Només llampecs

'COM VA LA VIDA'

Emès en dos capítols a TV-3.

Una producció d'El Terrat i TV-3

Andreu Buenafuente va presentar la segona part de Com va la vida, la seva llarga conversa amb Eduard Punset amb una humil ambició: "Aquest programa no arregla el món, però no l'espatlla, que ja és prou". Amb tot, la proposta era suggeridora. Recuperar una xerrada sense presses entre dues persones que es poden explicar coses que interessin els altres. No és un format televisiu inèdit, però és clar que no es practica. Curiosament és una publicitat d'una entitat bancària qui en aquests moments l'explota amb més notorietat. La mercadotècnia d'una companyia privada hi aposta amb més convenciment que les emissores de televisió. A més, tant Buenafuente com Punset són dos personatges que fan falta a la televisió.

Però, precisament perquè la idea era prou bona i feia venir ganes de seguir-la, el resultat és decebedor. En un moment de la primera trobada, Buenafuente va parlar dels equips dels dos protagonistes que havien preparat el temari. I la seva feina es notava. Hi havia un guió per seguir, suposo que per assegurar-se que la tertúlia no rellisqués cap a assumptes poc atractius o hi hagués una excessiva insistència en una qüestió. Però aquestes obligacions de guió eren massa apreciables, rígides. No sé fins a quin punt aquests dos espais han estat una conversa o més aviat un interrogatori de Buenafuente a Punset. Fins i tot aquesta segona fórmula hauria tingut la seva lògica si l'indulgent Buenafuente no hagués deixat escapar tantes vegades com volia al seu convidat, sense repreguntes, sense conduir-lo quan fugia d'estudi o deia el que volia dir al marge del tema plantejat.

La presència del públic en l'immens plató d'aquesta conversa va jugar un paper negatiu. La seva principal reacció era la rialla i això podia empènyer els protagonistes a buscar-la. Però una cosa és una trobada simpàtica, riallera, i una altra l'administració calculada de moments divertits. Punset és un popular divulgador científic, que, diu, no recorda de què va ser ministre i ho atribueix al fet que sabia anglès en una administració espanyola que, encara ara, no sap idiomes. Freqüentava les mencions a experiments més o menys recents, però no quedava clar que les conclusions d'aquests fossin tan definitives com per sostenir les seves tesis.

El programa ha estat ple d'esbossos sense acabar. Un cas, quan et diuen que "imaginem molt malament"... hauria agradat saber les conseqüències d'aquesta mancança. Tenia raó Buenafuente. El programa no va espatllar res, va ser un esforç per fer una televisió diferent i això és d'agrair. Però va ser un espectacle de bones intencions, on hi havia més llampecs brillants que diàleg i esforç per construir un discurs.

La mitjana d'audiència dels dos capítols de Com va la vida va ser de 637.000 espectadors i la quota va arribar al 22,4%.