Selecciona Edición
Selecciona Edición
Tamaño letra
AGENDA

Sarsuela a la catalana

CANÇÓ D'AMOR

I DE GUERRA

Romea

Fins al 17 d'abril

Entrades de 19 a 28 euros

N i la sarsuela se salva de les tisores de la censura. Cançó d'amor i de guerra, al Teatre Romea de Barcelona des d'avui, s'havia de titular Els soldats de l'ideal, però els censors de Primo de Rivera van determinar que no era un nom políticament correcte i que una part del contingut tampoc ho era. Només es va poder estrenar quan els autors van acceptar retocar-ne el text i el títol.

Creada l'any 1926, l'obra de Lluís Capdevila i Víctor Mora, amb música de Rafael Martínez Valls, es va estrenar al Teatre Nou de Barcelona amb tant d'èxit que al cap de tres anys se n'havien fet 2.000 representacions. Després d'una dictadura en va venir una altra i, el 1939, amb la Guerra Civil espanyola, es va prohibir aquesta sarsuela en català.

L'èxit es podria explicar pels ingredients que van mesclar els autors d'aquesta història amb música: ambientada a la Catalunya Nord l'any 1793, en plena Revolució Francesa, l'argument narra la història d'amor entre dos joves, l'Eloi i la Francina, després d'enamorar-se dels seus encants. Amor i revolució ambientats en un període de canvi i d'anhel de llibertat.

Els experts sempre han considerat que el valencià Rafael Martínez (va ser el seu primer gran èxit) va crear aquí una partitura "molt inspirada i lírica", on va saber barrejar el folklore català amb certes atmosferes i harmonies wagnerianes que havien arrelat molt en la cultura musical catalana de l'època.

És estrany que una sarsuela catalana sigui present en l'escenari de Barcelona, i segurament sorprèn saber que n'hi ha catalogades més de 400 títols del género chico en català, totes escrites en el període 1890-1940.

Cançó d'amor i de guerra no es veia en un gran teatre a Barcelona des de feia gairebé tres dècades (quan es va representar al Liceu). Al Romea es podrà veure la versió íntegra de l'obra de Capdevila a càrrec del cor i l'orquestra de l'associació Música Arreu, sota la direcció musical de Lluís Cabal i la direcció escènica de Josep Gràcia. En els principals papers solistes cantaran Alba Ballús (Francina), Vicenç Esteve (Eloi) i Xavier Fernández (Avi Castellet).

* Este artículo apareció en la edición impresa del Jueves, 14 de abril de 2011