_
_
_
_

La CUP es queda amb el protagonisme del procés

Després d'aconseguir la renúncia de Mas els anticapitalistes han demanat també el cap de diversos alts càrrecs

Dani Cordero
Anna Gabriel i Mireia Vehí durant la presentació de la campanya a favor del si de la CUP.
Anna Gabriel i Mireia Vehí durant la presentació de la campanya a favor del si de la CUP.MIRIAM LÁZARO

L‘esquerra anticapitalista acapara el protagonisme en el tram final del pla separatista, amb anuncis sobre el cens i les urnes que correspondrien al Govern. Després d'aconseguir la renúncia de Mas, ha demanat també el cap de diversos alts càrrecs

La CUP intenta atribuir-se el discurs que té com a eix el procés independentista català. S'ha erigit com a portaveu del Govern en matèries que la Generalitat evita —o simula voler evitar— fer públics, en afirmar, per exemple, que tant el cens com les urnes per al referèndum de l'1 d'octubre estan ja llestos. I no ha vacil·lat a carregar contra l'Executiu català i especialment contra el Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT, l'antiga Convergència). L'últim episodi ha estat la petició que el conseller d'empresa, Santi Vila, no continuï al Govern autònomic després de l'1-O, després que aquest critiqués i decidís denunciar judicialment l'atac d'Arran, grup vinculat a la CUP, a un autobús turístic.

19 mesos de pressió a l'Executiu català

Caiguda d'Artur Mas. L'expresident va ser al gener del 2016 la primera víctima de la CUP, que es negava a mantenir-lo al capdavant de la Generalitat i va forçar a buscar un substitut: Carles Puigdemont.

Qüestió de confiança. Puigdemont es va veure obligat a convocar una qüestió de confiança en negar-li els anticapitalistes el suport per aprovar els Pressupostos, que el 2016 van haver de ser prorrogats.

Referèndum unilateral. Quan el Govern català es negava a parlar de consulta no pactada, el terme "mecanisme unilateral" es va introduir a les conclusions de la Comissió del Procés Constituent.

Bateria d'impostos. Per a poder aprovar els comptes del 2017, Junts pel Sí va haver d'introduir noves taxes i tributs. Un any abans la CUP havia creat una divisió a l'Executiu en reclamar una modificació de l'IRPF finalment descartada.

Petició de cessament de Jané. Els anticapitalistes van reclamar la destitució del conseller d'Interior, Jordi Jané, després que, per mandat de l'Audiència Nacional, els Mossos detinguessin joves independentistes per la crema de fotos del Rei. Llavors no es va produir el cessament, però aquest sí que va arribar al juliol.

Lleis de ruptura. La CUP va convèncer Junts pel Sí a dividir en dos la principal llei de ruptura: una llei regula el referèndum i una altra crea un nou sistema legal a Catalunya per si s'imposés el sí a la independència.19 mesos de pressió a l'Executiu català

Caiguda d'Artur Mas. El expresident va ser al gener del 2016 la primera víctima de la CUP, que es negava a mantenir-lo al capdavant de la Generalitat i va forçar a buscar un substitut: Carles Puigdemont.

Qüestió de confiança. Puigdemont es va veure obligat a convocar una qüestió de confiança en negar-li els anticapitalistes el suport per aprovar els Pressupostos, que el 2016 van haver de ser prorrogats.

Referèndum unilateral. Quan el Govern català es negava a parlar de consulta no pactada, el terme "mecanisme unilateral" es va introduir a les conclusions de la Comissió del Procés Constituent.

Bateria d'impostos. Per a poder aprovar els comptes del 2017, Junts pel Sí va haver d'introduir noves taxes i tributs. Un any abans la CUP havia creat una divisió a l'Executiu en reclamar una modificació de l'IRPF finalment descartada.

Petició de cessament de Jané. Els anticapitalistes van reclamar la destitució del conseller d'Interior, Jordi Jané, després que, per mandat de l'Audiència Nacional, els Mossos detinguessin joves independentistes per la crema de fotos del Rei. Llavors no es va produir el cessament, però aquest sí que va arribar al juliol.

Lleis de ruptura. La CUP va convèncer Junts pel Sí a dividir en dos la principal llei de ruptura: una llei regula el referèndum i una altra crea un nou sistema legal a Catalunya per si s'imposés el sí a la independència.

