_
_
_
_
Societat

Lectures còmplices

Les biblioteques catalanes completen el seu fons d'obres relacionades amb la cultura homosexual, lèsbica i transsexual a partir de les recomanacions d'una guia bibliogràfica

Per ser realment útil, el catàleg d'una biblioteca s'ha de posar al dia de manera constant. Això suposa dedicar una atenció contínua als canvis socials, almenys si no es volen perdre usuaris. Entre les mancances de la xarxa bibliotecària catalana s'havia copsat des de feia temps un buit important d'obres referents a la cultura gai, lèsbica i transsexual. Si bé en tenien algunes, eren poques en comparació amb altres àmbits d'estudi i oci similars.

Per fomentar l'actualització d'aquest fons, la Generalitat de Catalunya ha editat una guia bibliogràfica que recull la referència d'alguns llibres cabdals en aquesta tradició literària i assagística. Així, a la tria s'han inclòs 242 obres de tots els gèneres, que també abracen productes audiovisuals i recursos en altres formats. La guia és una eina de treball adreçada als professionals de tot el país. Però l'edició de la mateixa només marca l'inici a la capital catalana, perquè la idea és que totes les biblioteques de districte de Barcelona tinguin en breu una bibliografia bàsica sobre cultura gai, lèsbica i transsexual. De la recerca s'han ocupat els membres de Q.doc, grup integrat en el Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya i especialitzat en aquest camp.

Ja es troben al mercat contes infantils on l'orientació sexual dels herois no és problema

A la llista figuren diversos llibres per orientar els més joves i pares d'adolescents que han d'afrontar, sense saber què dir, la sortida de l'armari del seu fill o filla. D'altres, com El moviment gai a la clandestinitat del franquisme: 1970-1975 (Laertes), d'Armand de Fluvià, expliquen la lluita per la igualtat dels activistes homosexuals a les acaballes del franquisme. El derrocament de tòpics i prejudicis és el lligam de molts dels volums. És el cas, per exemple, de Lesbofobia (Bellaterra), d'Olga Viñuales, un estudi antropològic que desmunta els arguments utilitzats tradicionalment per considerar certes pràctiques sexuals més sanes i recomanables que d'altres, forma gens emmascarada de condemnar tot allò aliè a l'heterosexualitat.

En aquest sentit, els experts recorden la importància de l'educació per evitar rebrots reaccionaris. Això explica que ja es trobin al mercat narracions infantils on l'orientació sexual dels protagonistes no és cap problema. Així passa a Rei amb rei (Serres), de Linda de Haan i Stern Nijland, un conte per als més menuts on el príncep ha d'escollir per casar-se a una princesa i fer feliç d'aquesta manera a la seva mare. Però el protagonista s'hi nega al final perquè té altres gustos, envoltat com està tot el dia d'escuders. L'humor també és la nota predominant en còmics com Unas bollos de cuidado (La Cúpula), d'Alison Bechdel, o als sarcàstics àlbums d'un autor que és un referent des de fa dècades, Nazario.

Però a les biblioteques saben bé que les novel·les regnen entre els lectors i per això la narrativa ocupa un espai generós a la guia. A l'apartat de prosa catalana figuren les següents 12 obres, que conformen una sort de cànon del que hi ha disponible a les llibreries sobre cultura gai, lèsbica i transsexual:

- L'anarquista nu (Edicions 62), de Lluís Fernández.

- La passió segons Renée Vivien (Proa), un clàssic de Maria Mercè Marçal.

- L'adolescent de sal (Empúries), de Biel Mesquida.

- El dia que va morir Marilyn (Edicions 62), de Terenci Moix.

- Tots els contes (Columna), de Terenci Moix.

- El dia del client (Empúries), de Daniel O'Hara.

- Tallats de lluna (Edicions 62), de Maria Antònia Oliver.

- Un amor fora ciutat (Deriva), de Manuel de Pedrolo.

- Te deix, amor, la mar com a penyora (Proa), de Carme Riera.

- El joc del mentider (Columna), de Lluis Maria Todó.

- El mal francès (Destino), de Lluís Maria Todó.

- El misantrop (Edicions 62), de Llorenç Villalonga.

Una lluita incessant

Quan se'm demana l'opinió sobre qüestions referides al món gai sempre començo dient que la notorietat que vaig adquirir en fer pública la meva orientació sexual no em fa automàticament un expert en la matèria. De fet, sempre m'he sentit aclaparat davant de persones que han esdevingut referents inequívocs del moviment gai, gent com Jordi Petit i Armand de Fluvià, i els ja desapareguts Germà Pedra, Terenci Moix, Ocaña o Alberto Cardín. No m'atreveixo, doncs, a pontificar sobre l'existència i continguts de la cultura homosexual a Barcelona, però sí vull reivindicar una cultura llibertària ben arrelada a la ciutat que ha tingut, entre d'altres, un important component de reivindicació de llibertat sexual. Fa ben poc recordàvem el 30è. aniversari de les Jornades Llibertàries i el 30è. aniversari de la primera manifestació de l'Orgull gai a Barcelona. Res no hagués estat igual sense l'Ajoblanco ni El Viejo Topo. Ni sense el moviment GLTB. Un moviment i unes manifestacions culturals i reivindicatives que van germinar en el terreny abonat d'una Barcelona que reclamava llibertat.

L'octubre de 2006 vàrem celebrar el 30è. aniversari del Casal Lambda i el 20è. aniversari de la Coordinadora Gai-Lesbiana. El 1975 es va fundar el FACG (Front d'Alliberament Gai de Catalunya) i anys abans, cap a finals de la dictadura, va funcionar clandestinament el MELH (Moviment Espanyol d'Alliberament Homosexual) impulsat també des de Barcelona. Han passat molts anys des d'aleshores i també moltes coses han canviat. No només hem passat d'una dictadura a una democràcia, sinó que som un dels primers països del món en haver assolit el ple reconeixement dels drets dels gais, lesbianes i transsexuals. Recordo que quan el 1994 el Parlament Europeu assenyalava els objectius per arribar a la igualtat de drets jo veia ben llunyà el dia en què assoliríem aquells objectius en el nostre país. I encara avui em sorprèn que ho haguem aconseguit plenament en tan poc temps.

Però res de tot això no hagués estat possible sense la lluita incessant del moviment gai, sense l'Armand, en Jordi o en Germà. Sense tants i tantes d'altres que van saber plantar cara a una dictadura, a la moral dominant, i també, a una cruel malaltia que alguns varen pretendre utilitzar d'excusa per continuar estigmatitzant les persones homosexuals.

Els avenços assolits no impliquen que tot estigui resolt. Encara queden greus episodis d'intolerància, de violència homòfoba. Encara hi ha molts i moltes adolescents que pateixen assetjament o incomprensió, que fins i tot ha portat alguns al suïcidi. Encara avui la implantació de l'assignatura d'Educació per la Ciutadania topa amb la intolerància dels que reclamen el monopoli de la moral. Encara són molts i moltes els que no només pateixen la malaltia causada pel VIH sinó que veuen com se'ls tanquen les portes sols pel fet d'ésser seropositius.

Malgrat tot això, sóc molt optimista. El moviment GLTB ha sabut lluitar en condicions ben difícils i ha obtingut grans victòries, obrint importants espais de llibertat i felicitat per a tothom. I, el que és més important, aquest esforç continuat ha empeltat irreversiblement de llibertat la cultura urbana de Barcelona, no sols al Gaixample, sinó que s'estén i abraça el conjunt de la ciutat.

Miquel Iceta Llorens és Viceprimer secretari i portaveu del PSC

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_