'Generació D' fa història oral
GENERACIÓ D
Director. Francesc Escribano
Producció de TV3 i Minoria Absoluta
La cocció lenta no és una recepta que agradi a les emisores de televisió. Trigar massa per fer un programa destirota pressupostos i la necessitat d'alimentar la graella. TV3, excepcionalment, en té. Fa poc ho va demostrar en un programa on seguia la peripècia vital i laboral d'uns ciutadans durant més d'un any.
Ahir va emetre a Sense ficció un treball que ha demanat més de trenta anys de feina. La idea és senzilla. No ho és tant que te l'acceptin. Entrevistar a uns nens de set anys i tornar-hi quan són adolescents. I tornar-hi set anys després. I no oblidar-los set anys més tard. La primera vegada que van sortir era l'any 1989. La darrera, per ara, aquesta setmana.
El més notable és com, sense cap subratllat, sense narradors savis, només amb els protagonistes explicant-se t'adones de la complexa i fràgil arquitectura de la vida. Un projecte que, més o menys, s'espatlla. Un dels testimonis infantils va morir. Emociona veure com se somnia una vida i després, petits però insalvables aconteixements, obliguen a rectificar. Clar que això passa en diferent mesura i també sembla dependre de les conviccions inicials. Comparar les il.lusions dels nens i què diuen quan tenen quasi quaranta anys és tota una lliçó sobre com acomodar-te als fracassos sentimentals o als disgustos laborals. O com persistir en una idea peti qui peti, ni que sigui un mateix.
El programa es diu Generació D perquè els seus protagonistes van nèixer amb la democràcia, però no és un relat sobre la política espanyola. És un recull de biografies, una història oral on els subjectes no es dediquen a les anàlisis sociològiques.
Són d'una gran honestedat, explicant que fan i pensen, admetent que en la construcció d'aquesta vida s'han de fer capgirells de tota mena. Hi ha projectes aparentment senzills (casar-se i tenir fills), i d'altres més barrocs (ser un músic insubornable o fer-se un forat al complicat món de la moda). Sense fer sermons, narrant planerament què volien fer, què han fet... els protagonistes del programa donen una, moltes, lliçons sobre la vida.
El documental va firmat per Francesc Ecribano. Entre altres responsabilitats va ser director de TV3 i va portar els Nous Formats de l'emisora. Això és nota. No es tracta de fer una tele pirotècnica, amb tombarelles formals que facin fugir l'espectador.
A Escribano li agrada una tele aparentment planera, que no entrebanqui , però que no abandoni la intel.ligència. Generació D n'és una brillantíssima mostra.
