Discos

Pascal Comelade segueix sent una mena de pou sense fons, o millor: com el barret d'un prestidigitador del qual, incansablement, en van sortint conills i coloms. De sobte, i per sorpresa de tothom, un d'aquests conills no és ni blanc ni negre, sinó de colors resplendents. Psicòtic Music Hall és l'última sorpresa sortida del barret d'aquest mag embogit del Conflent, i els seus colors són tan lluminosos com atractius, per moments hipnòtics. Com ja és habitual, hi ha una mica de tot -del cabaret al jazz contemporani o el rock and roll, passant per gairebé tot el que és musicalment imaginable-, però mesclat amb tanta habilitat que és, precisament, aquesta disparitat eixelebrada, la que dóna una certa unitat al disc i es converteix en la seva millor basa.- M.J.

Pascal Comelade

Psicòtic Music Hall

Virgin

Que quedi ben clar des del principi: Sax Bach no és un disc de sofregits per a saxo d'obres cèlebres de Bach, és un disc a "l'entorn" de Bach on el compositor alemany actua com a motor d'inspiració, referent més o menys llunyà, excusa o pare espiritual de peces molt diverses, fins i tot una Bulería por Soleá , que han dut a terme una desena de creadors gairebé tots contemporanis i alguns encara prou joves. El nexe comú del compacte és la interpretació a càrrec del Barcelona Sax Quartet, és a dir Toni Pola, Josep Maria Aparicio, David Miret i Víctor Béjar. El resultat final s'ha de veure com una experiència interessantíssima i no pas poc arriscada, de resultats diversos, de vegades sorprenents, i a la qual cal prestar atenció.- X.P .

Sax Bach

Barcelona Sax Quartet

Ars Harmonica