Tres guinees (i un conte de fades)

DONES EN SUSPENSIÓ

Colette Deblé

Museu-Molí Paperer de Capellades

Fins al 15 de juliol

REMARKS ON COLOUR 2

Juliao Sarmento. Galeria Joan

Prats. Rambla de Catalunya, 54.

Barcelona. Fins al 30 de juny

THE INTIMACY OF VIOLENCE

Isabel Rocamora. Galeria Senda.

Consell de Cent, 337. Barcelona.

Fins al 12 de juny

Una. En algunes cultures d'occident, encara s'avisa les dones que si no es comporten com els àngels s'acabaran convertint en monstres, éssers dèbils i deformes que contrauen malalties considerades "femenines", com la histèria, l'anorèxia o l'agorafòbia. Com temien els poetes romàntics, un excés d'imaginació pot ser perillosa per a qualsevol. I, en el cas de la dona, la cultura patriarcal sempre ha afirmat que la gimnàstica mental i física té unes conseqüències desastroses. Però l'imaginari femení ha fet ressuscitar definitivament per a l'art la "poeta morta que va ser la germana de Shakespeare" —recreació de Virginia Woolf a Una cambra pròpia—, a través de contes de fades plens de narracions que tenen lloc en espais poblats de deesses. Unes deesses que es neguen a fer res que no sigui el més que els ve de gust.

Isabel Rocamora reflexiona sobre els motius que porten un home a fer-se soldat

Dones en suspensió, de la francesa Colette Deblé, aplega dibuixos fets amb pintura aiguada que mostren representacions de cossos de deesses, nimfes, dames, verges i ancianes amb siluetes alliberades del fons pictòric original: Leda, Diana, Magdalena o la Verge... Sense els vells, sense el cigne, sense Acteó, sense àngels i sense infant. Al magnífic espai expositiu del Museu-Molí Paperer de Capellades, ballarines, contorsionistes i uns cossos sense atributs i en emergència reviuen desposseïts d'allò que un dia els havia cobert. Cada dibuix provoca una cita amniòtica (Derrida), un text renovat per l'aigua i que torna a renéixer en un paisatge mental.

Dues. De la mà de Juliao Sarmento, uns altres espais tornen la dona a la plenitud andrògina de la infància. Hi habiten éssers sense cara, sense cap, de vegades desmembrats (pits que són bulbs de flor, i aquests a la vegada són bombetes) o formes esborrades parcialment amb plantes arquitectòniques (dona-casa?), colors primaris (groc, vermell, blau) i imatges fotogràfiques d'edificis racionalistes (Silver Lake a Los Angeles) i serigrafiades sobre una superfície blanca. A les sales de la galeria Joan Prats, l'obra de l'artista portuguès cura la ferida que simbolitza la imatge de la dona davant del mirall, la fragmentació que va començar als contes infantils quan la van deixar sola per la cultura en la primera clausura fatal de la seva habitació de les joguines. Tres. Virginia Woolf va escriure Tres guinees (1938) en resposta a una carta en què se li demanava l'opinió sobre com calia evitar la guerra. Aquella anàlisi sobre masculinitat i guerra, absolutament vigent, és una reivindicació dels drets de la dona per rebre la mateixa educació (i remuneració) com a "base d'un món racional, integrat i just. Només llavors" —segons afirmava Woolf— "les dones podrem respondre a una pregunta com la que se'ns formula".

L'obra de l'artista barcelonina Isabel Rocamora planteja una reflexió sobre els motius que porten un home a fer-se soldat. Ha creat, per a la galeria Senda, el vídeo Body of Guard, on assistim a una mínima i molt curosa escenificació de la repetició constant —i en tempo lento— dels moviments de lluita Krav Magà (una coreografia militar israeliana practicada pels exèrcits de tot el món). Rodada a les costes de Néville-sur-Mer (Normandia), sobre una pista d'aterratge i molt a prop dels búnquers que encara s'aixequen a la regió del desembarcament aliat, la pel·lícula revela la brutalitat i la bellesa en el moment del combat cos a cos. La banda sonora —les veus d'aire medieval d'Arvo Pärt a Cànon del penediment (1997)— i els testimonis de quatre exsoldats de la guerra de l'Iraq i de Bòsnia contribueixen a elevar-nos des de dins dels límits de la humana fal·libilitat. Mentrestant, ens demanem, com ho va fer Woolf, que si sabéssim la veritat en allò referent a la guerra, la glòria no quedaria encongida ni esclafada, "reposant sobre les fulles de col podrides dels nostres prostituïts subministradors de realitats".