Pensar o abdicar

Què o qui ocupa el lloc entre l'espai públic i el privat? Com portar-lo a la vida quotidiana? Alguns episodis de les novel·les negres han resolt aquest pseudoenigma, ja que juguen amb l'analogia dels espais que estan més enllà de la jurisdicció ordinària, on es poden cometre sense cap risc de pena els pitjors crims: un fosc subterrani sota el mur de Berlín, una vella sastreria que amaga en la rebotiga un laboratori on es fabriquen noves personalitats, un despatx de la CIA, un àtic abandonat on algú vigila la vida dels altres...No només el cinema anomenat independent, també el que forma part de la indústria oficial, ha fantasiejat amb la idea d'aquestes terres de ningú, paradisos de la llibertat del terror estatal.

Rendició Extraordinària és una expressió utilitzada als Estats Units per a procediments extralegals mitjançant els quals els sospitosos de terrorisme són enviats a altres països per a ser empresonats i interrogats. Els crítics han acusat la CIA de desfer-se de sospitosos amb l'objectiu d'evitar les lleis americanes que prohibeixen la tortura i han anomenat aquesta pràctica tortura per proxy. Amb aquesta idea, el col·lectiu Latitudes (Max Andrews i Mariana Cánepa, www.lttds.org) ha reunit a la galeria Nogueras & Blanchard un conjunt de treballs en resposta a nocions de risc i la seva abstracció, en un món dominat per la incertesa, l'amenaça i la inseguretat. L'especulació immobiliària, la clandestina rendició de terroristes sospitosos, l'escàndol financer d'Enron, l'Operació Malaia a Marbella o les escales d'avions dels serveis secrets a Palma de Mallorca produeixen en el ciutadà suspicàcies cap als governants, i una total aversió al desconegut.

Mariana Castillo Deball, Gardar Eide Einarsson, Rainer Granahl, Carsten Höller, Christopher Knowles, Josephine Meckseper, Roman Ondák, Wilfredo Pieto i Natasha Haghighian proposen amb els seus treballs una varietat de debats ideològics, i indirectament descriuen els nous espais que els Estats, en col·laboració amb el capitalisme, obren per a la nova classe dominant. Atenció al treball de l'alemanya Natascha Haghighian, que mostra en un monitor com descarregant un determinat programa informàtic -per descomptat, americà- a l'ordinador, l'usuari firma (per defecte) una clàusula en la qual assegura no pertànyer a cap país sospitós -Cuba, Corea del Nord- o altres països musulmans (Iran). La xarxa, mal que ens pesi, també alberga les noves institucions penitenciàries globals. Ho va dir Margaret Thatcher en el seu millor moment: "No hi ha alternativa". I fins a Gorbatxov li va donar la raó. Però no pot ser la por, o la falta d'imaginació. El món dels mitjans de comunicació del qual ara disposem mai havia estat tan ple de fantasies i possibilitats de compartir altres mons imaginaris. Una exposició per pensar, o abdicar.

Rendició Extraordinària. VV.AA. Galeria Nogueras & Blanchard. C/ Xuclà, 7. Barcelona. Fins al 19 de maig