L'estratègia dels anticapitalistes, que obliga a les respostes crítiques del Govern, els ha donat tot el protagonisme en unes dates de l'estiu que la Generalitat preveia de perfil baix. Ahir el conseller de Territori, Josep Rull, va lamentar que aquestes "gesticulacions" de la CUP dificulten ampliar la base independentista, i va advertir que si mantenen aquest discurs —en referència a l'"acte vandàlic" contra el turisme— seran "quatre" en el moviment secessionista.

El Govern català fa equilibris per mantenir el suport dels anticapitalistes i no esquerdar la majoria en la qual es recolza el full de ruta del president Carles Puigdemont. Queda un mes i mig per a la data assenyalada per celebrar un referèndum d'independència que el Tribunal Constitucional ja ha dit que seria il·legal i que el Govern de Mariano Rajoy ha afirmat que no es produirà. Els deu escons de la CUP són indispensables per tenir una majoria que doni suport a les normes vinculades al procés separatista i no deixar caure la legislatura.

Atacs al PDeCAT

ERC ha optat per una posició de silenci. Fa un any que es mostra com a intermediari entre el PDeCAT i la CUP. Fins i tot ha evitat respondre a les crítiques dels anticapitalistes quan aquests reclamaven uns Pressupostos més socials i recriminaven aquests dèficits al líder dels republicans i vicepresident econòmic de la Generalitat, Oriol Junqueras, al qual acusaven de trair els principis del seu partit.

Però al PDeCAT li costa més quedar-se callat davant les exigències i els retrets procedents de la CUP, si bé ho intenta. Sobretot perquè està al centre de les crítiques de la CUP. "Els agrada gesticular i nosaltres no ens distraurem", va afirmar aquest dilluns Rull en una entrevista a Catalunya Ràdio. El conseller de Presidència de la Generalitat, Jordi Turull, va evitar pronunciar-se diumenge. Però sí que va esclatar David Bonvehí, responsable d'organització de la nova Convergència, quan va titllar de "miserable" la campanya que l'esquerra anticapitalista ha llançat per defensar el sí en el referèndum. El cartell mostra una dona que escombra sobre un mapa de què la CUP denomina Països Catalanes (que inclou a la Comunitat Valenciana i Balears) i en el qual apareixen, entre d'altres, Artur Mas —juntament amb una porra i unes tisores en referència a les retallades que van afectar la sanitat i l'educació— i Jordi Pujol —carregant una maleta amb el 3%, en referència al suposat cobrament de comissions per part de Convergència—.

Mas, ara president del PDeCAT, va ser la primera víctima que es van cobrar els anticapitalistes quan, després de les eleccions autonòmiques del 2015, van condicionar el suport a un Govern de Junts pel Sí al fet que el llavors president de la Generalitat i candidat a la reelecció es retirés de la primera línia política. I així va ser. No ha estat l'únic cas. Des de la CUP també va haver-hi intenses pressions perquè Puigdemont destituís Jordi Jané quan aquest era conseller d'Interior per l'actuació dels Mossos d'Esquadra com a policia judicial. L'acusaven d'estar darrere de les detencions de membres de la CUP que van cremar fotos del rei durant la Diada. Jané va ser un dels consellers destituïts en la segona crisi de govern del juliol. I ara la CUP ha situat a la mateixa posició Santi Vila.

Home de confiança de Puigdemont, Vila és un dels consellers més moderats amb l'independentisme al Govern i mai ha dubtat a afirmar que, si per ell hagués estat, no hauria acceptat un Govern de Junts pel Sí depenent de la CUP.

Malgrat haver forçat la pròrroga d'uns Pressupostos i una qüestió de confiança, la CUP no està aconseguint tots els seus objectius pel que fa a l'organització del referèndum. Junts pel Sí encara no ha aprovat cap de les dues lleis amb les quals pretén emparar la consulta, com reclamaven els anticapitalistes amb un discurs que reclama no postergar la desobediència. Encara que la llei del referèndum es va registrar al Parlament, la norma amb la qual es vol donar legalitat catalana al referèndum, la Mesa del Parlament evitarà previsiblement donar-li tràmit en la seva reunió d'aquest dimecres per evitar la suspensió del Tribunal Constitucional. I encara hi ha dubtes sobre el calendari de la Llei de Transitorietat Jurídica, que encara no s'ha presentat i que la CUP vol tenir aprovada abans del referèndum, al que es resisteixen els seus socis parlamentaris.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Dani Cordero
Dani Cordero es redactor de economía en EL PAÍS, responsable del área de industria y automoción. Licenciado en Periodismo por la Universitat Ramon Llull, ha trabajado para distintos medios de comunicación como Expansión, El Mundo y Ara, entre otros, siempre desde Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_