Més inversió per avançar en la xarxa que connecta 36 municipis en bicicleta

El que fa uns anys semblava una quimera, un somni propi d’un futur llunyà, cada com està més a prop de convertir-se en una realitat: una xarxa -anomenada Bcivia- per recórrer i connectar en bicicleta els 36 municipis de la metròpolis de Barcelona. Fa més d’una dècada, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va impulsar el disseny d’un potent entramat de carrils bici que, quan estigui completat, sumarà més de 550 kilòmetres. Avui ja n’ha completat el 67% i el passat mes d’octubre va aprovar una nova convocatoria de subvencions amb l’objectiu de continuar avançant en aquest projecte.

L’organisme metropolità té com una de les seves grans prioritats l’impuls de la mobilitat sostenible. I la bicicleta, per descomptat, és una de les peces claus en aquesta estratègia. L’objectiu de continuar impulsant-la com a mitjà de transport urbà habitual a la metròpolis de Barcelona, sigui de forma exclusiva o combinant-la amb l’ús del transport públic, passa per dues línies de treball: l’impuls de projectes com AMBici i Bicibox, que ofereixen bicicletes públiques i aparcaments segurs per a aquest tipus de vehícles o d’altres com patinets,i la construcció de noves infraestructures.

És clau connectar els grans intercanviadors de transport públic, els polígons d’activitat econòmica i els grans centres generadors de mobilitat

Elisabet Latorre, consellera delegada de Mobilitat Sostenible de l’AMB

En aquesta segona línia de treball, la inversió que s’acaba d’aprovar anirà destinada a projectar i executar nous carrils bici (2,38 milions d’euros) i a millorar els itineraris a peu (1 milió d’euros), especialment en accessos al transport públic. A banda d’un significatiu avenç en la mobilitat ciutadana, aquests paquets també busquen impulsar l’economia i els llocs de treball al territori metropolità.

“Aquesta nova convocatòria permet continuar completant els trams pendents de la xarxa Bicivia, per facilitar i promoure una mobilitat còmoda i segura en bicicleta, tant dins del municipi com entre diferents localitats. També és clau connectar els grans intercanviadors de transport públic, els polígons d’activitat econòmica i els grans centres generadors de mobilitat. D’altra banda, també hem de garantir la seguretat i la comoditat del vianant”, exposa la consellera delegada de Mobilitat Sostenible de l’AMB, Elisabet Latorre.

Fins ara, l’AMB havia dut a terme tres convocatòries de subvencions per construir carrils bici i facilitar els desplaçaments en bicicleta. Van tenir lloc el 2021, el 2016 i el 2017 i van comptar una inversió d’uns 10 milions d’euros. Gràcies a les diferents subvencions, sufragades entre l’ AMB i els ajuntaments metropolitans, es van poder construir 48 kilòmetres de vies pedalables. Com amb el nou paquet d’inversions que ara s’ha posat en marxa, aleshores es van prioritzar tots els projectes que formen part de la xarxa Bicivia, que connecta de manera directa i segura tota la metròpolis de Barcelona.

Actualment, la xarxa bàsica està vertebrada per nou grans eixos: quatre de verticals, que travessen la metròpolis de nord a sud i que es distribueixen seguint el curs fluvial del Llobregat i del Besòs, i cinc d’horitzontals, dels quals quatre recorren la banda costanera i un l’àrea del Vallès.

Ampliació horària de l’AMBici

Un dels altres pilars de l’impuls de la mobilitat a dues rodes és la disposició d’una sèrie de serveis a la ciutadania. El principal, en aquesta matèria, és l’AMBici, el servei de bicicleta pública de titularitat de l’AMB i gestionat per TMB, que compta amb 2.600 bicicletes i 236 estacions, i està actiu a 15 municipis metropolitans: Badalona, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l’Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, el Prat de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Gramenet i Viladecans.

D’ençà de la seva implantació, que es va executar gràcies als 7,7 milions d’euros provinents dels fons del Pla de recuperació, transformació i resiliència finançat per la Unió Europea a través dels fons Next Generation EU, el servei no ha parat de créixer: aquest any els usuaris registrats han crescut un 30% i ja en són més de 22.500 els que l’utilitzen de forma habitual. El 2024 es van registrar 1,6 milions de desplaçaments i pel 2025 es preveu que se superin els 2 milions de desplaçaments.

