Pou, un inspector molt esperat

TRUCA UN INSPECTOR

Teatre Goya

A partir del 4 de febrer

De 23 a 29 euros

A casa d'un ric industrial anglès s'hi celebra un sopar que vol ser inoblidable: la seva filla s'ha promès amb un membre de l'aristocràcia i, quan el matrimoni se segelli, seran una de les famílies més influents de la ciutat. La vetllada és perfecta fins que a altes hores de la nit truquen a la porta. És un inspector de policia i vol fer unes preguntes urgents als convidats: s'ha suïcidat una jove i necessita esbrinar si cap d'ells té a veure amb la mort. Res no indica que hi estiguin implicats, però comença a llençar qüestions al vent que s'aniran clavant com ganivets en la consciència dels presents.

L'argument de l'obra de teatre Truca un inspector, que va escriure John Boynton Priestley el 1945, és prou coneguda arreu del món i s'ha convertit en una obra clàssica des que es va estrenar un any després a Moscou. S'ha representat de manera periòdica per Europa, i fins i tot a Madrid des del 1951 se'n fan muntatges tot sovint. Però no a Barcelona. Tot i que és un dels textos predilectes dels grups d'aficionats, tret de petites posades en escena, l'obra no s'ha escenificat per companyies professionals a la ciutat des de fa seixanta anys. Un buit que Josep Maria Pou i el Teatre Goya es proposen d'omplir a partir de demà i sense data de sortida.

Tot i que l'estrena és el dia 10, divendres es comença a representar a la sala una traducció al català de Joan Sellent. Pou la dirigeix i, alhora, la protagonitza, donant vida a l'intrigant inspector. L'adinerada família és interpretada per Carles Canut, Victòria Pagès, Ruben Ametllé, Paula Blanco i David Marcé. A més, no descarten fer-ne una versió al castellà per portar-la a Madrid.

En total, són 90 minuts plens de tensió al més pur estil novel.lesc d'Àgata Christie. Però l'embolcall policíac amaga una potent reivindicació política. "Priestley escriu la funció tot just acabada la segona guerra mundial, era un home d'esquerres, estava en contra de les desigualtats socials, i volia alliçonar els seus compatriotes en un moment en què Londres s'havia de reconstruir de cap a peus", explica Pou. Per això, Truca un inspector transcorre al 1912, una setmana abans que naufragués un símbol de la humanitat; el Titànic. "És un manifest polític encès amb el qual volia combatre el capitalisme més salvatge i és molt vigent en un moment de crisi com l'actual", afegeix Pou. El vestuari i el decorat d'època no eclipsen, llavors, un missatge contundent: No vivim sols, som responsables els uns dels altres i hi ha coses que hem de compartir. Fins i tot la culpa.