Primer ‘calcio’ i després Arda

Després d'una batalla tàctica gegantina de més d'una hora, devastadora físicament i mentalment a causa de l'exigent concentració que requeria tant moviment controlat, tan poc risc amb la pilota, Arda Turan va aparèixer pel segon pal per donar-li a l'Atlètic una victòria molt treballada, buscada i molt necessitada davant d'un d'aquests rivals als quals no és fàcil trobar un punt feble.

El Juventus va jugar amb força, però amb l'ambició justa, i va sortir derrotat. Un contrari amb molt més pedigrí abatut a l'orgullós, però ja no incrèdul, Calderón. La victòria és una altra marca de la grandesa continental recuperada des que l'Atlètic va reaparèixer en aquesta competició la temporada passada. La va certificar Arda desafiant totes les restriccions que imposa pissarra amb aquesta aparició ratera en una rosca magnífica de Juanfran, un dels futbolistes més en forma d'aquest equip per la manera com ataca i també com defensa. Els tres punts, amb la derrota de l'Olympiacos a Malmöe, rectifiquen l'ensopegada inicial d'Atenes.

Va ser un partit molt italià en gairebé tota la seva extensió. També per l'1-0 final que va reflectir el marcador. Va ser pur calcio des del rigor de les dues propostes. Un joc convertit en una guerra de guerrilles, en què qualsevol error es penalitza amb una emboscada a traïció. N'hi va haver pocs i per això els porters es van bellugar poc. L'un i l'altre es van mantenir ferms en aquesta batalla de posicions que va governar el duel, un afany innegociable per no descompondre's, per tenir molt clar com contrarestar-se.

L'Atlètic intentava obligar la Juve a jugar fent passades llargues pressionant els seus tres centrals. Mandzukic amb Bonucci, Raúl García amb Chiellini i Arda amb Cáceres. Parelles molt clares que delataven aquest no deixar fer que va caracteritzar les dues propostes. Quan el campió italià aconseguia avançar, l'Atlètic es replegava. Van defensar bé en el seu propi camp els blanc-i-vermells, però per desplegar-se a la contra va pesar l'alineació del seu entrenador. Simeone va sacrificar velocitat per desplegament amb Saúl i la suplència de Griezmann. Va pretendre contrarestar aquests dos cavalls que són Pogba i Vidal i només va deixar a la punta Mandzukic, com va fer contra el Sevilla. Va quedar demostrat una vegada més que el croat és un pes molt gran perquè l'equip pugui córrer i expressar-se a la contra.

Va quedar demostrat que Mandzukic és un pes molt gran per expressar-se a la contra

Va haver-hi diverses situacions en què ni Miranda ni Godín ni Juanfran no van poder jugar al llarg perquè Mandzukic encara era al cercle central. De vegades va ser Arda aquesta referència per córrer, però el seu físic el limitava davant dels vigorosos centrals juventins.

A la Juve, Pogba va marcar territori molt ràpid. Més que Vidal, treballador però amb menys presència al joc. A l'esquerra de Marchicsio, Pogba va desplegar el seu portentós físic per tallar i intentar connectar amb Llorente i Tévez. Va ser preciós el duel del davanter de La Rioja amb Miranda, molt ajudat per Tiago per si aquest aconseguia fer baixar la pilota. Tévez es va moure, però no va tenir una pilota clara amb què fer mal. Els talents d'un i altre equip van ser castrats per aquest joc comprimit i contret, on va haver-hi més colzes perduts que bons peus frescos, més faltes tàctiques que filigranes.

Al final, Turan va donar una puntada a les pissarres amb un suau toc d'interior

Ningú no es va atrevir a despullar-se, com a molt va haver-hi insinuacions que gairebé sempre van morir als voltants de les àrees. L'únic xut que es va registrar en tot el primer temps va ser un de Mandzukic. Com que no va arribar, d'un assetjament de cames blanc-i-vermelles a Vidal quan intentava sortir la Juve. Mandzukic va armar un xut potent, però poc escairat, un tràmit per a un porter com Buffon, que ho va repel·lir amb les seves mans gegantines. No va haver-hi cap més ocasió en tot aquest primer acte tan tàctic i enrevesat.

L'Atlètic, que necessitava la victòria per aquella ensopegada d'Atenes, Simeone va retirar Saúl per fer entrar Griezmann, l'altre pla que tenia preparat per intentar treure avantatge del desgast acumulat. Aquí, l'Atlètic és superior a la majoria dels seus rivals. És capaç de mantenir la intensitat i d'augmentar-la quan els seus contraris comencen a mostrar símptomes de debilitat. Això li va permetre continuar pressionant a dalt per moments. Arda li va robar una pilota a la banda de l'àrea a Chiellini i això va desencadenar una falta lateral i una ràfega de córners que van bolcar el partit durant uns minuts que van solucionar entre Buffon i els seus experimentats centrals.

Després d'aquest assetjament va emergir, també durant uns minuts, el Juventus més ambiciós, evidentment gràcies a Pogba i un augment de pilotes guanyades per Llorente. L'Atlètic es va ficar al camp, i va saber patir aquest domini momentani sense notícies per a Moyá. Enmig d'aquest desplegament més hegemònic del campió italià, va aparèixer una contra per la dreta que va culminar Arda per donar-li una puntada a les pissarres amb un suau toc d'interior.