_
_
_
_
Jau Coloma!

Què és el postporno?

Si Twitter li treu suc a tot, imagineu-vols si es parla de la matèria per excel·lència pel que fa a treure suc

Si Águeda Bañón fes això a Barcelona la multarien. De moment...
Si Águeda Bañón fes això a Barcelona la multarien. De moment...

"Sí. Una activista postporno. I què?". Home, @carlosdelclos. No deus pas voler que després que Ada Colau fitxi Águeda Bañón de responsable de comunicació i de veure-la tan contenta pixant-se pels carrers de Múrcia el fet passi desapercebut. Com si fos tan normal, com si hagués fitxat un nòvio qualsevol. El concepte activista postporno sorprèn, i per Twitter totes les coses que sorprenen són un filó, un caramelet. Si a 140 caràcters se li treu suc a tot, imagineu-vos si es parla de porno, matèria per excel·lència pel que fa a treure suc.

Primer, s'ha de descobrir què vol dir postporno. Etimològicament –si és que el Banc Central Europeu encara accepta el grec com a origen de certes paraules– vol dir després del porno. I aquí molts s'atrevien a interpretar què vol dir això de ser una "activista postporno". "Sempre he cregut que el postporno era una cigarro i poca cosa més", especulava @eljukebox. No, no: No ens imaginem que Bañón es dediqués a anar encenent cigarros com a mostra del seu activisme. Potser una cosa més higiènica, com suggerien primer @elpelroig i després @unlovablesss. "Preporno: engegar l'ordinador. Porno: manola. Postporno: eixugar-se-la i rentar-se les mans, o no", diu un, i remata l'altre: "Activista postporno és quan acabes de veure una porno i t'aixeques a ordenar l'enrenou que has muntat?". Tampoc.

Amb la incògnita a l'aire, també van sorgir jocs de paraules. Que per què els destaquem? Postporno deixar-nos res, que diria @odradek1: "Me río postporno llorar". @leotaxil s'hi sumava: "Divendres de cinema amb la parella. -Vols mirar alguna pel·lícula? -Sí. -Quina? - Pos porno, què vols mirar, si no?". I clou aquesta secció @joanfibla: "El postporno me la pela". Molt subtil.

"Mama, mama, ha dit postporno!!", es xivava @alexgutierrezM per destacar el batibull que va generar la parauleta. El concepte fins i tot va obrir les portes a un corrent que té força tirada a Twitter, la d'inventar-se noms de pel·lícules. A la cartellera del postporno destaquen "Aparca ya el Bicing y entrégate al pissing", d'@encampanya;  "¿Jugamos al Teto? Tú te agachas y yo me cuelo en el metro", de @jmbunyol; "Sí Sex Puede", de @saharien; i "Ciutat porca", d'@emilibella_, que entra en la categoria de postporno postprotesta.

Deia Jordi Pujol que tanta ironia i tanta conyeta no serveix per a res, i a molts van acabar fins la punta de la protagonista del porno tradicional de les brometes. "Aneu de joves i moderns però quan us trenquen els esquemes opineu com si fóssiu iaios i iaies", es queixava @alexhaix. Per @knysrb, "ha estat assabentar-vos de l'existència del postporno i que se us posi cara de membre de l'Opus Dei" (que quan diu membre es refereix a una persona, no a l'eufemisme).

Acabarem amb la reflexió de @cesarlopama: "Centrant-nos en l'aspecte sexual, pixar al carrer em recorda un gos i no m'excita gens. Però, vaja, no en sóc cap entès. Ara, sobre que la facin 'cap de comunicació' no en tinc cap opinió (no la conec) i no sé que rehòsties hi té a veure. Ells sabran, dic jo".

Per aclarir els conceptes: la nova cap de comunicació és una activista postporno, que segons fonts properes a la Viquipèdia és "un moviment artístic que intenta revolucionar el concepte de la pornografia a través de les lectures feministes i postestructuralistes". La felicitem i l'animarem que demostri si sap fer la seva feina. Aquest ja és un altre tema. Si ens hem de posar a mirar si els càrrecs de confiança d'alguns polítics fan bé la seva feina, ja no parlem de postporno. És pornografia política clàssica.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_