Ja s’ha completat el 67% de la xarxa Bicivia que ha de connectar tot el territori metropolità

Amb la vocació d’apuntalar i continuar ampliant aquest èxit, el passat mes d’agost l’AMBici va ampliar dues hores el seu horari habitual de funcionament: ara es pot utilitzar des de les cinc del matí i a la nit fins a les dues de la matinada cada dia de l’any, incloent-hi dies laborables, dissabtes i festius. Una mesura que, de fet, respon a la demanda dels usuaris. Les dades mostren de les 11 a les 12 del vespre ja hi ha més demanda que de cinc a sis del matí.

A més, segons una enquesta duta a terme el juliol del 2024, el 50 % dels usuaris assegura que utilitzaria més l’AMBici si s’ampliés l’horari nocturn en caps de setmana i festius, i un 40% si l’ampliació fos en dies laborables.

Aquest any, els usuaris registrats a l’AMBici han crescut un 30% i es preveu que es superin els dos milions de desplaçaments

Tanmateix, el passat juliol també es va activar per primera vegada l’abonament er dies. Concretament, aquesta nova tarifa ofereix tres possibilitats –passis per un, dos o tres dies als quals se’ls ha assignat la tarifa corresponent, de cinc, nou o dotze euros- i permet fer viatges il·limitats de fins a 30 minuts.

Amb quin objectiu? Permetre que usuaris esporàdics - per exemple, turistes que visiten Barcelona i la seva àrea metropolitana per uns dies o ciutadans que es desplacen dins d’aquest territori només els caps de setmana, buscant gaudir de l’amplia oferta d’oci, entre d’altres- puguin accedir a un servei malgrat que l’abonament complet de l’AMBici per tots els dies de l’any no els hi surti a compte econòmicament.

Cal no oblidar que l’AMB ja ofereix el programa Biciempresa, que consisteix a facilitar, de manera gratuïta i temporal durant un màxim de sis mesos, l’accés a bicicletes elèctriques i mecàniques als treballadors de certes companyies. El juny de 2025 l’AMB va aprovar la tercera convocatòria d’aquest programa, que com a novetat permetrà als usuaris comprar la bicicleta de qual han estat beneficiaris -si així ho desitgen- una vegada expiri el termini de cessió.

Serveis amb una demanda creixent

Un dels altres serveis que està experimentant un creixement exponencial és el Bicibox, amb el que l’AMB posa a disposició de la ciutadania espais on puguin aparcar la bicicleta o el patinet: el 2024 va batre el rècord d’usos registrats anualment, superant els 382.000.

Bicibox compta amb més de 200 mòduls, onze aparcaments de gran capacitat, més de 3.000 places i més de 25.000 persones registrades, tot plegat amb la missió de fomentar la intermodalitat i els desplaçaments sostenibles a la metròpolis de Barcelona.

“És molt important fomentar la intermodalitat bicicleta-transport públic i és un repte clau per nosaltres”, explica la consellera de Mobilitat Sostenible de l’AMB, Elisabet Latorre. “És la manera d’avançar per convertir la bicicleta en un autèntic mitjà de transport quotidià i fer que més ciutadans la vegin com una alternativa”, afegeix.

Hi ha diversos espais on l’AMB ha instal·lat aquests aparcaments: en mòduls al carrer (de set a 14 places), en aparcaments de gran capacitat a prop d’estacions de tren com a Viladecans, Gavà i Badalona, als vestíbuls d’estacions de metro com la de Pompeu Fabra de la línia L2 a Badalona i en locals municipals a peu de carrer: per exemple, a l’avinguda de Barcelona de Sant Joan Despí. Ara per ara hi ha en execució fins a cinc nous aparcament de gran capacitat que donaran servei als punts estratègics metropolitans.

Aquest servei, recorda l’AMB, té encara més sentit davant la prohibició indefinida de l’ús de patinets elèctrics i altres vehicles de mobilitat personal (VMP) al transport públic. Si ha esdevingut una de les principals alternatives per aparcar els patinets i VMP a les estacions de tren i parades de bus davant és en favor de facilitar la intermodalitat entre patinet i transport públic.