El model Bündchen de negoci

Les models acostumen a ser descobertes com es descobreix una vacuna o una illa. No és el cas de Gisele Bündchen (Horizontina, Rio Grande do Sul, Brasil, 1980), que fa vuit anys que ocupa la primera posició de les models més ben pagades del món —durant els últims 12 mesos va ingressar més de 36 milions d'euros, segons Forbes—, que als 34 anys acaba de signar el contracte més important de la seva carrera amb Under Armour —superant els 25 milions de dòlars (més de 19 milions d'euros), segons la mateixa publicació—, i la vida de la qual sembla un pla gegantí elaborat per ella mateixa.

Gisele es va donar a conèixer al món als 13 anys. Els seus pares la van apuntar a un curs de models d'una setmana per millorar la seva postura corporal. Llavors, tan primerenca i sense experiència a les passarel·les, ja va causar un impacte inesborrable en Dilson Stein, el seu paisà i tutor d'aquell taller. “Quan la vaig veure per primera vegada em vaig quedar impressionat amb la seva bellesa, amb els seus trets, amb la seva alçada... En transcórrer la setmana em va impressionar la seva personalitat. Vaig comentar a algú de la seva família que la Gisele es podria convertir en una gran model, potser una de les millors del món. Ningú em va prendre gaire seriosament”, explicava dimecres a São Paulo en un descans entre viatge i viatge. Stein va ser qui també va introduir al món de la moda altres top brasileres, com Alessandra Ambrosio o Caroline Trentini. Però Gisele, reconeix, va marcar un abans i un després.

Als 14 o 15 anys, el seu somni era ser jugadora de voleibol

“Als 14 o 15 anys, el seu somni era ser jugadora de voleibol”, recorda a la seva oficina Zeca Abreu, que va treballar amb ella a Elite i ara dirigeix l'agència de models Way. “Volia ser Ana Moser (una jugadora olímpica brasilera). Va dir: ‘Zeca, ja que no seré jugadora de vòlei, vull ser la millor model possible”. Aquesta frase de Gisele amaga una determinació de ferro. Quan era adolescent, tan alta i prima (alguns l'anomenaven Olivia, com la xicota d'en Popeye), no es va acovardir quan la multinacional Elite la va fitxar i es va traslladar per primera vegada de la plàcida Horizontina de 18.000 habitants a una megaciutat hostil d'11 milions. Farta d'esperar el cotxe que la portava de l'agència a l'apartament, agafava pel seu compte l'autobús i el metro.

Abans de convertir-se en über model (una expressió inventada especialment per a ella, descendent d'alemanys com molta gent de l'estat meridional de Rio Grande do Sul) va arribar la prova de fe. “Li deien que tenia el nas gran, que no serviria per al Brasil... Les agències la van condemnar a l'ostracisme durant mesos. Però ella no es va rendir”, explica per telèfon l'experta en moda Costanza Pascolato. En aquells dies imperava l'estil Kate Moss, amb models lànguides eternament ressacoses. La directora de Vogue, Anna Wintour, es va enamorar d'ella en una desfilada del dissenyador Alexander McQueen a finals dels noranta. “Era saludable, jove, amb els cabells bonics, venia salut. Estava en el moment i el lloc adequats”, assegura. Gisele, somrient i menys esquelètica que les seves predecessores, va entrar com un huracà just en el moment del canvi. Com si tot fos part del pla.

I va començar el boom. Va ocupar cada desfilada, cada portada. Vint anys d'omnipresència i una atenció al mil·límetre a la seva carrera. Gisele va créixer sent la mitjana de sis germanes, quatre de les quals avui treballen per a ella. “Al principi semblava que tingués un conseller, però després va passar d'una agència a una altra i es va veure que era ella mateixa la que feia el seu pla d'expansió”, insisteix Pascolato. “Ella va néixer així”, tot i que va rebre l'ajuda del seu pare, que va estudiar Sociologia i Màrqueting i va treballar en administració d'empreses. Zeca Abreu recorda que quan Gisele començava la seva carrera, el seu pare va arribar amb una carta plena de preguntes, del tipus: Quins són els punts forts de la meva filla? Quins són els seus punts febles? “Era un autèntic pla de negocis”, resumeix Abreu, que va contestar a cada interrogant. Sabia el que s'hi jugava.

Avui en dia, Gisele ho acapara tot: Chanel, Carolina Herrera, H&M, Pantene. Ha llançat una línia de roba íntima amb el seu nom, i dissenya sandàlies per a la marca brasilera Grendene, que fa la competència a les icòniques xancletes Havaianas. “És una màquina de fer diners”, la defineix, admirada, Pascolato. “És extremament professional, i molt hàbil en les negociacions. Cuida de la seva pròpia salut, del seu cos i de la seva família amb un estil pràcticament militar. Té una força de voluntat i una objectivitat que he trobat poques vegades a la vida”, afegeix.

Tan poques, que el Brasil continua buscant sense èxit la seva hereva. La generació en la qual també hi havia Adriana Lima o Fernanda Tavares va mostrar que les brasileres podien ocupar un espai en la moda. Però el fenomen no s'ha repetit amb la mateixa força. Generacions de joves somien amb repetir el miracle en un país amb desigualtats sagnants. Però no n'hi ha prou amb tenir una cara bonica. Gisele, cal entendre-ho així, no és només una model. És (també) una dona de negocis.

El Brasil la tracta com un orgull nacional, una ventafocs que va néixer en un país molt més pobre que ara. Per a una nació tan conscient dels seus propis conflictes racials, no suposa un problema que la top més exportable estigui tan lluny del clixé del Brasil mestís (menys de la meitat de la població es va definir com a blanca en el cens del 2010). “La seva imatge representa l'exotisme, encara que en una versió continguda”, afirma en un assaig Suzana Maia, professora adjunta de la Universidade Federal do Recôncavo dóna Bahia (Brasil). Segons ella, als EUA Gisele constitueix “un ideal de bellesa universal capaç de transcendir divisions nacionals, ètniques i racials”. Al Brasil, les elits s'enorgulleixen de presentar la model com “un nou patró de bellesa nacional, solament assolible per una nova raça (...) que les col·loca en una relació de relativa igualtat” amb altres països.

És difícil trobar crítiques contra ella. Gisele no ha protagonitzat escàndols. Dóna suport a causes socials i mediambientals. Fa servir les xarxes socials per animar les joves a tenir confiança en si mateixes. Fa ioga i no es cansa de parlar de la importància de l'alimentació i l'exercici. Reconeix que, quan es va casar el 2009 amb el jugador de futbol americà Tom Brady i va ser mare dels seus dos fills, la família es va convertir en la seva prioritat. Tot en ella sembla tan lluminós, tan net, tan inassolible, que pot resultar una mica irritant. Un exemple: diu coses com: “Quan en Benjamin, el meu fill, menja bròquil, pensa que és unes postres”.