Un Barça en mans dels empleats

L es parts més ocultes d'una història es descobreixen a vegades de la manera més inversemblant. Se sabia que l'agost de 1936 l'esclat de la Guerra Civil va agafar per sorpresa al FC Barcelona i que la ràpida reacció d'un grup de treballadors va evitar la confiscació del camp de Les Corts i, com a conseqüència, la possible desaparició del club. Però fins que l'historiador de Salamanca Policarpio Sánchez no va descobrir, entre les moltes carpetes expropiades al club per les forces de Franco i dipositades als arxius de Salamanca, la documentació sobre aquest fet, ningú havia aconseguit encara posar noms i cares a aquelles set persones que varen permetre que el Barça es convertís en el que és ara.

D'això en fa ben poc. En Policarpio és de fet llicenciat en dret, però és un estudiós de la història del cinema en els temps de la guerra espanyola. Estava revisant els arxius quan va descobrir un document que feia referència al Barça. La seva condició de culé el va esperonar a anar tibant aquell fil, fins que va trobar els carnets del sindicat del CADCI (Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria) d'aquells set homes anònims que varen salvar el club. "Vaig haver de mirar 26.000 carnets i 141 caixes d'expedients personals abans de localitzar aquests empleats del Barça", confessa l'advocat de Salamanca.

Tot va començar a mitjans d'agost d'aquell 1936, quan un encara jove Àngel Mur —després fisioterapeuta històric del Barça— va descobrir un cartell amenaçant a la porta del camp de Les Corts, que anunciava la confiscació de l'estadi per part del sindicat anarquista CNT. Veure aquella gent col.locant aquell cartell, amb crits contra el feixisme i proclames contra la burgesia, va provocar una ràpida reacció en Mur, que va avisar immediatament els empleats del Barça que es trobaven llavors a les oficines del carrer de Consell de Cent, 331. No hi havia temps de reacció. La directiva estava de vacances i s'havia d'actuar amb urgència. Llavors, el grup d'empleats que era a l'oficina va decidir crear un comitè de treballadors per evitar l'expropiació del camp. Rossend Calvet, en aquells moments secretari general del club, Josep Farré i Josep Pujol varen ser escollits per formar un primer comitè, que després va celebrar una primera reunió a la qual varen assistir també Josep Olivé, Josep Cubells, Marià Pellegero i Manuel Bassols. L'acció s'havia portat a terme d'acord amb alguns membres de la junta directiva, amb la intenció d'evitar el desmantellament del camp i del club.

El 20 d'agost, el comitè es va reunir amb els jugadors per demanar-los ajut, i l'acceptació d'una reducció dels sous. I el 31 d'agost, aquell grup es va ampliar amb la incorporació de tres nous membres que representaven els socis, però que al mateix temps —i sense delatar-ho— formaven part de l'última junta directiva: Francesc Xavier Casals, Agustí Bo i Paulí Carbonell.

D'alguna manera, la seva incorporació permetia retornar el club a la directiva i recuperar una normalitat impossible, perquè poc després es va saber que el president Josep Sunyol havia estat afusellat. El Barça tenia llavors 15 empleats, uns 7.000 socis i un pressupost d'un milió de pessetes. L'equip va continuar competint al Campionat de Catalunya i a la Lliga Mediterrània. I quan la guerra ja havia portat Catalunya a una situació desesperada, el Barça va haver d'inventar-se una gira a Mèxic per evitar la mobilització dels jugadors. Salvats aquells moments, el comitè va creure que ja no hi havia motius per continuar actuant i va decidir retornar la direcció del club a la junta directiva. Tot ja havia estat legitimat. I aquells treballadors varen convertir-se en anònims fins enguany.