L'arquitectura de Català-Roca

FRANCESC CATALÀ-ROCA

Sala d'exposicions de Catalunya

Caixa La Pedrera

Fins al 25 de setembre

Entrada gratuïta

Suposo que a aquestes altures ja deuen haver anat a veure l'exposició de fotografies de F. Català-Roca a la sala d'exposicions de la Pedrera, si no és així encara hi són a temps fins a la Mercè. A les 135 fotografies que ara arriben a Barcelona s'hi ha afegit un conjunt de 43 fotografies de tema clarament arquitectònic. Aquest annex correspon a una sèrie d'edificis majoritàriament barcelonins des dels anys 50 fins als primers 70, amb la intenció de completar la mostra amb un episodi de la seva feina que va ajudar a definir la segona arquitectura moderna a Catalunya. Català-Roca va retratar amb tal complicitat l'arquitectura d'aquells anys, que semblava un més dels projectistes d'aquelles obres.

Català-Roca va ajudar a definir la segona arquitectura moderna de Catalunya

Les fotos milloraven notablement els edificis, copsant amb una extraordinària intuïció alguns dels episodis recurrents de l'època. Cada imatge sembla cercar un conjunt plàstic en si, uns cops presentant l'edifici nítid, perfectament distingible net i afilat, altres vegades a la nit amb el seu aspecte de fanal modern o bé escollint detalls amb una clara entitat geomètrica. Actualment tenen a més el valor d'haver sobreviscut aquella arquitectura de la que en resten ja escassos exemples i per tant les fotografies permeten seguir "veient" aquells efímers monuments com el primer dia.

L'exposició, però, porta també una altra reflexió en veure aquesta tria de fotos d'arquitectura al costat del gruix de l'exposició. No m'atreveixo a suggerir un itinerari, però estic segur que si comencen per la selecció d'arquitectura i després veuen l'altra, serà millor. No és que les fotos com a tals siguin millors les unes que les altres, però el fet d'haver fet amb algunes un episodi a part i que aquest es digui "d'arquitectura", fa obligats alguns comentaris que tot plegat es podrien resumir de manera una mica retòrica així: a quina de les dues parts es troba l'arquitectura?

La selecció d'arquitectura afegida a l'exposició sembla tenir un element en comú, la pràctica absència de persones a les fotos. S'han triat les que mostren l'arquitectura nua com si així fos més pura i la gent fes nosa a les composicions plàstiques assajades, quan es podria haver fet una selecció d'entre les fotos de Català-Roca més sensible a aquest problema. Aquesta selecció resulta, al meu entendre, antiquada, ja que l'arquitectura és el teló de fons de la vida quotidiana, el fet que estigui en un segon pla li atorga avui curiosament un paper protagonista, romandre com a fons fa que les seves qualitats es potenciïn. Avui no són tan importants els jocs visuals de plans, elements repetits o ulls d'escala recargolats. Avui trobem a faltar fotos de Català-Roca com les d'aquells nens muntats a les atraccions amb els edificis d'habitatges de la Meridiana al fons; la gent, els treballadors del port i el tramvia protegits per l'edifici de la Barceloneta, o la parella que prenia cafè en un dels desapareguts apartaments de les golfes de la Pedrera. Aquestes fotos precisament són les grans absents d'aquesta selecció. La gent i l'activitat al carrer contextualitzava aquesta arquitectura i ens fa percebre avui el seu valor com heroics exemples moderns en un país autàrquic. Descontextualitzades no diuen res.

L'arquitectura crec que es troba més aviat entre les fotografies de la primera part de la mostra. L'arquitectura és per exemple a la fotografia de Chinchón, a la plaça i a les façanes que com a balcons pengen sobre l'arena vigilades per la massa de l'església. L'arquitectura és a la façana de les cases vista des del port d'Eivissa, a Peñíscola o a la torre de la plaça d'Espanya a Madrid. L'arquitectura es pot veure en aquestes fotos com un rerefons, com el decorat de la vida i no com a protagonista absoluta.

Avui veiem aquestes fotografies "influïts" pel moment. Massa obsessionats amb la idea que cada època té un estil, ens hem oblidat que el que té veritablement és un punt de vista. De fet podríem dir que cada època té un judici particular de les èpoques passades que no es podia emetre abans. Les fotos, podríem dir, són de l'època que es van fer, però la selecció és la que es fa en cada moment. La selecció retrata la nostra època perquè retrata el nostre punt de vista. Avui fins i tot "veiem" arquitectura en les fotos que ens mostren un camp de blat tan magníficament endreçat per la rutina dels segadors de La Alcarria, o en els pans disposats sobre el taulell en sortir d'un forn de La Frontera. A totes hi veiem ordre, escala i mida humana i sobretot no són "abstractes".

Le Corbusier deia que l'arquitectura era "el joc savi, correcte i magnífic dels volums reunits sota la llum"; avui seria més apropiat dir que és "el savi i magnífic joc dels espais contaminats de vida".