Un minut val per Messi i Neymar

Els partits a Vallecas són tan ràpids que es resolen en qüestió de segons, sense temps per mastegar la jugada, un terreny adobat per als bons centrals i els millors davanters, res de migcampistes, ni tan sols per a una celebritat com Xavi. El Barcelona es va anotar la victòria al camp del Rayo pel bon diàleg de Piqué i Bartra amb Messi i Neymar. Els puntes blaugrana van resoldre el duel en 90 segons després de dues jugades organitzades pels dos defenses en camp del Barcelona. Piqué va estar especialment lúcid en el 0-1. A la sortida d'un fora de banda del Rayo, amb una pilota en terra de ningú, Piqué va fer possible amb un sol toc amb l'esquerra la carrera de Messi, imparable amb la pilota, impecable en el control amb el cap, definitiu en la definició davant Toño. I, poc després, Bartra va superar la línia d'atac vallecana amb un nou llançament en llarg cap a Munir, més decisiu en la gestió de la pilota i els espais que en el xut, bon aliat de Neymar, que no va perdonar: 0-2. El brasiler, sempre present i enfocat a la porteria contrària, va tardar mitja hora a interpretar el joc abans de marcar el seu setè gol a la Lliga.

El Barça viu del punch de la seva parella de davanters i de la imbatibilitat de Bravo, fantàstic en el rebuig d'un xut de Bueno quan el marcador era d'empat a zero i el porter encara no havia batut el rècord d'Artola, marca que va aconseguir al minut 20 del partit de Vallecas i va rubricar al final amb un parell de bones actuacions, especialment una en un xut de Leo Baptistao. No va haver-hi espai per als volants ni tampoc per als laterals a casa de el Rayo. Amb prou feines es van tenir notícia d'Alves i Mathieu es va estrenar com a defensa esquerrà per donar entrada a la parella Piqué-Bartra. L'entrenador va encertar amb els canvis perquè l'equip necessitava més cap que cames per treure la pilota davant la forta pressió del Rayo, de vegades atrevit i d'altres temerari, sempre decidit que el partit es decidís en el cos a cos, en un pam de terreny a Vallecas.

Els jugadors de Paco Jémez van plantar cara amb grandesa durant mitja hora, fins que va aparèixer el toc de Piqué i el xut de Messi, que va encertar el 10. Ni tan sols el Barcelona més clàssic que s'ha vist des que Luis Enrique va arribar al Camp Nou trobava un moment per a la pausa contra el Rayo. No hi havia respir per a Xavi. La pilota anava i venia de forma vertiginosa, els forasters pressionaven i els locals fins a reduir el camp a 30 metres, i no sortia del fora de joc Neymar. Encetada la contesa, permissiu com és amb el joc l'àrbitre Mateu Lahoz, el joc va ser molt atropellat durant una bona estona, sense control, molt imprecís, fins i tot per als fins davanters del Barcelona. Neymar no l'enxampava i Messi amb prou feines entrava en el joc. No hi havia toc ni rondo possibles a casa del Rayo. La pressa convidava a pensar ràpid i Piqué va treure la seva cama esquerra per connectar amb Messi. L'argentí, que s'ha quedat a dos gols del rècord històric de Zarra a la Lliga —249 contra 251 després dels sis que totalitza a la temporada 2014-2015—, va marcar i després Neymar en va aprendre.

Atordit en menys d'un minut, el Rayo es va espavilar després de la intervenció en el descans del seu descarat entrenador Paco. El tècnic no va fer cas de l'adversari ni del marcador i va reorganitzar l'equip a partir de tres defenses, fins que Morcillo es va guanyar l'expulsió per una doble targeta a l'hora de partit. Aquí es va acabar definitivament el litigi esportiu i l'enfrontament es va consumir de mala manera, només esquitxat per les ocasions, sobretot a l'àrea del Rayo. Els blaugrana no necessitaven jugar bé sinó que l'afront de l'irreductible adversari li permetia aconseguir la porteria sense massa esforç ni interès, fins al punt que Messi va fallar tres rematades que semblaven gol o gol als seus peus, sobretot tenint en compte el seu currículum de Bota d'Or i de Pichichi. El 10 ha perdut voracitat i s'ha convertit en un jugador tan solidari que en la penúltima jugada li va concedir a Xavi un tir lliure molt prop de la balconada de l'àrea de Toño.

Tampoc no va encertar Rakitic, substitut d'Iniesta en una jornada innòcua per als interiors del Barcelona. Els canvis en la davantera no van ajudar a millorar la concentració en el Barça, més pendent de conservar la pilota i mantenir la seva porteria a zero que de fer un tercer gol a Vallecas. Els blaugrana van acabar de mala manera les jugades de superioritat, que van ser unes quantes. Potser es va trobar a faltar Neymar, que va fer mala cara quan va ser substituït per Luis Enrique. El brasiler té una fe cega en les seves qualitats i sent tanta necessitat de marcar gols que de vegades el supera la precipitació, forçat a justificar el preu d'un fitxatge que puja com el pa. Neymar millora com a golejador en la mateixa mesura que necessita desxifrar millor el joc, encadenat sempre als moviments de Messi.

La bona combinació dels puntes del Barcelona, sempre molt junts i propers a l'àrea, evita que es parli del futbol de l'equip, encara indefinit, uns dies pendent dels laterals i ahir dels centrals, especialment del reaparegut Piqué, ben auxiliat per Busquets. Els blaugrana es remeten al marcador i a la classificació que lideren a l'espera de visitar el Bernabéu. A excepció de l'empat a Málaga, fins ara no han tingut rival quan s'ha tractat d'intercanviar cops en el torneig domèstic, res a veure amb la Champions i a la derrota amb el PSG.

Tot i que disminuït, el Rayo no va deixar mai de competir amb orgull, rebel fins als minuts afegits, circumstància que va permetre al Barça presumir del 0-2, gols de Messi i Neymar (en sumen 15 de 22 ) en un minut. Les figures van marcar les diferències en Vallecas, on el Rayo convida a jugar en llarg. El Barça s'explica avui per la seva activitat a les àrees, fins i tot quan és titular Xavi.