Brussel·les acusa McDonald’s de no tributar des del 2009
La Comissió diu que la filial europea de la multinacional de menjar ràpid no ha tributat ni un sol euro a Luxemburg en els sis últims anys
Brussel·les ha tornat a posar en el punt de mira una multinacional nord-americana. La Comissió Europea ha acusat McDonald's, el gegant del menjar ràpid, de no pagar l'impost de societats pels cànons dels seus restaurants a la UE i Rússia des del 2009. Brussel·les obre una “investigació exhaustiva” sobre el tracte fiscal dispensat a la companyia a Luxemburg, un país conegut pels seus acords fiscals ad hoc amb grans empreses. El Gran Ducat, segons l'Executiu comunitari, la va eximir de pagar diversos centenars de milions d'euros en impostos pel principi de no doble tributació sabent que l'empresa tampoc ho feia als EUA, on hi ha la matriu.
L'operativa fiscal de MacDonald's a Luxemburg es tradueix, segons el departament europeu de Competència, en el fet que McDonald's no ha abonat en els sis últims anys ni un sol euro en concepte d'impost de societats al Gran Ducat, on el tipus fiscal és lleugerament inferior al 30%. Tot això, malgrat haver obtingut beneficis importants (250 milions d'euros només el 2013) pels cànons que abonen els restaurants franquiciats a tot el territori de la UE i a Rússia pel dret d'utilitzar la seva marca. “Si operes a la UE, t'adaptes a les seves normes”, va assenyalar en roda de premsa un portaveu de la comissària del ram, la social-liberal danesa Margrethe Vestager. A partir d'aquest moment, en paral·lel a les investigacions de Brussel·les, s'obre un període en el qual la multinacional nord-americana i l'Estat luxemburguès poden presentar les al·legacions que creguin oportunes.
El 2009 i en virtut de la norma que evita la doble imposició (que una empresa pagui impostos a dos països alhora), la Comissió va concloure que la filial europea de McDonald's no havia de pagar l'impost de societats a Luxemburg —un país no tipificat com a paradís fiscal, però que ofereix unes condicions tributàries molt atractives per a les companyies que s'instal·len al seu territori— perquè “els beneficis estaven subjectes a la imposició dels EUA”. La companyia, no obstant això, estava obligada a demostrar anualment que els cànons transferits als EUA a través de Suïssa —un altre país conegut pel seu tractament fiscal favorable per a empreses i grans fortunes— s'havien declarat i que quedaven subjectes a imposició en territori nord-americà. El braç executiu de la UE creu, en canvi, que tampoc va tributar als EUA.
Luxemburg facilita els contractes ad hoc
McDonald's ha estat l'última gran multinacional a ser investigada formalment per contractes que Luxemburg cuinava a la mesura de les grans multinacionals. Però no l'única. A la fi de 2014 —quan va esclatar el cas Luxleaks gràcies a una investigació periodística— la Comissió va anunciar que més de 400 empreses estaven sota la lupa de Competencia. Amazon y Fiat ja estan sent investigades. Es dóna la circumstància que l'actual president de el Ejecutivo comunitari, Jean-Claude Juncker, va ser primer ministre de el Gran Ducado durant els anys en els quals es van signar els contractes.
Luxemburg va plasmar llavors (el 2009) en una segona revisió que l'empresa de menjar ràpid ja no estava obligada a demostrar que els seus ingressos eren objecte de tributació als EUA, però tampoc ho eren a Luxemburg, per la qual cosa ara se sospita que McDonald's fa sis anys que no tributa a cap de les dues bandes de l'Atlàntic.
Vestager va remarcar ahir dijous que una resolució fiscal que accepti que l'empresa no pagui cap impost, ni a Europa ni als EUA, “ha d'examinar-se acuradament de conformitat amb les normes [comunitàries] sobre ajudes estatals”. “La finalitat dels convenis en matèria de doble imposició és evitar la doble imposició, no justificar la doble no-imposició”, va assenyalar.
La Comissió vol portar el cas McDonald's fins al final i esbrinar si les autoritats luxemburgueses van derogar “de forma selectiva” les disposicions que afecten la doble imposició, concedint així a McDonald's un avantatge que no tenen els seus competidors. Més enllà de la companyia de menjar ràpid, Brussel·les té sota la lupa unes 300 empreses en 23 Estats membres, segons el mateix portaveu. Els casos més impactants d'investigacions sobre companyies nord-americanes —Amazon, Starbucks i Apple— han provocat que el Senat nord-americà acusés la UE de carregar desproporcionadament contra les seves empreses. Brussel·les va considerar aquest dijous aquesta opinió “infundada i contrària a la veritat” i va argumentar que la majoria de les seves investigacions afecten companyies europees.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.