d'estudiants van abandonar l'àrea de la seguda. Però immediatament uns altres els van substituir. Argumentaven que no els representa ningú, solament ells mateixos. O que anar-se'n equivaldria a admetre una derrota.

Al centre de Hong Kong, milers d'estudiants van aplegar-se al voltant del complex governamental, el principal escenari de les manifestacions, i asseguraven que s'hi quedarien per fer front a possibles intents de desallotjament per la força.

El cap del govern local, Leung Chun-ying, ha donat de termini fins a aquest dilluns als manifestants per aixecar les barreres als carrers i permetre que el trànsit pugui circular perquè la ciutat recuperi la normalitat. Durant tota la setmana passada, parcialment festiva per la festa nacional xinesa, els centres educatius van romandre tancats i els funcionaris de l'Administració local van quedar exempts d'anar a treballar.

Leung havia advertit que prendria “totes les mesures necessàries per restablir l'ordre social”. Davant aquestes amenaces, les universitats hongkongueses van recomanar els alumnes que abandonessin les protestes. Fa vuit dies, la policia autònoma va carregar amb gasos lacrimògens i gas pebre contra les primeres protestes, fet que només va servir perquè molta gent s'unís a les protestes i s'estenguessin les concentracions a altres punts de la ciutat.

Una declaració de 80 acadèmics dels vuit centres d'ensenyament superior de Hong Kong va instar el Govern local a respondre a la crida dels estudiants per asseure's a negociar. “Ens oposem a l'ús de la força bruta contra els nostres ciutadans, l'única intenció dels quals és buscar un diàleg amb el Govern”, indica el comunicat, citat pel diari South China Morning Post. “Si finalment les autoritats decideixen anar pel camí de la repressió per la força, no solament continuarà l'actual punt mort polític, sinó que també augmentarà l'escalada del conflicte en la comunitat”, adverteixen els professors universitaris.

Els estudiants s'han declarat oberts a un diàleg amb la número dos de l'Executiu autònom, Carrie Lam, si el Govern pren mesures per protegir la seguretat dels manifestants enfront de grups hostils. Leung ha indicat que només hi haurà converses si els concentrats retiren les barricades. Però en un indici encoratjador, la Federació d'Estudiants ha començat reunions preliminars amb funcionaris governamentals per preparar el com i quan d'aquesta possible negociació.

La campanya de desobediència civil exigeix la marxa de Leung i una reforma electoral per al 2017 que garanteixi unes eleccions lliures, desenvolupades sota el principi del sufragi universal i en les quals els ciutadans puguin designar als candidats lliurement.

La crisi actual va començar l'agost passat, quan Pequín va presentar la seva proposta de reforma electoral per al territori autònom, que es regeix sota el principi d'“un país, dos sistemes” després de tornar a la sobirania xinesa el 1997. El Govern central xinès s'havia compromès a permetre el sufragi universal el 2017. La seva fórmula recull aquesta proposta, però estipula que el cap de l'Executiu autònom haurà de ser “un patriota”. També imposa una sèrie de condicions als possibles aspirants que, segons els manifestants, impliquen que els candidats a aquestes eleccions hauran de comptar necessàriament amb el vistiplau previ del règim xinès.