Humanisme i democràcia

M artha C. Nussbaum és una dona de notable intel.ligència —encara que allò notable, avui, és que hi hagi persones intel.ligents, amb total independència del gènere a què pertanyen— que ha fet una obra entre acadèmica i divulgativa d'un gran interès. Gràcies a la seva formació en llengües i cultura clàssica ha escrit llibres molt documentats sobre el món antic, com l'estudi sobre el De motu animalium d'Aristòtil, de 1978, o The Fragility of Goodness: Luck and Ethics in Greek Tragedy and Philosophy, de 1986; gràcies als seus vastíssims coneixements de teoria política ha escrit diversos llibres de qualitat sobre aquesta matèria; i a causa del prestigi de les emocions que escau a un país, els Estats Units, en què les emocions es reprimeixen, ha escrit, darrerament, dos o tres llibres fonamentats sobre el desig, l'amor, la causa femenina i la intel.ligència emocional: els primers em semblen força superiors. Armada, com Pal.las Atena, amb saviesa i aquest estri llancívol que significa la feminitat davant un món encara governat especialment per mascles, Nussbaum s'ha convertit en una de les veus més autoritzades i contundents de la intel.lectualitat nord-americana dels últims dos decennis.

'Nussbaum creu que una societat ineducada en els valors humanístics va cap al desastre'

Quan ja la vèiem lliscar pel camí de llibres massa proclius a les qüestions que són moda —així ha passat en el món acadèmic nord-americà amb els cultural studies, després amb la gramatologia derridiana, més tard amb la semiologia i finalment amb la psicoanàlisi que Julia Kristeva ha escampat des de la seva posició privilegiada a Columbia University—, Martha Nussbaum ens ofereix un llibre en què aborda altra vegada qüestions arrelades en el pensament clàssic, en la filosofia antiga de l'educació, en l'essència de la democràcia i, ras i curt, en la preocupació que agafa qualsevol persona, al món occidental, quan percep l'estat de ruïna en què ha caigut l'educació pública i privada als últims vint o trenta anys: Sense ànim de lucre, magnífica traducció de Dolors Udina, Barcelona, Arcàdia, 2011.

Les tesis del llibre no podien resultar-nos més familiars, i resulten enormement oportunes en el moment en què una part de la ciutadania clama per una reforma a fons de la vida democràtica a les societats dels països més desenvolupats. La tendència a formar persones molt ben preparades en camps molt limitats del saber, del coneixement o de les habilitats, ha fet que surtin de les escoles i de les universitats, més com més va, personetes amb un cabal d'idees i de sabers enormement prims. L'antiga idea aristotèlica segons la qual l'educació ha de proposar-se, bàsicament, el progrés del coneixement, una bona preparació per a la justa observació d'un codi de conducta social, moral i religiosa, i l'ensinistrament per a desenvolupar tasques professionals qualificades, aquesta idea, dèiem, ha derivat cap a la cura obsessiva de la tercera premissa, en detriment de les altres dues, especialment de la segona: convertir els escolars i els estudiants universitaris en homes i dones preparats per assumir un lloc responsable en la construcció de la democràcia en qualsevol país que en tingui.

La seva advocació per "produir una cultura de la discrepància individual" resulta avui d'una actualitat molt òbvia: les nostres democràcies viuen més del consens generat per una opinió comuna sense capacitat de discerniment que de l'assaonada aptitud per articular idees —tot escrivint-les sense faltes d'ortografia, si és possible, cosa que els nostres exàmens de selectivitat comencen a passar per alt, amb preocupant indiferència—, i la preparació dels estudiants, al nivell que sigui, està més amoïnada per proveir els discents d'abilities que d'oferir-los saber, coneixement, solvència crítica i consciència política de qualitat.

Igual que podria haver-ho escrit un o altre autor d'un o altre país del món civilitzat, el menyspreu de les humanitats no farà altra cosa, segons l'autora, que donar arguments de pes —de fet, ingràvids— perquè els governs, les finances i el mercat continuïn perpetrant les malifetes que sabem.