'A sang freda'
R econforta saber que els bons llibres de sempre continuen vius. Sobretot aquests dies, en què l'allau de novetats de cara al Sant Jordi aclapara. És el cas d'A sang freda, de Truman Capote, inclòs per Jordi Llovet en el curs Els grans llibres d'Occident, que dirigeix a l'Institut d'Humanitats. Ara que es parla tant de periodisme i literatura.
Capote narra uns fets reals: l'assassinat de quatre membres de la família Clutter, el novembre de 1959, en un poble petit i perdut de Kansas (Amèrica del Nord). Va llegir la notícia a The New York Times i va proposar a la revista The New Yorker i als seus editors (Random House) escriure una llarga crònica, que després sortiria com a llibre. Aleshores, no se sabia encara qui eren els criminals i ho va plantejar com una història sobre les víctimes i el seu entorn, sobre com la brutalitat dels crims havia afectat aquella comunitat petita i tancada.
Mentre ho investigava, van detenir els assassins. Va decidir esbrinar també la vida dels dos joves, Perry i Dick. L'escriptor s'hi va deixar la pell i va viure l'agonia de veure com penjaven els dos homes el 14 d'abril de 1965. El resultat és un llibre esplèndid, d'una intensitat que encara avui és colpidora.
Abans de publicar Sang freda (1966), va fer que un expert de Random House verifiqués el que narrava. Només es va permetre un parell de llicències, com un final suau, inventat, per no acabar el llibre amb l'amargura de la forca.
Capote va dir que era una novel.la de no ficció. No en va ser l'inventor. Tom Wolfe i Norman Mailer, entre altres, també experimentaven amb aquest mestissatge tan valorat. A sang freda, però, va ser una fita.
