"La Internacional' mai passa de moda"

El president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, lliurarà demà en aquesta Cambra la Medalla d'Honor de la Institució, en la categoria d'or, al col·lectiu Els Setze Jutges. La decisió la va prendre per unanimitat la Mesa del Parlament "per la seva contribució decisiva al coneixement de la cultura catalana arreu, l'impuls al moviment de la Nova Cançó i la normalització de l'ús del català en el món de la música moderna els anys de la clandestinitat". L'any passat aquest mateix guardó va ser concedit al premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel.

El 1961 alguns intel·lectuals catalans van comprendre que, segons el manifest de Lluís Serrahima, "ens calien cançons d'ara" i es van posar a treballar des del seu encomiable amateurisme. Havien nascut Els Setze Jutges, un nom que, malgrat seguir tenint ressonàncies reivindicatives, sembla que ha caigut en l'oblit eclipsat per la pròpia evolució de la cançó catalana. El nom del grup ja no està en boca de molts, però alguns dels seus membres segueixen al peu del canó i disposats a seguir donant guerra.

Així, per exemple, un dels seus primers integrants, Quico Pi de la Serra (es va incorporar al grup el 22 de març de 1962), acaba de finalitzar un nou disc que sortirà a la venda la pròxima Diada de Sant Jordi. Malgrat que Tot (editat per K Indústria) apareix després d'un llarg parèntesi, Pi de la Serra mai ha abandonat els escenaris i ha compaginat els concerts amb l'activitat molt més anònima en una popular productora televisiva.

Pregunta. Tot és un títol amb tants significats possibles com ambigüitats. Què s'amaga darrera d'aquesta expressió?

Resposta. Res. Els títols em rellisquen una mica. Els poso perquè cal posar-los. En aquest cas simplement hi ha un poc de tot.

P. A Tot trobem cançons antigues i noves, instrumentals i cantades, blues, boleros, ritmes africans i alguna sorpresa com la seva personal versió de La Internacional. Quin sentit té cantar aquesta cançó en aquest moment?

R. La Internacional és una cançó que mai passa de moda. És una bona cançó pamfletària, un bon himne com La Marsellesa. Jo la canto en scat [sense lletra i utilitzant fonemes sense un sentit concret en comptes de paraules] i molt bluseada. Jo aporto la música i la resta ho deixo a l'oient. La canto en tots els meus recitals. Fa poc em va animar que un grup de brigadistes em digués que els havia agradat molt la versió perquè era una mica més animada.

P. Una altra possible sorpresa del seu nou disc és sentir-lo cantar en castellà.

R. Es tracta de la cançó Para encontrar el camino hay que ser frágil y fuerte, no hay que temer ni a la vida ni a la muerte, que comença amb un cant de xaman amazònic. La veritat és que no vaig pensar si era en castellà o en català, em va sortir així. Jo sóc molt lent component, però aquesta cançó em va arribar de cop i volta, música i lletra juntes. No vaig pensar a fer una cançó en castellà. Com que em va arribar així, la canto així i ja està.

P. Parlem de l'acte de demà al Parlament.

R. No puc dir gaire cosa. Ernest Benach em va trucar, m'ho va dir i em va semblar bé. Suposo que hi anirem, ens donaran la medalla i poc més.

P. El país ha oblidat Els Setze Jutges? Cal seguir reivindicar el seu record?

R. La medalla és una cosa de semàntica política, no sé si la gent els ha oblidat. En realitat els més grans del grup ja deien que quan fóssim 16 ho deixarien córrer i això van fer. Els que volíem seguir cantant vam haver d'espavilar-nos.

P. Què van significar Els Setze Jutges per a la cançó catalana?

R. Van ser els primers que van cantar coses que parlaven de la vida quotidiana. Van ser un exemple per a altres moviments com Ez Doc Amairu, Voices Ceibes o la Nueva Canción castellana. En realitat, no vam fer res de nou perquè des del segle XII hi ha hagut gent que feia les seves cançons, però aquí, en aquell moment, amb la repressió franquista aquell treball va ser molt testimonial. No existien cançons en català, tal vegada algun cuplé, però ...

P. Podríem parlar d'un brou de cultiu.

R. En la boníssima fe dels iniciadors ja hi havia aquesta idea. Pensaven més en la realitat immediata que en el futur. I no oblidem que d'aquest moviment van sortir dues cases de discos centrades en la defensa testimonial de la llengua i l'enfrontament contra el franquisme.

P. Si hagués de recordar una sola cosa d'Els Setze Jutges, quina seria?

R. Tinc molts records entranyables perquè jo, en les primeres actuacions, acompanyava amb la guitarra Miquel Porter i el Pare Ladislau, cantava les meves cançons i tocava amb Els 4 Gats! Un record només? Possiblement seria veure'ns a tots en l'escenari esperant per a cantar. Jo mai ho he tornat a veure. Tots asseguts, cadascun cantava les seves coses i al final no cantàvem res junts.