Gràfics i calidoscòpics
10 ANYS... I UNS DIES
Francesc Mestre Art
Enric Granados, 28, Barcelona
Fins al 14 gener del 2012
STEINBERG A/34
Aribau, 34, Barcelona
Fins a mitjan gener del 2012
El segle XX passarà a ser el moment de la gran crisi d'identitat de l'art, travessat per un sentiment de metamorfosi constant que el recorrerà de dalt a baix, d'angoixa i d'inestabilitat, amb trobades i allunyaments, eufòries i depressions, canvis de gènere, regressions, desplaçaments i transmutacions. La pintura ha patit molt en aquests cent anys, amenaçada constantment per l'abandó, l'isolament i l'anonimat definitiu si no es renovava, i encara així i tot... La invasió d'imatges, gairebé còsmica, en una enorme varietat de suports, i el significat i la transcendència que aniran prenent aquestes, cristal·litzades de forma immediata o amb el transcurs dels anys i de les diverses relectures d'un passat immediat, excedirà el territori tradicionalment exclusiu de l'art, com la pintura, l'escultura i el dibuix, per transformar-se en una opció calidoscòpica i, per tant, difícil de definir i acotar.
El caos definitori de l'art del XX marca la mostra dels 10 anys de la galeria Mestre
Steinberg, il·lustrador del 'The New Yorker', fa de precedent del Pop Art a A/34
Aquest fet de caos, més enllà de l'harmonia dels jocs simètrics, és el que es dóna a l'exposició que celebra els 10 anys d'existència de la galeria Francesc Mestre, convertida en una mena de república democràtica popular de l'art català del segle XX. Gairebé tothom hi té cabuda i s'hi barregen pràcticament tots els àmbits plàstics, tret de la fotografia i les imatges en moviment, amb preferència de l'obra sobre el paper. Dibuixos psicalíptics de noies arremangades i llampants de Ferran Bosch conviuen alegrement amb grafies abstractes molt serioses de Hans Hartung o pageses catalanes de Manolo Hugué, nusos austers de Francesc Domingo, magnífics cartells modernistes i pintures convencionals d'Adrià Gual, còmics de Joan Junceda i Valentí Castanys, deliciosos gravats de Xavier Nogués i alguna il·lustració, exquisida i sarcàstica, d'Ismael Smith, junt amb pecats de joventut d'autors que acabarien els seus dies a Can Parés. L'aiguabarreig considerable se salva gràcies a l'entusiasme plàcid del propietari que se'ls estima tots per un igual, perquè cadascun té en realitat una història particular.
L'il·lustrador i dibuixant Saul Steinberg (Ramnicul Sarat, Romania, 1914 - Nova York, 1999) és un bon exemple de l'hibridesa artística del segle XX, en el més bon sentit de la paraula, perquè va transcendir el camp estricte de la il·lustració gràfica de diaris i revistes per crear un món propi que anava molt més enllà de la servitud periodística immediata. Ara, una part de la seva obra es pot rellegir com un precedent de l'art conceptual dels anys 60 i 70 que fa de pont del dadaisme dels anys 10 i 20. No és cap casualitat que l'IVAM valencià li dediqués una antològica el 2002, bo i seguint els grans museus internacionals que l'han precedit en aquesta vindicació. Steinberg també apareix com un precedent del Pop Art, anglès i nord-americà, amb les cites de Matisse i, sobretot, Picasso, inserides en un context quotidià contemporani i desimbolt.
El galerista Paco Rebés ens ofereix una monogràfica petita però completa que fa temps que preparava d'aquest aclamat dibuixant del The New Yorker, que va néixer a la Romania de Tristan Tzara, va estudiar arquitectura a la Itàlia de Mussolini —d'on va haver de fugir per cames el 1940, atès el seu origen jueu—, va estar sense papers a les Antilles a l'espera d'entrar a la terra promesa i, finalment, va triomfar a Nova York, llavors convertida en la capital del món.
