L'hora del bevedor

VIA LLIURE

Canal 33

Dimarts, 21.45 hores

Som molts els espectadors que l'estiu passat vam rebre amb consternació l'adéu de la graella televisiva del programa de literatura L'hora del lector. Amb consternació resignada, diria, perquè a ningú no se li escapa que els formats tenen una durada limitada i que l'ànim del director, els guionistes i els col·laboradors està sotmès a un considerable desgast que en pot aconsellar el relleu; tot i que un espai que és capaç d'emetre, en el mateix curs, peces com les entrevistes a António Lobo Antunes, Sergi Pàmies o Juan Marsé (que serien l'orgull de qualsevol televisió pública) semblava lluny de necessitar un canvi.

Més difícils d'entendre són els motius esgrimits per suprimir el programa. Una cosa com un esforç per separar la literatura dels llibres, allunyar especialistes i escriptors, i focalitzar-se en el lector. És curiós que una part d'aquests propòsits es reflectissin en el títol del programa d'Emili Manzano (com a mínim tan curiós com que el nou espai —Via lliure— sembla decidit també a separar els llibres de la gramàtica catalana).

Encara que quedi emmarcat a dins del suposat avançament "democràtic" d'"apropar" els programes a l'"espectador", més que un canvi de format la decisió de Televisió de Catalunya sembla un impuls perquè la literatura quedi (com la filatèlia o el macramé) fora dels interessos de la televisió pública. Al cap i a la fi, la literatura l'escriuen els escriptors, i a ningú no se li passaria pel cap d'allunyar els futbolistes del futbol per oferir dues hores de comentaris dels "espectadors", o els disputats partits que juguen al meu barri el bàndol dels solters contra el dels casats.

Sense anar més enllà, fa un parell de diumenges a la nit es va poder veure a l'espai En clau de vi dirigit per Manuel Gorgori una entrega hagiogràfica dedicada al cellerer René Barbier, que ens va passejar per les seves finques i vinyes, abans de convidar-nos a tastar (a veure tastar) un dels millors vins del món en l'escala Parker, el preu del qual deu rondar cap als 100 euros l'ampolla. La preo-cupació de Televisió de Catalunya perquè els espectadors no se sentin tan intel·lectualment acomplexats (excessiva pel que fa a l'audiència de L'hora del lector) no té un paral·lel en l'exhibició de productes que poden intimidar la butxaca dels mateixos espectadors. Tenint en compte que el procés democratitzador de la televisió és imparable (només faltaria), des d'aquí animem la direcció de TV-3 perquè actuï amb coherència i no li tanqui les portes: que retiri En clau de vi, separi el vi dels grans cellers i els cellerers distingits, i dediqui un programa als veritables protagonistes de l'assumpte: els nostres entregats dipsòmans.