La trista EBAU del vicepresident

Estos dies que milers d’estudiants valencians han passat per les proves EBAU i s’han enfrontat amb èxit a la seua hora de la veritat, caldria fer el mateix amb el nostre govern.

I, francament, si assentàrem el vicepresident davant un full en blanc i haguera de respondre de forma sincera per la seua acció dels darrers mesos la nota seria redona, trista i buida com una biblioteca sense llibres. Un suspens de posar-se les mans al cap i cridar al seu tutor legal, el president Mazón, per a dir-li allò tan incòmode de “hem de parlar”.

Parlaríem d’un zero en geografia i economia, perquè li falten 300.000 euros valencians que en compte de finançar la cultura que es fa al nostre territori han anat a parar a les madrilenyíssimes butxaques de la Fundación Toro de Lidia.

Li mostraríem a continuació el despropòsit en l’examen d’història de l’art, amb Núria Enguita expulsada de l’IVAM per una jugada judicial bruta i ara al front del Museu d’Art Contemporani de Lisboa. O l’antic director del Centre Cultural del Carme, José Luís Pérez Pont, defenestrat per motius ideològics i ara en l’equip de Las Palmas com a Ciutat de Cultura Europea.

En valencià? Zero, zero i zero. Perquè no és que no haja obert un llibre en tot el curs, és que no n’ha comprat per a les principals biblioteques públiques, que porten des de gener sense adquirir cap novetat. Perquè a este estudiant la llengua “li fa bola”. I com que no pot amb ella, la perseguix. Ell o els seus companys de pupitre, com Álvaro López-Jamar, de l’Institut Valencià de Cultura (que s’ha carregat la protecció al valencià en el cinema), la secretària autonòmica de Cultura, Paula Añó (que fa la guerra a les editorials perquè, oh sorpresa, publiquen en valencià) o el regidor de cultura de Borriana a qui això del feminisme i la diversitat en les aules el fa plorar i per això perseguix pel·lícules com Barbie o 20.000 especies de abejas.

Davant resultats així, qualsevol altre tutor ho passaria malament veient el fracàs sense pal·liatius del seu pupil, però en este cas, permeteu-me que ho dubte. Perquè encara que ni el president ni el vicepresident hagen llegit mai Fuster (i per això no aproven) sí que claven una de les millors definicions del “Diccionari per a ociosos”: còmplice és aquell que us ajuda a ser com sou. Tal para cual.

José Chulvi és portaveu de Cultura del Grup Socialista a Les Corts Valencianes