Del tenor al contratenor

PHILIPPE JAROUSSKY

Liceu. Divendres, 2 de desembre,

20 hores

JUAN DIEGO FLÓREZ

Liceu. Dissabte, 3 desembre,

20 hores

Aquest cap de setmana Barcelona es convertirà en una mena de capital mundial de la lírica més pirotècnica i glamurosa en allotjar, al Liceu, en dos dies seguits, les actuacions de Philippe Jaroussky i de Juan Diego Flórez. Dos autèntics pesos pesants del cant que estan passant ara els millors anys de les seves respectives carreres amb les veus ja totalment formades i segures i sense mostrar, encara, cap signe de declivi.

Obrirà el castell de focs el francès Philippe Jaroussky, el contratenor de moda que demà debutarà al Liceu en un concert que acollirà dos debuts més, el de la prestigiosa Orquestra Barroca de Friburg i el de la concertino i directora Petra Müllejans.

Les dues veus de moda de la lírica passen aquest cap de setmana pel Liceu

Jaroussky, que aquest estiu ja va actuar al Festival de Músiques de Torroella de Montgrí, presentarà al Liceu un programa important i d'alta exigència que girarà exclusivament al voltant de Händel i les seves esplèndides, difícils i sofisticades àries, unes peces que demanen veus que hi vagin i que no s'arronsin ni davant l'agut ni davant els passatges d'agilitat.

Les interpretacions de Jaroussky estaran alternades, per tal de permetre que el cantant reposi i recuperi il fiato, amb peces breus instrumentals, també händelia-nes, que oferiran a l'orquestra la seva petita quota de lluïment, tot i que, tenint una veu de luxe a l'escenari, a l'orquestra se li farà difícil brillar. En qualsevol cas, als instrumentistes no els vindrà pas de nou, a l'època de Händel ja passava: quan hi ha divo o diva a l'escenari, la resta és com si no hi fos. Aquest negoci funciona així.

Que lluny que queden aquells anys en què els contratenors eren mirats amb desconfiança, feien pinta de missaires i eren esblaimats i escarransits com un poeta romàntic; ara s'han convertit en ídols del públic i semblen i es comporten com estrelles del pop. Jaroussky, per exemple, ja ha anunciat que en acabar el concert signarà discs (que s'hauran pogut adquirir a l'entreacte) al vestíbul de l'entrada d'artistes del teatre. S'hi esperen llargues cues.

Només 24 hores més tard, dissabte, li arribarà el torn de lluir-se al tenor peruà Juan Diego Flórez, el príncep dels tenors lleugers, una veu ràpida, àgil, clara, transparent, que s'enfila com si res a l'agut estratosfèric i baixa fent gràcils giragonses que enamoren.

Flórez, que ja ha actuat al Liceu en anteriors ocasions, torna no en concert sinó en recital acompanyat al piano per Vincenzo Scalera, un pianista que domina el dificilíssim ofici d'acompanyar famosos i que fa molts anys ja acompanyava Josep Carreras en els seus recitals.

Flórez torna al Liceu amb un recital on repassarà alguns dels autors que l'han dut a ser el tenor lleuger més sol·licitat internacionalment. Es podran escoltar, entre d'altres, obres de Domenico Cimarosa, Wolfgang Amadeus Mozart, Gioachino Rossini, Édouard Lalo, Georges Bizet, François-Adrien Boieldieu i Giuseppe Verdi.

Tant en el cas del tenor com en el del contratenor, però segurament més accentuadament en el del tenor, ni que sigui perquè ve en recital, acompanyat només pel piano i no per orquestra, cal pensar que hi haurà un abundós torn de bisos que és el moment on, per tradició, aquesta mena de cerimònies de l'exaltació del divo arriben al màxim i el club de fans (Flórez en té un que s'autoanomena Florezidos) entra en un divertit estat de deliri.

Entre el tenor i el contratenor, el galliner melòman barceloní està ben esvalotat.