Els nostres veïns de la Camorra

LA GOMORRA CATALANA

Joan Queralt

Angle Editorial

288 pàgines. 19,90 euros

Que ningú no s'enganyi: els homes de la Camorra són aquí. I no hi són de pas. Que ningú no s'espanti, però: els camorristes són, bàsicament, homes de negocis. I han vingut a fer diners. O potser sí que cal preocupar-se: a banda del tràfic de drogues, el grup criminal més corrosiu d'Itàlia està movent diners amb tal habilitat que, hores d'ara, resulta difícil distingir els projectes empresarials legals dels que no ho són. La detenció a la Costa Nostra —nom que ha fet fama per parlar de Catalunya com a refugi de mafiosos— d'importants capos no ha servit per aprofundir en la investigació d'una organització criminal que amenaça d'estendre la corrupció a les institucions i contaminar l'economia.

No és estrany que els Mossos considerin Joan Queralt dels periodistes millor informats en crim organitzat a Catalunya

El periodista Joan Queralt verbalitza aquesta preocupació a La Gomorra catalana, l'aproximació més aprofundida fins ara al fenomen. Tot i l'evident (i potser inevitable) referència al supervendes de Roberto Saviano, el procediment que ha emprat l'autor per confegir-ho és tot un altre. Queralt evita el submón criminal que sí que trepitja Saviano —aquesta és la seva gran aportació— i prefereix els despatxos de policies, jutges i fiscals d'aquí i d'allà. Una opció, però, que no desmereix el valor afegit de La Gomorra catalana: la descripció amena dels episodis més destacats del grup criminal —com la detenció de Raffaele Amato, el 2005, a la sortida del Gran Casino de Barcelona— i l'anàlisi de l'estructura dels clans implantats a Catalunya.

Amb un estil amè, una mixtura de crònica periodística i relat històric, Queralt obté la recompensa al seu esforç i traspassa la superfície dels mites ci-nematogràfics i els llocs comuns sobre la màfia napolitana. Ofereix al lector —al profà, però també a l'especialitzat— un panorama sobre la presència de la Camorra a Catalunya. No és estrany que investigadors de primera línia dels Mossos d'Esquadra el considerin un dels periodistes més ben informats en matèria de crim organitzat. Malgrat que al pròleg, en un exercici de sana honestedat, reconeix que "el que se sap és només una part insignificant de la veritat oculta que voldríem conèixer".

El llibre ens fa presents (i propers) els membres de la màfia napolitana. Els situa en poblacions concretes. La primera part del llibre és la més sucosa. Gira al voltant de les figures de Raffaele Amato, Paolo Di Mauro i Luigi Mocerino. Amato és, potser, el personatge més interessant. Un boss carismàtic d'arrels humils que, després de contribuir a la fortuna del poderós clan Di Lauro, va caure en desgràcia i va traslladar-se a Barcelona, on ja disposava de recolzaments. Des d'aquí, explica Queralt, va dirigir el tràfic de drogues i va fer negocis immobiliaris amb una empresa ubicada al carrer d'Enric Granados.

Tots aquests mafiosos van ser capturats, sí. Però, com posa de relleu el llibre, de seguida van ser substituïts per altres en una versió criminal de la teoria de l'etern retorn. És una de les conclusions amb què Queralt ens fa pensar: la policia actua contra la Camorra, sí, però només en la mesura en què rep ordres de detenció internacional per delictes comesos a Itàlia. Els seus negocis queden sense indagar. L'ombra no s'ha esvaït, diu Queralt, que ressalta els límits de les investigacions: "La policia arribarà a les portes i, obligada, s'aturarà a l'entrada".

Queralt repassa el paper estratègic de Barcelona a la guerra de Scampia, el 2004, com a refugi d'un dels dos bàndols, el dels "secessionistes", que van passar a anomenar-se, precisament per la seva fugida, "els espanyols". Ningú no va percebre llavors el conflicte ni va donar importància als continus viatges d'anada i tornada entre la capital catalana i Nàpols.

Als mafiosos no els reconeixerem pel seu aspecte. Tampoc els veurem en una disputa, amb trets, al passeig de Gràcia. En públic, es comporten com un ciutadà més. Són quasi invisibles. Però són veïns. I han vingut a fer negoci i, de pas, a contaminar la societat.